Raimon Jordan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRaimon Jordan

BnF ms. 12473 fol. 66; cançoner K Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1178 Modifica el valor a Wikidata –  1195 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5c83ee95-7b8b-4b12-bfef-37d43653b529 Modifica el valor a Wikidata

Raimon Jordan (fl...1178-1195...) fou un trobador occità. Se'n conserven 13 composicions.

Vida[modifica]

Raimon Jordan fou vescomte de Sant Antonin; es documenta en textos d'arxiu el 1178 i el Monjo de Montaudon el caricaturitza en la seva galeria satírica de trobadors de 1195 utilitzant el present, cosa que voldria dir que encara era viu en aquesta data. Es conserven dues versions de la vida de Raimon Jordan. La versió breu explica que s'enamorà de la dona de R. Amielh, de Pena d'Albegés, però el vescomte fou ferit greument en una batalla i gairebé donat per mort. En saber-ho, la dama es retirà als patarics (denominació pels càtars; l'orden dels ereges, en la vida llarga) i ell, quan es recuperà i ho sabé, en tingué tal tristesa que no feu cap més cançó.

Riquer[1] explica que s'ha fet la hipòtesi que aquesta batalla on fou ferit Raimon Jordan podria ser en el decurs de la revolta del Jove Rei d'Anglaterra contre el seu pare Enric II (Enric Courtmanteau).

La versió més llarga de la vida explica el mateix amb altres mots però afegeix una segona part on Elis de Montfort, filla del comte de Turena, li feu recuperar l'alegria i el trobar, cosa que serveix de razó per a dues composicions (404,9 i 404,12).

Obra[modifica]

BnF ms. 854 fol. 82; cançoner I

Es conserven 13 composicions d'aquest trobador (una d'atribució dubtosa). 11 són cançons i una altra, una tençó fictícia amb l'Amor.

  • (404,1)[2] Aissi com cel qu'en poder de senhor
  • (404,2) Ben es camjatz ara mos pessamens
  • (404,3) D'Amor no m posc partir ni dessebrar
  • (404,4) Lo clar temps vei brunezir (amb música conservada al cançoner W)
  • (404,5) No m posc mudar no diga mon veiaire (sirventès, atribució dubtosa, potser es pot atribuir a una trobairitz)
  • (404,6) Per qual forfait o per qual falhimen
  • (404,7) Per solatz et per deport
  • (404,8) Quan la neus chai e gibron li verjan
  • (404,9) Raimon Jordan, de vos eis volh aprendre (tençó fictícia amb l'Amor)
  • (404,10) S'eu fos encolpatz
  • (404,11) Vas vos soplei, domna, premieramen (amb música conservada al cançoner W)
  • (404,12) Vas vos soplei en cui ai mes m'entensa
  • (404,13) Vert son li ram e de folha cubert

Referències[modifica]

  1. Los trovadores pàg. 574
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia[modifica]

  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, p. 574-582 [Comentari i publicació de la vida més breu i de dues composicions, amb traducció a l'espanyol]
  • Elizabeth W. Poe, At the Boundary between Vida and Razo: The Biography of Raimon Jordan, in: Neophilologus, 72:2 (1988) pàg. 316–319

Edicions[modifica]

  • Stefano Asperti, Il Trovatore Raimon Jordan, Mòdena, 1990
  • Hilding Kjellman, Le troubadour Raimon-Jordan, vicomte de Saint-Antonin, Uppsala / París, 1922

Repertoris[modifica]

  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Raimon Jordan és el número PC 404]
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 284
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 74-79 [Reproducció de dues versions de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]