Antoni Comas i Pujol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Antoni Comas».
Infotaula de personaAntoni Comas i Pujol
Antoni Comas i Pujol.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 3 de gener de 1931
Mataró, Maresme
Mort 24 de març de 1981(1981-03-24) (als 50 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Professor universitari i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Antoni Comas i Pujol (Mataró, Maresme, 3 de gener de 1931 - Barcelona, Barcelonès, 24 de març de 1981) va ser un professor universitari, historiador i crític literari[1] català, primer catedràtic de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona després de la Guerra Civil.

Nascut a Mataró al carrer de Santa Teresa, en una família modesta i treballadora, els seus avis paterns establiren lligams de servei amb les famílies aristòcrates dels Palau i els Marfà, de qui en foren masovers i treballadors, respectivament. Els seus pares, Pompília Pujol i Juncà i Francesc Comas i Figueras treballaren a la fàbrica tèxtil de Can Marfà, de la qual el pare n'arribà a ser cap de fabricació. Antoni Comas era el petit de cinc germans, i des de ben jove va formar part de la vida de Mataró. Estudià al col·legi de Santa Anna, va pertànyer als grups del Foment Mataroní, de les Congregacions Marianes i dels Lluïsos. Entrà a la universitat el 1949, on es va matricular de Dret i de Filosofia i Lletres. Encaminà els estudis a les lletres i la carrera de Dret aviat l'abandonà. En els anys d'estudiant formà part de la revista clandestina Curial, que volia difondre literatura i cultura més enllà del panorama gris universitari de la postguerra.

Retrat de la Galeria de Matarronins Il·lustres pintat per Eduard Novellas

L'any 1953 es llicencià amb Premi Extraordinari, i el 1956 es doctorà[1] amb una tesi sobre Ramon Vidal de Besalú, igualment premiada. Martí de Riquer i Jordí Rubió van ser els seus professors més destacats. Contribuí el 1956 a la creació del Premi Lletra d'Or i formà part del jurat inicial que donà el primer guardó a Salvador Espriu per Final del laberint. El 1966 guanyà la càtedra de Llengua i Literatura Catalana[1] a la Universitat de Barcelona, restablerta després de la guerra civil, i des de la qual contribuí a la normalització de la llengua en l'àmbit acadèmic, i més enllà, com és el cas del programa de televisió Català amb nosaltres (1976) emès pel circuit català de Televisió Espanyola. Centrà la recerca en diversos aspectes de la cultura i la literatura catalana, sobretot a l'època moderna, amplià l'àmbit d'estudi als místics castellans com Santa Teresa de Jesús,[1] inicià amb Riquer la Història de la literatura catalana, en què coordinà els volums quart i cinquè - el quart li valgué el Premi Nicolau d'Olwer 1971. L'any 1969 les càtedres adscrites a Filologia Romànica van ser substituïdes per departaments, i Antoni Comas començà a dirigir el Departament de Filologia Catalana. El 1974 va ser escollit membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, però no va arribar a prendre possessió de la medalla d'acadèmic; el succeí Salvador Espriu. Compaginà la dedicació a la docència i a la recerca en diaris com El Noticiero Universal, Tele-Exprés o l'Avui.

Biblioteca Pública Antoni Comas, al Pati de l'Escorxador de Mataró

El mes de febrer de l'any 2013 s'inaugurà la segona biblioteca municipal de Mataró que porta el seu nom: Biblioteca Antoni Comas.

Trajectòria[modifica]

Universitat de Barcelona on va estudiar Antoni Comas i Pujol

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (secció romàniques), on va participar en la publicació de la revista Curial,[2][1] aconseguí el Premi Extraordinari (1953). La seva tesi doctoral (1956), així mateix distingida amb premi extraordinari, es referia al trobador català Ramon Vidal de Besalú.[1] També preparà edicions de Santa Teresa i Joan Boscà i Almogàver (1965). Comas havia tingut com a professors a figures com Martí de Riquer i Antoni Maria Badia i Margarit. Des de 1967 era el primer titular de la primera càtedra de Llengua i Literatura Catalana que s'establí a Barcelona durant el règim franquista. Des d'aquestes funcions, contribuiria en gran manera a la normalització acadèmica de l'idioma català.

Amb aquest propòsit, ofereixen gran interès els seus treballs:

  • Les excel·lencies de la llengua catalana, (1967).[1]
  • Assaigs sobre literatura catalana, (1968).[1]

Dintre les activitats del seu Departament universitari, s'ocupà en publicar una nova Miscel·lània dedicada al poeta Carles Riba (1973). Se'l ha descrit com un intel·lectual atent, un investigador minuciós i un ciutadà impulsor de la recuperació cultural de Catalunya. També se li deuen les obres següents:

  • Història de la literatura catalana, v.IV, (1972).[1]
  • Joan Alcover aproximació a l'home, al seu procés i a la seva obra, (1973).[1]
  • Una traducció catalana d'Ovidi del segle del segle XVIII, (1973).
  • La consciència històrico-política en els poetes catalans del segle XVIII, (1976).
  • La Decadència (1978).[1]
  • Antologia de la Literatura Catalana, (1980).[1]
  • Grans personalitats de la literatura catalana, (1981).
  • Estudis de literatura catalana: segles XVI-XVIII, (1984).
  • Mirador, (1985). (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1986)

També cal citar entre aquests treballs Un segle de poesia catalana (1968), antologia que va iniciar Jaume Bofill i Ferro.

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Antoni Comas i Pujol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Manent, Albert; Massot i Muntaner, Josep. Records d'ahir i d'avui: homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 240. ISBN 8484152901. 

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Carles Sanllehy i Girona
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla I

electe
Succeït per:
Salvador Espriu i Castelló