Honorat de Tolosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a d'altres persones anomenades Honorat vegeu: Honorat
Infotaula de personasant Honorat de Tolosa
Crypte de St Sernin Toulouse.jpg
Cripta de Sant Serni, on hi ha la suposada tomba del sant
Nom original Honoratus
 Bisbe 

Dades biogràfiques
Naixement Honoratus; en occità: Honorat
Segle III
Navarra?
Mort Final del segle III
Tolosa (Llenguadoc)
Sepultura Basílica de Sant Serni (Tolosa)
Època Imperi romà
bisbe
Commemoració a Església Catòlica Romana
Canonització Venerat des del final del s. XIII; culte suprimit el 5 de gener de 1939 per la Santa Seu
Lloc de pelegrinatge Tolosa
Festivitat 22 de desembre
Fets destacables Sant llegendari, no va existir en la realitat; suposadament, va ser el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc
Iconografia Robes de bisbe
Modifica dades a Wikidata

Sant Honorat de Tolosa (Navarra?, s. III - Tolosa de Llenguadoc, segona meitat del s. III) va ser venerat, des del 1265, com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica. En realitat, mai no va existir i és el producte d'una llegenda pietosa.

Hagiografia[modifica]

Se'n conserven poques notícies, entre les quals que va ser el segon bisbe de Tolosa. Hauria estat convertit al cristianisme per Sadurní de Tolosa. La llegenda diu que va instruir i consagrar bisbe Fermí de Pamplona, quan, convertit, va arribar a Tolosa. Altres llegendes el fan originari de Navarra, on Sadurní l'hauria convertit.

El seu culte començà cap al 1256, quan el 3 d'octubre se'n trobaren les restes a la Basílica de Sant Sadurní de Tolosa. A la cripta de la basílica hi ha un sarcòfag la coberta del qual porta gravada la inscripció, en lletres gòtiques: S(ANCT)VS HONORAT[VS]. La seva festivitat litúrgica és el 22 de desembre.

El seu nom, al·legòric, apareix a la llegenda de Sant Fermí d'Amiens, qualificada com una de les "peces més fabuloses" de l'hagiografia medieval[1] i a les actes de martiri de Sant Sadurní, també tardanes i inversemblants. Comença a aparèixer als episcopologis el 1296 i al breviari, amb festivitat litúrgica, el 1404. Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària.

En 1938 va ser eliminat del calendari litúrgic de Tolosa després de consultar-ho amb la Santa Seu, que el 5 de gener de 1939 va decretar-ne la supressió. Baccrabère i Magnou-Nortier o P. Cabau ja no l'inclouen a les seves llistes de bisbes de 1983 i 1999, respectivament.


Notes[modifica]

  1. Per Duchesne, en 1907

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]