Biblioteca d'autors catalans
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Biblioteca i sucursal d'una biblioteca  | ||
| Part de | Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona | ||
| Construcció | 1818 | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | ||
La Biblioteca d'autors catalans fou un annex de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona creat el 1818,[1] i que es començà a organitzar l'any 1819.[2] Posteriorment la inauguració d'aquest espai fou anunciada a l'exemplar del Diario de Barcelona del 15 de novembre de 1819, en el qual es convidava a fer donacions de volums a la biblioteca.[3] Fou a expenses i amb el suport del llavors bisbe Pau de Sitjar i Ruata que s'habilità una sala especial per a la Biblioteca.[1][3]
El seu origen es remunta a l'ambiciós projecte d'Ignasi Torres i Amat de redactar un Diccionari d'autors catalans --iniciat el 1798 i publicat el 1836--[4] qui donà el fons inicial de 400 volums entre impresos i manuscrits, juntament amb una col·lecció de monedes, plantes,[5] i minerals. Les plantes i els minerals van configurar el fons inicial d'un Museu d'Història Natural, creat en paral·lel a la Biblioteca d'autors catalans; de fet, ocupaven la mateixa sala, que portava la inscripció (traduïda del llatí) "Biblioteca de escritores de Cataluña y Museo de cosas antiguas y preciosas de la misma Provincia".[6] Aquest museu primigeni, creat el 1818, fou el gèrmen posterior del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, creat el 1874 per Mn. Jaume Almeras i Comas.
Posteriorment, el seu germà Fèlix continua aquell projecte i l'amplia.[7] Exhortant al patriotisme de la població, sol·licita que es faci donació de llibres d'autors catalans. D'aquesta manera Catalunya disposa per primer cop en territori espanyol d'una biblioteca d'autors nacionals. Tingué un gran èxit en passar dels quatre-cents volums[1] en ser inaugurada a mil-cinc-cents un any després,[3] el 1820.[8] El 1844 la xifra ja arribava als 2.000 volums.[9]
Bibliografia[modifica]
- Ferran Soldevila, Història de Catalunya, Barcelona, Editorial Alpha, 1963, pàg 1304.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Elías de Molies, Antonio «Biblioteca Catalana del Seminario conciliar de Barcelona». La Vanguardia, 22-11-1899, pàg. 4.
- ↑ Diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes: Apéndice 24-25. Segundo apéndice 26-28 (en castellà). Barcelona: Montaner y Simón, 1888, p. 963. OCLC 892108109.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Garcia Valero, Maximiano. Historia del nacionalismo catalán : 1793-1936 (en castellà). Madrid: Editora Nacional, 1944, p. 32. OCLC 801935391.
- ↑ García Venero, Maximiano. Cataluña: síntesis de una región (en castellà). Madrid: Editora Nacional, 1954, p. 240 (Las tierras de España ; 3). OCLC 801965199.
- ↑ Barrio Barrio, Julián. Félix Torres Amat : 1772-1847, un obispo reformador (en castellà). Madrid: Iglesia Nacional Española, 1978, p. 75 (Publicaciones del Instituto Español de Historia Eclesiástica. Monografías ; 24). ISBN 8470090550. OCLC 803270845.
- ↑ Via Boada, Lluís. Cien años de investigación geológica : (en el centenario del Museo Geológico creado por el Dr. Almera en 1874) (en castellà). Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas, 1975, p. 8. OCLC 803387933.
- ↑ Religió, Catalunya. «“La biblioteca més antiga de Barcelona s’ha posat maca”» (en castellà), 03-02-2011. [Consulta: 22 desembre 2021].
- ↑ Sáenz-Rico Urbina, Alfredo. La educación general en Cataluña durante el Trienio Constitucional (1820-1823) (en castellà). Barcelona: Ediciones Universidad de Barcelona, 1973, p. 257 (Publicaciones de la Cátedra de Historia Universal. Departamento de Historia Contemporánea). ISBN 9788460055297.
- ↑ Roca y Roca, J. Barcelona en la mano: Guía de Barcelona y sus alrededores (en castellà), 1844, p. 160.