Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióBiblioteca Pública Episcopal de Barcelona
Biblioteca Pública Episkcopal del Seminari de Barcelona.jpg
Edifici del Seminari Conciliar de Barcelona - 25.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtBPEB Modifica el valor a Wikidata
Tipusbiblioteca especialitzada, biblioteca patrimonial, biblioteca eclesiàstica, biblioteca universitària, biblioteca religiosa i biblioteca central Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1772 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Mida de la col·lecció o exhibició370.291 toms Modifica el valor a Wikidata
Nombre de visitants per any20.621 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Membres3.468 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorJosep Maria Turull i Garriga (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats3 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deSeminari Conciliar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Part dearquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-934-54-16-07 Modifica el valor a Wikidata
Identificador libraries.org56537 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbibliotecaepiscopalbcn.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Biblioteca-Pública-Episcopal-de-Barcelona-1677666059149218 Twitter: BiblioEpiscopal Flickr: 124930089@N08 Modifica els identificadors a Wikidata

La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB) o Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona és la biblioteca que està ubicada a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. Fundada l'any 1772, és la biblioteca pública conservada més antiga de la ciutat,[1][2] i acull un gran fons de teologia, de ciències eclesiàstiques i d'humanitats, amb un total de 360.507 volums.[3] Entre aquests, hi destaca una col·lecció de 95 incunables,[4] 625 manuscrits,[5][6] alguns d'ells escrits en àrab, el més antic dels quals és del segle xiv. També és important la col·lecció d'aproximadament 10.000 goigs (composicions poètiques populars), del segle xvii fins a l’actualitat.

La BPEB pertany a l'Arxidiòcesi de Barcelona, forma part del sistema de biblioteques de la Universitat Ramon Llull i col·labora amb el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.

Història[modifica]

La biblioteca fou erigida l'any 1772 pel bisbe Josep Climent i Avinent,[7] quan es fusionaren la biblioteca del Seminari Conciliar (també conegut com a Col·legi del Bisbe), creada l'any 1593, amb la biblioteca del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, de la Companyia de Jesús, fundat el 1545. El seu emplaçament original va ser a la rambla de la ciutat de Barcelona. Rep la denominació de "pública" a partir de la Pragmàtica Sanció del 2 d'abril de 1767, promulgada pel rei Carles III, en què es decretava l'expulsió dels regnes de la Corona d'Espanya dels jesuïtes, l'ocupació dels seus edificis i la confiscació de tots els seus béns, incloses les seves biblioteques. De fet, la majoria d'elles, com en el cas de Barcelona, van anar a parar als Seminaris Conciliars més propers. Finalment, "per justificar davant del poble que es donava utilitat a totes aquestes biblioteques, l’Estat manà als bisbes receptors que fessin tot el que fes falta per fer públiques les biblioteques dels Jesuïtes, i es va pactar un sou per a contractar bibliotecaris".[8] Pel que fa al propi Col·legi de Betlem, a Barcelona passà quelcom de diferent, ja que "los colegios solían seguir siendo centros de enseñanza. En Barcelona, el colegio de Belén se convirtió en el Seminario Conciliar de Barcelona...".[9]

El 25 de juny de 1775 Fèlix Amat de Palou i Pont va rebre el nomenament reial de primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.[10] A gener de l'any 1776 la biblioteca, situada en el segon pis de l'edifici del Seminari, obre les portes al públic.[11] Fèlix Amat de Palou en fou bibliotecari de l'any 1775 al 1785. Entre l'any 1785 i l'any 1803 va escriure la seva Història eclesiàstica i va fer el primer inventari de tots els llibres de la biblioteca. És precisament l'any 1785 quan es fa el primer catàleg de tot el fons de la Biblioteca: l'«Inventario de los libros contenidos en la Biblioteca...» confeccionat pel llavors bibliotecari Joaquín Nicolás Rincón.[7] La biblioteca estava dividida en 8 grans seccions, amb un total de 16.976 volums.[12]

El seu successor fou el seu nebot Ignasi Torres i Amat de Palou (1768-1811), que fou bibliotecari entre 1795 i 1808, qui hi projectà i inicià el famós Diccionario de escritores catalanes. També hi fou bibliotecari el germà d'Ignasi, Fèlix Torres i Amat de Palou. Tots dos van instal·lar a la biblioteca una sala destinada als autors catalans, amb la col·laboració del bibliotecari Ignasi Palaudàries (que fou bibliotecari entre 1816-1824) i del bisbe de Barcelona Pau de Sitjar i Ruata. Durant el seu mandat es va establir el primer reglament intern de la Biblioteca, el 27 d'agost de 1816.[13] Fou un annex amb entitat pròpia i és anunciat com Biblioteca d'autors catalans a l'edició del Diario de Barcelona del 15 de novembre de 1819.

El mes de febrer de 1882[14] el Seminari es trasllada al nou edifici construït al carrer de la Diputació de Barcelona, on hi és a l'edició d'aquest article. Els llibres de la BPEB es traslladaren al soterrani del edifici que era en construcció on hi romangueren durant quinze anys fins que el cardenal Salvador Casañas i Pagès, es va s'instal·lar al lloc que ocupa actualment. La biblioteca s'acaba d'instal·lar definitivament l'any 1924.[15]

Durant la Guerra Civil els llibres foren dipositats a la Biblioteca de Catalunya, però malgrat tot es cremaren algunes importants col·leccions. En aquest sentit, es van traslladar a la Biblioteca de Catalunya més de 500 manuscrits en quatre períodes: entre el 2 i el 24 de juliol, i entre el 2 i el 5 de novembre de 1937; el 15 de novembre de 1938, i finalment el 10 de gener de 1939. Tots aquests manuscrits van tornar el 9 de gener de 1943, amb el mandat com a director de Josep Gros i Raguer.

En tornar al Seminari, la BPEB s'instal·là a la planta baixa de l'edifici i fou novament catalogada per Jaume Barrera i Escudero (1879-1942). Els bibliotecaris Àngel Fàbrega i Grau (1921-2017) i Antoni Briva i Mirabent (1926-1994) la traslladaren un altre cop al primer pis. Abans de la Guerra Civil, concretament l'any 1916, la Biblioteca ja constava de 50.000 volums.[16] Acabada la Guerra Civil, la biblioteca torna a funcionar a partir del 10 de desembre de 1940 i el 22 de febrer de l'any 1944 s'inaugura la sala de lectura, amb una conferència del llavors Director de la Biblioteca Central de la Diputació de Barcelona. A l'any 1964 es trasllada a l'actual primer pis de l'edifici del Seminari.

Josep Maria Martí Bonet, nomenat bibliotecari el 1971 i que ho va ser fins a l'any 2018, amb el suport de la Facultat de Teologia de Catalunya i del mateix Seminari, va contractar bibliotecàries per a la catalogació dels 360.000 llibres i opuscles que conté la BPEB actualment, havent-hi des de llavors bibliotecaris professionals que se n'encarreguen, a més del titular en la junta de govern del Seminari. L'any 2011 es va inaugurar la reforma de la Sala de Lectura de la Biblioteca, amb 242m2, 47 punts de lectura i actualment amb uns 10.000 volums d'accés lliure.[17] El 16 de març de 2016 es van inaugurar nous dipòsits d'accés restringit.[13]

Col·leccions[modifica]

Els fons de la Biblioteca Pública Episcopal esta formats per més de 370.000 volums en diversos suports: llibres, materials efímers, revistes, diaris, manuscrits, gravats, goigs, mapes, partitures, enregistraments sonors i audiovisuals, CD-ROM i altres.

Manuscrits[modifica]

Destaca, pel seu valor, en primer lloc el fons de manuscrits, que es compon de 625 (2019) volums, redactats en llatí, castellà, català i fins i tot en àrab. Hi trobem manuscrits de diferents matèries, no només teològica: n'hi ha de filosofia, de cuina, de comerç, d'esport, així com de documents administratius i d'arxiu del propi Seminari. La cronologia abasta des del segle XIV fins ben entrat el segle xx. Per la seva importància i antiguitat, destaquen els següents títols:

  • Manuscrits 71 i 72 : Exposició sobre lo libre De civitate Dei, de Thomas Waleys , compost entre 1401 i 1410.
  • Manuscrit 73 : Quinti Curtii Rufi historia[rum] Alexandri Macedonis libri, obra de Quint Curci Ruf, i transcrita el 1466, probablement al nord d'Itàlia, a partir d'una còpia de Lorenzo Valla.
  • Manuscrit Ms. 74 : Croniques de totes les nacions quis poblaren en Spanya hi apres de totes les altres nacions ... Tro al Rey Darago qui fou lo darrer Rey dela nacio dels gots en Spanya hi en apres dels Reys Darago e dels comptes de Barchinona, una còpia del segle XIV de les cròniques de Ramon Muntaner.
  • Manuscrit Ms. 150 : Caronicas o Conquestas dels dos darrers Comtes de Barcelona e dels primers quatre Reis de Aragó post unionem, la primera part del qual és del segle xiv.

Incunables[modifica]

Es diu incunable (del llatí incunabulae “en el bressol”) a tot llibre imprès durant el segle xv. El terme “incunable’ fa referència a l’època en què els llibres es trobaven “en el bressol”, fent referència a la “infància” de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta. Així, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre 1450 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500. La BPEB custodia en el seu fons 95 incunables (2019), set dels quals (el núms. 4, 13, 27, 58, 75, 76, 78) són exemplars únics a Espanya. La majoria d’aquests volums provenen de l’antiga Biblioteca del Col·legi de Betlem de Barcelona, de la Companyia de Jesús. L’exemplar més antic és una obra de Lactanci amb el títol Lactantii Firmiani De diuinis institutio[n]ibus aduersus gentes rubrici primi libri incipiu[n]t, imprès a Roma l’any 1468 pels impresors Konrad Sweynheim i Arnold Pannartz.

Les temàtiques més usuals d’aquest fons són la teologia, la filosofia, el dret canònic, etc.. La majoria d’obres són editades en llatí excepte nou, que són en català (els núms. 20, 21, 41, 46, 47, 55, 58, 70, 74), i el lloc d’edició més usual sol ser Itàlia.

Projectes[modifica]

Aquests són els principals projectes en què ha participat la Biblioteca:

L'any 1993 es comença la catalogació informàtica amb caràcter retrospectiu.

Des del 2016, la Biblioteca participa en la Memòria Digital de Catalunya, amb una primera col·lecció de 25 catecismes, la majoria d'ells provinents del denominat Fons Roca. La col·lecció recull els exemplars més rellevants d'aquest fons, tant pels seus autors (Francesc Baucells, Claude Fleury, Joan de Sant Tomàs o Roberto Francesco Romolo Bellarmino) com pels seus editors (Juan de la Cuesta, Josep Bro o Pierre Witte entre d'altres). El 2018 va incorporar una segona col·lecció: en concret, 20 incunables d'entre 1472 i 1502 del seu fons de Reserva.[18]

El setembre de 2017 inicia el projecte Apadrines?. Es tracta d'una iniciativa de micromecenatge social cultural, amb l'objectiu de restaurar i digitalitzar el fons de Reserva de la pròpia Biblioteca.

Bibliotecaris i directors de la Biblioteca[modifica]

Des dels seus inicis, la Biblioteca ha tingut la següent relació de bibliotecaris, i posteriorment, directors:[19]

Referències[modifica]

  1. "La creació de la primera biblioteca pública catalana". En: Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917): aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et Documenta ; 49). ISBN 84-7826-470-1, p. 271-279
  2. Gil Solés, Daniel; Guzmán Fernández, Imma; Fàbregas Rebato, Helena «La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari a principis del segle XX» (en català). Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració. Publicacions Universitat de Barcelona [Barcelona], 2019, pàg. 256. «A la nota 22 d'aquest capítol diu: "De fet, prèviament es tenen referències d'altres biblioteques d'accés públic a la ciutat, concretament les dels convents de Sant Josep dels Carmelites (1665) i de Santa Caterina dels Dominics (1734). No obstant això, aquestes dues biblioteques foren suprimides amb la desamortització del 1835.»
  3. «Memòries» (en català). Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, Gener 2018. [Consulta: 2 febrer 2018].
  4. Serrallach García, Lluís; Turull Garriga, Josep M. "Catàleg dels incunables de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona". En: Revista Catalana de Teologia, vol. XXIV, núm. 2 (1999), p. 359-418. [Consulta: 20 de gener de 2017]
  5. Fàbrega Grau, Àngel. Manuscritos de la Biblioteca Arzobispal del Seminario Conciliar de Barcelona [en línia]. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1965. [Consulta: 20 de gener de 2017]
  6. Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), Volum II.1 Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal i Biblioteca de la Universitat. Direcció: Eulàlia Duran. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000. 411 p. (Memòries de la Secció Històrico-arqueològica ; 55). ISBN 84-7283-534-0. [Es pot consultar també a: http://mcem.iec.cat/]
  7. 7,0 7,1 Martí Bonet, Josep Maria. "Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona". En: Mateu Ibars, Josefina; Mateu Ibars, Mª Dolores. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón : siglos IX-XVIII. Barcelona : Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991, p. 201. ISBN 84-7875-442-3
  8. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 19.
  9. Vila Despujol, Ignasi. Los jesuitas en la Rambla de Barcelona. Barcelona: Claret, 2013, p. 152. ISBN 9788498467888. 
  10. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 23.
  11. Martí Bonet, Josep Maria. Catálogo bibliográfico de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (a. 1468 - 1599) : Memoria - Introducción (en castellà). Madrid: Fundación Juan March, 1976, p. 2. 
  12. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 24.
  13. 13,0 13,1 Martí i Bonet, Josep Maria. «PETITA HISTÒRIA D'UNA GRAN BIBLIOTECA. La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (1775-2016)» (en català). Scriptoria, 22/032016. [Consulta: 8 març 2020].
  14. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 35.
  15. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 39.
  16. Subirà i Blasi, p. 279
  17. Llisterri i Boix, Jordi. "La biblioteca més antiga de Barcelona s'ha posat maca". En: Catalunya Religió (03/02/2011). [Consulta: 21/03/2020]
  18. Peñalver, Eduardo. «Incunables de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminario de Barcelona» (en castellà). Fondo Antiguo: Biblioteca de la Universidad de Sevilla, 19-10-2018. [Consulta: 9 març 2020].
  19. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 45-46.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]