Dance

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dance o Música electrònica de ball (EDM)
House
Techno
Tràngol
UK garage
Electro
Dubstep
Electronic bodi music
Hardstyle
Eurodance
Hardcore techno
Hi-NRG
Intelligent dance music
New beat
Breakbeat
Drum and bass
Trap

La música electrònica de ball, EDM (per les seves sigles en anglès electronic dance music), música club, música dance, o simplement dance, és un conjunt de gèneres de música electrònica, com el house, techno, tràngol, eurodance, italo-disc, drum and bass, l'híbrid dance-pop, entre uns altres. Orientada principalment al ball, es caracteritza per estar realitzada amb sons sintètics i ritmes ben marcats i repetitius, amb lletres pegadizas quan no és música instrumental.

És també freqüent, en països no angloparlantes, emprar el terme "dance" en un sentit més restrictiu -el que pot originar alguna confusió- per referir-se a un subconjunt de la música electrònica de ball integrat fonamentalment pels gèneres de major difusió entre el gran públic, com són el dance-pop, el italo-disc, l'euro-disc, l'euro-dance i el tràngol.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El dance comprèn un ampli espectre de gèneres musicals de contingut percusivo que, en bona mesura, són hereus de la música electrònica de Kraftwerk i de la música disc dels anys 1970. Aquesta música va néixer i va ser popularitzada en diferents ambients de discoteques en els anys 1980. Cap a començaments dels anys 1990, la presència de la música electrònica de ball dins de la cultura contemporània s'havia estès àmpliament, començant a ser estudiada acadèmicament en àrees científiques com la història, la cultura i la sociologia. Para la seva creació s'utilitzen instruments electrònics com el sintetitzador, la caixa de ritmes i el seqüenciador. Generalment s'emfatitzen els sons únics d'aquests instruments, fins i tot quan s'imita el so d'altres instruments acústics tradicionals. A vegades comprèn també música no destinada primàriament al ball, però que està derivada en tot cas d'algun gènere de música electrònica orientat al ball.

Estils musicals[modifica | modifica el codi]

Els gèneres més populars dins del dance com el dance-pop i l'euro-dance adopten diverses característiques d'altres gèneres (House, Tecno, Tràngol, Pop entre uns altres), sense que reuneixin unes característiques absolutament pròpies, són sempre influenciats per la moda del moment.[cita [cal citació] Una altra característica és que la seva música no és complexa a causa del seu enfocament comercial, manejant sons simples i bàsics, i conjugant-los amb ritmes alegres, sent molt diferent a la música Underground.[cal citació] Tenen estructures pop, molt simples: estrofes, tornades, moments de clímaxs, etc. És la variant més comercial de l'electrònica. El so de baix sol ser de tipus TB-303 (sense distorsionar), les lletres simples que parlen d'amor o festa els sons de bateria són la majoria de tipus 909, inclou poques variacions rítmiques, algun escombratge de filtre, veus majorment femenines i gairebé sempre una melodia principal feta amb algun tipus de so de sintetitzador amb ona de dents de serra (que sol sonar després d'una tornada cantada).

Ritmes[modifica | modifica el codi]

Com tota música, es compon de diversos compassos marcats pel ritme, que varia depenent del tipus de música electrònica que es tracti, sent diferenciat principalment pel sub-estil que tracti. Totes les cançons usen el compàs de 4/4, tan sols variant el tempo.

Història[modifica | modifica el codi]

dance-pop del 1987 al 1999[modifica | modifica el codi]

Encara que no és dance pròpiament dit, aquesta evolució del disc i del synthpop va aparèixer amb ritmes més marcats gràcies a l'aparició de noves caixes de ritmes més potents. A Itàlia aquesta evolució va començar gradualment des del italo disc amb Spagna i Sabrina entre uns altres i en Centroeuropa amb Modern Talking i C. c. Catch. En O.K. els productors Estoc-Aitken & Waterman [SAW] van llançar a partir de 1986-87 a diferents cantants amb aquest so més evolucionat Rick Astley "Never gonna give you up", "Together forever" entre unes altres, Sinitta amb "Toy Box" i "Cross my heart", Bananarama amb "Venus", "Love in the 1st degree"..., Mel & Kim amb "Respectable" entre uns altres, i en EE. UU., paral·lelament al desenvolupament del House de Chicago i el Techno de Detroit, alguns artistes com Billy Ocean "Get into my car", van començar també a marcar més els ritmes del sinthpop.

Technodance, del 90 al 93[modifica | modifica el codi]

Amb concordes secs i curts heretats del Rave i amb un clar augment del rang de beats per minut utilitzats ("Twilight Zone" de 2 Unlimited, "Mr. Vain" de Culture Beat, "Feel The Heat Of The Night" de Masterboy o "O Got To Let The Music" de Cappella). El hit de l'època va ser "No Limits" de 2 radimirs

A mitjan dècada de 1990, la música dance comercial va arribar al cim, sent molt popular en tots els països d'Europa, gràcies a un boom comercial de vendes del gènere gràcies a la difusió massiva en radis i clubs nocturns per part dels DJs, que en molts casos eren també productors d'algunes de les bandes de moda.

Eurodance, del 92 al 96[modifica | modifica el codi]

Comença amb una influència més melòdica, molta melodia i entonació alegre i amb l'aparició de versions de temes dels 80 remezclados. Es va produir a més una acceleració encara major fins als 140-150 BPM. Alexia, Double O, Taleesa entre uns altres van tenir més d'un hit entre 1995 i 1996.

Pizzicato, del 96 al 98[modifica | modifica el codi]

Molt influenciat pel Dream (Robert Milers) i posteriorment amb el Tràngol. Sons hipnòtics amb repeticions de concordes que recorden al Eurobeat i el baix en contrapunt amb el bombo, major tendència als temes instrumentals o d'escàs component vocal, les seccions rapedas pràcticament van desaparèixer, Xarxa 5 amb "Lift Em Up" va ser uns dels primers a fer ús del pizzicato al seu torn van aparèixer Sash amb "Encore Uneix Fois", "Meet Her At The Love Parade" de Dóna Hool, "Move Your Ass" de Scooter, "Insomnia" de Faithless, "Seven days and one week" de B.B.I. ).

Eurodance, segona fase, del 97 al 2004[modifica | modifica el codi]

Amb l'aparició de noves bandes es reflotó el so més melòdic. Amb tornades cantades pegadizos i amb ritmes de menor quantitat de beats per minut "Boom Boom Boom Boom" i "Up and Down" de Vengaboys que encara feien ús del pizzicato, "Barbie Girl" de Aqua, "Opa Opa" de Antique, "Believe" de Cher, "Sexy" de French Affair, "Ca't Get You Out Of My Head" de Kylie Minogue i en espanyol "Cel líquid" de Fey.

Diferents països europeus veuen triomfar artistes d'aquest gènere. A Grècia, Helena Paparizou és considerada com la reina de dance, després del seu èxit amb el grup Antique. Els moldavos de "O-Zone" van tenir gran èxit internacional amb el senzill "Dragostea Din Tei". Suïssa aporta a DJ Babau, conegut sobretot per la cançó "Chihuahua". I des d'Alemanya la banda Trencada és considerada la més influent del gènere amb el seu senzill "Everytime We Touch", encara que gran èxit va ser també el que van tenir les Passion Fruit amb el tema "The Rigga-Ding-Dong-Song".

Bubble-gum dance i happy house del 98 a 2002[modifica | modifica el codi]

És un tipus de dance, en el qual la música i els seus consegüents autors/grup tenen una estètica colorida, efeminada, infantil i gai friendly. En ells tot sembla irrealment divertit i feliç. Un clar exemple és Aqua, i li segueixen els Vengaboys (els seus majors èxits comercials, que no altres produccions clarament desviades cap a l'esfera Tràngol). Van generalment vestits carnavaleramente.

Són exponents importants d'aquesta nova etapa: Gigi D'Agostino "La Passion", Armand Van Helden "King of my castle", Miss Papaya "Sugarboy", Smile.DK "Butterfly", Toy Box "Tarzan & Jane", i Paridisio "Anem A la Discoteca" entre uns altres.

Clubhouse DJ, del 2002 a 2007[modifica | modifica el codi]

Influència House. Definitivament desplaçada del mainstream de difusió comercial per gèneres com l'hip-hop o el reggaeton, la música dance ha tornat a concentrar-se en l'esfera underground, allí malgrat el desbandi de la majoria dels grups representatius, els DJs segueixen generant música dance per usar en les discoteques i clubs nocturns, els senzills són editats per segells independents i rares vegades arriben a editar-se en àlbums d'un mateix intèrpret sinó que s'editen en compilacions de hits de diversos autors per facilitar la seva venda. Actualment Rihanna li va donar al seu àlbum un toc de dance al seu àlbum Good Girl Gone Bad.

Eurodance tercera fase,del 2007 en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Conserva els concordes del eurodance de la segona generació, però és utilitzat com a gènere auxiliar al pop, a més de ser fusionat amb el Hi-NRG, que també va ser reprès. Gràcies a la companyia disquera Zooland Records, el eurodance va seguir vigent a Europa, gràcies a artistes com Italobrothers, Yanou i Cascada, els qui són els únics vigents des de la primer generació del gènere. "What Is Life?" de Danzel, "Gold" de Antoine Chamaran, "In Dóna Name Of Love" de Ray & Anita, "Fever" de Cascada, "Only Girl (In The World)" de Rihanna, "Summerlove" de David Tavaré, "Vampires Llauri Alive" de DJ Babau, "Work Bitch" de Britney Spears.

Tornada comercial[modifica | modifica el codi]

Després de la desaparició de l'entorn comercial de la música dance i eurodance, arran de la dissolució durant l'última etapa del 2002 de nombrosos grups que van marcar la tendència durant els últims anys de la dècada dels 90 i primers anys del nou segle, com Eiffel 65, Alexia, Vengaboys, French Affair, Ace Of Base, etc. La música dance i Eurodance van subsistir allunyades del públic general anés dels seus països d'origen, excepte excepcions, ocupant el seu lloc en l'entorn comercial durant l'etapa 2003-2008 per gèneres com l'hip-hop o el reggaeton.

Actualment el eurodance viu un procés de renaixement, tornant amb força a l'entorn comercial i al públic general, gràcies a les aportacions dels Djs que van mantenir viu el gènere dins de l'esfera underground en els seus anys baixos, com Bimbo Jones, Freemasons, Antoine Clamessin, Bob Sinclar, etc. A això cal sumar la persistència d'artistes com la belga Kate Ryan (una de les poques cantants, que fidels a aquest gènere, s'ha mantingut amb èxit durant aquesta última dècada) i al retorn d'alguns dels famosos grups i artistes del període anterior com els mítics Vengaboys,solament ells,Aqua,Ace Of Base, Masterboy, Haddaway,Toy Box i el grup 2 Unlimited.

Notable ha estat també l'aportació de la cantant espanyola Soraya Arnelas a la promoció del gènere eurodance a Europa i Espanya, sobretot per l'èxit collit pel seu últim disc Dreamer.

Segells discogràfics significatius[modifica | modifica el codi]

Fins als anys 1980, no existien pràcticament segells discogràfics centrats exclusivament en la música electrònica de ball. Això va canviar quan Larry Sherman va crear el segell de house Trax Records i el pioner del techno Juan Atkins va començar Metroplex Records. A Gran Bretanya, Warp Records va sorgir al començament dels anys 1990. Altres segells posteriors significatius són Astralwerks, Ed Banger Records o Ninja Tune.

Subgèneres[modifica | modifica el codi]

Nota: No estan tots, de fet és molt difícil recopilar tots els gèneres de l'electrònica.

A més hi ha altres sub-estils dins d'ells. Actualment, a través de la globalització, la música dance i electrònica s'ha expandit tant, que les cultures de diversos països (cultura musical) s'han anat modelant a nous ritmes i cada vegada es van creant més gèneres de música.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dance Modifica l'enllaç a Wikidata