Melcior de Palau i Simón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMelcior de Palau i Simón
Melchor de Palau Simón1.jpg
Biografia
Naixement22 de setembre de 1879
Mataró, Maresme
Mort19 de desembre de 1915(1915-12-19) (als 36 anys)
Mataró, Maresme
Dades personals
Es coneix perArquitecte modernista
Director Escola d'Arts i Oficis de Mataró[1]
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
Estilmodernisme
Obres destacables
Antic Escorxador.jpg
Escorxador Municipal de Mataró

Melcior de Palau i Simón (Mataró, 22 de setembre de 1879 - 19 de desembre de 1915) fou un arquitecte[2] català de principis del segle XX. Estudià arquitectura a Barcelona i és considerat dintre el corrent del modernisme. Va ser director de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró.[1]

Neix a Can Palau (Riera, 34) de Mataró[2] el 22 de setembre de 1879,[3] fill de Josep de Palau i Català, advocat, i de Manuela Simón i Font. Fou batejat a la parròquia basílica de Santa Maria de Mataró i estudià a les Escoles Pies de Santa Anna i Universitat de Barcelona. Casat amb Mercedes Señán i Riera va tenir tres fills, Melcior, Marcel i Pilar. És nebot de Melcior de Palau i Català,[4] enginyer i poeta. Cal no confondre´l amb el seu nebot.

L'any 1904 obté el títol d'Arquitecte a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i forma part de la Junta directiva de l'Associació d'Arquitectes de Barcelona, precedent del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L'any 1903 va participar en el projecte de reforma i ampliació de Cals Notaris (al carreró). L’any 1908 va presentar un projecte consistent en ajuntar en dues totes les lleres de la ciutat de Mataró i conduir les aigües per dins la població amb col·lectors soterranis fins al mar, que fessin, alhora, la funció de claveguera urbana. També realitzà el projecte definitiu de desviament de la riera de Cirera, aprovat l’any 1912[5] L'any 1909 va projectar el conjunt modernista de l’Escorxador de Mataró, situat al carrer Prat de la Riba, que fou inaugurat el 1915, any de la seva mort.[2]

Morí el 19 de desembre de 1915[6]

Obres[modifica]

Encara que tingué una curta vida, morí als 36 anys, fou bastant intensa. Va treballar a l’ajuntament de Mataró per endreçar processos urbanístics i projectar noves infraestructures públiques. A Mataró existeixen alguns indrets determinants en la seva trajectòria vital i professional:[4]

  • Can Palau de La Riera, finca on va néixer i va viure fins al seu casament, l'any 1910. És un dels casals nobles que encara es conserven a Mataró i que l’arquitecte va col·laborar a reformar.
  • Cals Notaris o Can Cruzate és un casal barroc on Melcior de Palau tingué el seu domicili i que el 1903, sense ser arquitecte titulat, ajudà a ampliar i a reformar, conjuntament amb l’arquitecte Emili Cabanyes.
  • L’Escorxador de Mataró és la seva obra pública més important. Va realitzar el projecte l'any 1909 i es va inaugurar el 1915. Fou la seva darrera obra que realitzà en vida.
  • Projecte final i execució del "Desvio" del torrent i riera de Cirera fins a la Riera de Sant Simó.


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Monés i Pujol-Busquets, Jordi. Formació professional i desenvolupament econòmic i social català (1714-1939). Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 348–349. ISBN 978-84-7283-792-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Martínez, Lluís «Mataró commemora els cent anys de l'Escorxador». El Punt Avui, 14-10-2015 [Consulta: 5 març 2016].
  3. Llibre 42 Pàg 31 de Baptimes. Museu Arxiu Santa Maria Mataró. 
  4. 4,0 4,1 «Melcior de Palau i Simon, recorregut vital». Open 48 hores Puig i Cadafalch, 5a edició 2015, Antics equipaments, patrimoni amb futur, 100 anys Escorxador de Mataró, octubre 2015, p. 21 [Consulta: 5 març 2016].
  5. «Desviament de la Riera de la Cirera». Open 48 hores Puig i Cadafalch, 5a edició 2015, Antics equipaments, patrimoni amb futur, 100 anys Escorxador de Mataró, octubre 2015, p. 13 [Consulta: 5 març 2016].
  6. Llibre Òbits pàg. 43 Museu Arxiu Santa Maria de Mataró.