Adalil

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de càrrec políticAdalil
Modifica dades a Wikidata

L'adalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes

Es diu de la persona que feia de guia o capdavantera i acompanyava un cos d'exèrcit per a mostrar-li el camí o bé per observar els moviments de l'enemic. Data del segle XIII i prové del terme àrab الدليل (ad-dalîl), substantiu derivat del verb على/دل (dal·la) 'guiar, ensenyar el camí'

La figura de l'adalil apareix en tres cròniques catalanes, la Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, la Crònica de Pere el Cerimoniós i la Crònica de Bernat Desclot.

« Com fariem ne con no ab los adalils qui ginyen e qui saben les entrades de la terra. »
Jaume el Conqueridor, Llibre dels fets, 98
« Ueus aquí que’ns mostrarà est adalil bona caualcada de sarraïns. »
— Jaume el Conqueridor, Llibre dels fets, 99
« Et yo llibrarvos-he bons adalils que saben be la terra e’ls passos. »
Bernat Desclot, Crònica, 5
« L’adalil nostre ab tres servents era anat a descobrir un aguayt. »
Pere el Cerimoniós, Crònica, 183

Actualment Adalil és una marxa cristiana tocada en totes les Festes de Moros i Cristians del País Valencià.