Termòmetre de mercuri
El termòmetre de mercuri és un instrument de mesura inventat pel físic Daniel Gabriel Fahrenheit l'any 1714. Consisteix en un bulb que conté mercuri connectat a un tub de vidre de petit diàmetre; el volum de mercuri en el tub és molt menor que el volum en el bulb. El volum del mercuri canvia lleugerament segons la temperatura a causa de la dilatació; aquest petit canvi fa que la columna de mercuri en el tub pugi o baixi. L'espai que no ocupa el mercuri pot ser emplenat amb nitrogen o bé pot estar a una pressió inferior que l'atmosfèrica (un buit parcial).
El 19 de març de 1743, Jean-Pierre Christin va presentar el primer termòmetre de mercuri que utilitzava els paràmetres de zero graus com a punt de fusió de l'aigua i cent com a punt d'ebullició.[1]
El 2007, una directiva europea va prohibir-ne l'ús.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termòmetre de mercuri |
- ↑ MEMOIRE sur la dilatation du Mercure dans le Thermométre. Mercure de France. París: Chaubert; Jean de Nully; Pissot; Duchesne, juliol de 1743. Pàg. 1609-1610 (en francès)..