Baluard de Sant Antoni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Baluard de Sant Antoni
Mercat Sant Antoni Baluard Sant Antoni 3118.jpg
Descoberta del Baluard de Sant Antoni el 2015
Dades
Data de finalització 1644
Característiques
Estat d'ús demolit el 1854
Construcció segle XVII
Ubicació geogràfica
 41° 22′ 44″ N, 2° 09′ 45″ E / 41.378888888889°N,2.1625916666667°E / 41.378888888889; 2.1625916666667
Plànol
Topogràfic Muralla baluard st Antoni 1848.jpg
Modifica les dades a Wikidata

El Baluard de Sant Antoni és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al segle XIX. El Baluard de Sant Antoni estava al costat del portal del mateix nom que, alhora, provenia d'una capella als seus voltants sota l'advocació d'aquest sant. El portal de Sant Antoni es trobava flanquejat per dues torres de planta poligonal: la de Sant Urbà, situada a la dreta, i la de Sant Ivó, a l'esquerra. Aquest accés era porta triomfal de la ciutat de Barcelona, porta per on entraven reis, prínceps i ambaixadors, degut a la seva situació en el camí que venia d'Aragó.[1]

El baluard fou redescobert el 2013 situat al Mercat de Sant Antoni, i les seves actuals restes formen part del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat de Barcelona.

Les muralles de Barcelona i els seus baluards[modifica]

Un baluard és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa o ciutat fortificada i està situat generalment en els cantons dels murs anomenats murs de cortina; té com a funció principal esdevenir punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues. Té la forma poligonal generalment triangular o pentagonal i es compon de les cares (o flancs) i la línia de gola per la qual s'entra al baluard. Tant el disseny del baluard com el fet que sobresurti del cos de la fortalesa permet que aquest pugui cobrir als altres baluards i els murs de cortina amb foc creuat. En el baluards s'hi situaven les bateries d'artilleria, fet que obligava als assaltants a situar les seves bateries d'artilleria més lluny dels murs, disminuint d'aquesta manera la seva efectivitat.

La muralla de mar es començà a construir a Barcelona el segle XVI, i també la construcció de baluards que actuessin de reforç defensiu i protecció de les anteriors muralles medievals, el darrer dels quals s'aixecà després del Setge francès de Barcelona de 1697.[2] D'aquesta manera tot just abans de la Guerra de Successió Barcelona quedà protegida per onze baluards: el baluard de Llevant, el baluard de Santa Clara, el baluard del Portal Nou, el baluard de Sant Pere, el baluard de Jonqueres, el baluard de l'Àngel, el baluard de Talles, el baluard de Sant Antoni, el baluard de Santa Madrona, el baluard de Sant Francesc i el baluard de Migdia. De la cortina situada entre els baluards de Sant Antoni i Santa Madrona partia una línia atrinxerada que comunicava amb el perímetre fortificat del Castell de Montjuïc.[3]

Història[modifica]

A mitjan segle XVII, dins del marc del conflicte amb França iniciat el 1635 i a conseqüència de la Guerra dels Segadors (1640-1652), i motivat pels canvis en estratègia militar i armament, es continua amb les reformes del recinte emmurallat iniciades a principis de segle, principalment amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, a partir de l'any 1644, o el de Santa Madrona, el 1647.

Durant el segon quart del segle XIX i a conseqüència del creixement demogràfic de la ciutat relacionat amb el procés d'industrialització, s'enderroquen les muralles el 1854. El baluard de Sant Antoni fou desmuntat parcialment entre els anys quaranta i cinquanta, conservant-se només la meitat sud, on s'edificà una nova caserna per l'aquarterament de 130 homes d'infanteria i pavellons per oficials.

Muralla i baluard Sant Antoni (esquerra) i la contraescarpa (dreta) descoberts durant les obres de remodelació del mercat el 2015

Aquesta reforma va permetre l'obertura d'una sortida directa de la ciutat des del carrer de Sant Antoni Abat, anomenada carretera de Madrid. Aquesta via es mantingué en funcionament tan sols fins a l'any 1871, moment en el qual, segons el projecte d'urbanització d'Ildefons Cerdà contemplava la idea de destinar una illa sencera per construir-hi un centre de proveïments als voltants del portal de Sant Antoni. No va ser fins al 19 de juliol de 1871 quan el consistori municipal va aprovar el projecte de construcció del nou Mercat de Sant Antoni. [4]

L'any 2009, dins dels treballs de prospecció previs a la reforma integral del Mercat de Sant Antoni es va localitzar les restes d'aquest baluard que van ser totalment excavades i integrades amb el projecte del mercat l'any 2012-2013. A més del baluard també es va trobar el seu sistema defensiu (fossat, contraescarpa, el camí cobert i el glacis). Les restes conservades del baluard, de planta pentagonal, i el mur fan 90 m de longitud, 2,10 m d'amplada conservada i 2,33 m d'alçada, i està bastit en carreus de pedra de Montjuïc, i un cos intern de pedra i morter de calç. La contraescarpa té una llargada una mica superior.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]