Vés al contingut

Pere Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el pintor. Vegeu-ne altres significats a «Pere Serra (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaPere Serra

Autoretrat al Retaule del Sant Esperit Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Corona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1357 Modifica el valor a Wikidata - 1406 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansJaume Serra Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Retaule de Tots els Sants, a l'església del monestir de Sant Cugat, atribuït a Pere Serra de final del segle xiv

Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic ser actiu entre 1357 i 1406.

Biografia

[modifica]

Era fill de Berenguer Serra i Constança. Tot i l'origen menestral del pare, que era sastre,[1] els quatre o cinc germans de la família varen ser pintors actius a Catalunya al segle xiv.[2] Destaquen Jaume, Francesc i Joan: tots conrearen l'estil italo-gòtic d'influència especialment sienesa, com era típic del segle xiv català. Realitzaven figures menudes, estilitzades, d'ulls ametllats i boca petita.

Dels quatre germans, Pere Serra fou el més dotat i qui va tenir una carrera més llarga. Va ingressar al taller de Ramon Destorrents el 1357.[3] Es va interessar més pel colorit que pels conceptes espacials i va desenvolupar feina de taller, segons s'evidencia en la reiteració dels mateixos models pictòrics.

Els germans Serra treballaren per a la Cort d'Aragó i dominaren el mercat pictòric barceloní durant la segona meitat del segle xiv. Tot i que l'estil de l'obrador és italianitzant, de pintura sienesa, molts dels seus deixebles esdevindran iniciadors del gòtic internacional al Principat. Pel taller de Pere Serrà es formaren Jaume Cabrera, Pere Vall, Joan Mates o Jaubert Gaucelm.[4]

Pere va treballar des de 1363 amb el seu germà Jaume, amb qui va realitzar la Mare de Déu de Tobed i el Retaule del Sant Sepulcre de Saragossa dedicat a Santa Llúcia i Sant Guillem.

Obra

[modifica]

El seu estil és més treballat i depurat que el dels seus germans. Presta més atenció als detalls secundaris, a la representació de l'ambient, aplicant més racionalitat a l'estètica. A les escenes narratives, d'indubtable qualitat lírica, domina la calma i la correcció amb solucions clarament bidimensionals. No va manifestar cap preocupació per plasmar la profunditat ni la perspectiva, una característica que es desenvoluparia amb la introducció del gòtic internacional.[2]

La seva obra mestra és el Retaule del Sant Esperit, a la Seu de Manresa, pintat vers 1394. La taula central del banc és de Lluís Borrassà (1411). Aquest retaule és de grans dimensions i de gran riquesa iconogràfica amb 22 escenes diferents (sense comptar les 36 figures de sants pintades en els sis muntants). Va ser encarregat a Pere Serra per la Confraria del Sant Esperit de Manresa.

A part del Retaule del Sant Esperit de Manresa, a Pere Serra se li atribueixen les següents obres (llista no exhaustiva):

Referències

[modifica]
  1. Favà Monllau i Cornudella i Carré, 2010, p. 69.
  2. 2,0 2,1 Gudiol, pàg. 11-12
  3. Alcoy i Pedrós, 2006, p. 7.
  4. Lacarra, pàg 150
  5. Sànchez Sauleda, Sebastià «Notícies sobre el polèmic retorn del Retaule del Sant Esperit, obra de Pere Serra, a Sant Llorenç de Morunys». Oppidum. Revista Cultural del Solsonès, 14, 2016, pàg. 37–55. ISSN: 2696-6484.
  6. Folch i Torres, Joaquim «El Retaule de Sixena al Museu». La Veu de Catalunya [Barcelona], 11-10-1915, pàg.12. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 28 juliol 2013]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]