Juli Carsalade du Pont

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuli Carsalade du Pont
Carsalada.jpg
El "bisbe dels catalans" Juli Carsalade
Biografia
Naixement 16 de febrer de 1847
Cimòrra, Gers
Mort 29 de desembre de 1932(1932-12-29) (als 85 anys)
Perpinyà
  Bisbe catòlic 

22 febrer 1900 –
  President Société archéologique, historique, littéraire et scientifique du Gers Tradueix

1891 – 1900 – Auguste Ditandy Tradueix →
  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Bisbe d'Elna-Perpinyà
Consagració Charles-Évariste-Joseph Cœuret-Varin
Modifica les dades a Wikidata

Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont (Cimòrra, Gers, 16 de febrer del 1847 - Perpinyà, 29 de desembre del 1932) fou un eclesiàstic gascó, que ocupà el càrrec de bisbe de Perpinyà del 1900 al 1932. Pertanyia a una família gascona, fou canonge d'Aush i secretari del bisbe Gouzot. Creà el Musée Historique et Archéologique d'Auch, les Archives Historiques de Gascogne i la Société d'Arqueologie du Gers.

Fou consagrat bisbe d'Elna-Perpinyà el 22 de febrer del 1900, i aleshores va aprendre català, hi predicà, hi escriví i restablí l'ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua, raó per la qual fou qualificat com a bisbe dels catalans. Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914. Col·laborà també en l'obra del Diccionari Català-Valencià-Balear d'Antoni Maria Alcover, del qual es distancià a causa de l'actitud germanòfila arran de la Primera Guerra Mundial del canonge mallorquí. Encoratjà el reclutament de voluntaris al Principat durant la guerra i participà en les manifestacions d'intel·lectuals francòfils catalans a Perpinyà el 1916.

Poc després comprà les ruïnes de Sant Martí del Canigó i es dedicà a la restauració del monestir,[1] on fou enterrat quan morí. També adquirí Sant Miquel de Cuixà i en renovà la vida monàstica. Restaurà la capella de Nostra Dona del Còrrec, predecessora de la catedral de Perpinyà, i l'antiga església dels caputxins, actualment de Sant Cristòfor; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i va fer edificar l'església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari. Per tal d'encoratjar les investigacions científiques del clergat, creà la Revue Historique et Littéraire du diocèse de Perpignan.

Referències[modifica]

  1. (castellà) Claustro.com, Monasterio de Sant Martí del Canigó

Bibliografia[modifica]

  • Eugeni Cortade, La restauration de l'abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972) (francès)
  • Cortade, Eugène. Jules de Carsalade du Pont: L'évêque des catalans. Perpignan: Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orentales, XCIXe volume, 1991. ISBN ISSN 0767-368-X.