Cantigas de Santa María

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfons X el savi amb la seva cort poètic-musical

Les Cantigas de Santa María d'Alfons X el Savi és un dels més importants reculls de cançons monofòniques de l'edat mitjana redactat durant el regnat d'Alfons X el Savi (1221-1284).

Es tracta d'un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor a la Mare de Déu. La majoria són cantigas que expliquen miracles succeïts amb la intervenció de Maria.

Només un petit nombre de les més de quatre-centes peces de la col·lecció són atribuïbles directament al rei Alfons el savi. La seva tasca fonamental seria la d'organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica. Alguns dels noms citats pels diferents estudiosos són Airas Nunes, poeta i trobador gallec; Pero da Ponte o Joan Soares Coelho.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Les Cantigas de Santa María es poden dividir en dos grups

  • Les Cantigas da nosa Señora, també anomenades Cantigas de miragre, ja que són un compendi d'històries i miracles relacionats amb la Mare de Déu, ja sigui per la seva intervenció directa o pels amors místics que la seva figura genera en les ànimes pietoses.
  • Les Cantigas de loor, que apareixen intercalades cada 10 peces i en les que la narració deixa pas al lirisme per lloar a Maria i agrair-li la seva intervenció o cantar les seves virtuts. L'estructura d'himne de les Cantigas de loor les acosten a altres formes sacres pietoses medievals com ara el trop, la seqüència o el conductus.
Il·lustració de les Cantigas de Santa María procedent del còdex de l'Escorial

Característiques estructurals[modifica | modifica el codi]

Hi ha una gran varietat mètrica en les cantigas, tant pel que fa al nombre de síl·labes per vers com pel nombre de versos per estrofa : 280 formats diversos per les 420 cantigas. La longitud dels versos va de dues a 24 síl·labes. La majoria de les composicions derivarien del Zéjel àrab, ja que consisteixen de diverses estrofes que rimen parcialment amb tornada que es va intercalant després de cada una de les estrofes. Musicalment, aquestes cantigas amb tornada es poden classificar com a virelais, una de les formes fixes més importants d'aquesta època.

Fonts[modifica | modifica el codi]

S'han conservat quatre manuscrits, procedents tots ells de la pròpia cort del rei Alfons X.

  • Còdex procedent de la Catedral de Toledo i que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid. Conté 128 composicions amb notació musical. Seria el primer manuscrit sorgit de l'escriptori del rei, després del 1257. Són 160 fulls de pergamí a dues columnes, en lletra francesa del segle XIII.
  • Còdex procedent de la cort reial de Sevilla i que es conserva a la biblioteca de l'Escorial. És el més ric, ja que conté 417 cantigas, il·lustrades amb 40 miniatures, i amb notació musical. Són 361 fulls de pergamí a dues columnes, en lletra francesa del segle XIII.

També es conserva a l'Escorial un altre còdex amb 193 cantigas, notació musical y 1275 miniatures agrupades en làmines de sis quadres, que donen a l'obra un gran valor iconogràfic i pictòric. Són 256 fulls de pergamí a dues columnes, en lletra francesa del segle XIII.

  • Còdex de Florència, conservat en la Biblioteca Nacional d'aquesta ciutat, conté 104 cantigas, de les quals dues no apareixen en els altres còdex i d'altres ofereixen variants de cert interès. Està incomplet i no conté notació musical, malgrat tenir dibuixats els pentagrames. Són 131 fulls de pergamí, generalment a dues columnes, en lletra francesa del segle XIII.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantigas de Santa María