Unió Patriòtica - Democristians Lituans
(lt) Tėvynės sąjunga-Lietuvos krikščionys demokratai  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | TS-LKD | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme liberal democràcia cristiana | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Forma jurídica | partit polític | ||||
| Història | |||||
| Creació | maig 1993 20 juny 2008 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Membres | 14.945 | ||||
| Membres | 11.578 (2025) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Laurynas Kasčiūnas (2025–) | ||||
| Seimas (2025) | 28 / 141 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | tsajunga.lt | ||||
  | |||||
Unió Patriòtica - Democristians Lituans (lituà Tėvynės Sąjunga - Lietuvos Krikščionys Demokratai, TS-LKD) que abans de 2008 es deia Unió Patriòtica (Conservadors, Presos Polítics i Exiliats Democristians), és un partit polític de Lituània. És un partit de centredreta, conservador, i demòcrata cristià, i membre del Partit Popular Europeu (PPE) i de la Unió Demòcrata Internacional (UDI).
Història
[modifica]Després de la derrota a les eleccions legislatives lituanes de 1992, Sąjūdis es va reorganitzar abandonant l'activitat política[1] i la Unió Patriòtica va ser fundada el maig de 1993 per l'ala dretana del Sąjūdis, dirigida pel líder nacional Vytautas Landsbergis. A les eleccions legislatives lituanes de 1996 va aconseguir el 40% dels vots i 70 diputats al Seimas. Després de la dimissió de Rolandas Paksas a finals de 1999 com a primer ministre de Lituània en no poder aconsguir millors condicions per transferir el control de la principal refineria de petroli del país a Williams International d'Amèrica, Kubilius va esdevenir primer ministre formant un govern de coalició d'Unió Patriòtica i el Partit Democristià Lituà,[2] El desembre de 1999, la Unió Europea va aprovar oficialment la candidatura de Lituània i el febrer de 2000 van començar les negociacions d'adhesió. Va continuar les reformes econòmiques i privatitzacions en un context de recuperació de la crisi russa de 1998. Les mesures van ser impopulars i no van tenir temps d'impactar positivament abans de les eleccions legislatives lituanes de 2000, en què el partit va patir una gran derrota i Paksas va aconseguir tornar a ser primer ministre.[3]
En 2003 Vytautas Landsbergis abandonà la direcció del partit, que va passar a mans d'Andrius Kubilius.[4] Després de l'ingrés de Lituània a la Unió Europea va obtenir dos diputats a les eleccions europees de 2004, un dels quals Vytautas Landsbergis, integrats al Grup Partit Popular Europeu-Demòcrates Europeus (PPE-DE). A les eleccions legislatives de 2004 va obtenir el 14,6% dels vots i 25 diputats. Fins a la fusió en 2004 amb la Unió de Presos Polítics i Exiliats i Democristians (no Democristians Lituans) el partit es denominava Unió Patriòtica (Conservadors Lituans).
L'últim canvi de nom va ser el resultat de la fusió amb la Unió Nacional de Lituània l'11 de març de 2008, i els Democristians Lituans el 17 de maig de 2008, després de les quals la Unió Patriòtica - Democristians Lituans (TS-LKD) va esdevenir el partit més gran amb més de 18.000 membres. En les eleccions legislatives lituanes de 2008 va obtenir el 19,69% dels vots i 45 escons al Seimas, 20 més que en les eleccions de 2004, continua sent el partit més gran de Lituània i va esdevenir el principal partit representat al Parlament, formant un govern de coalició juntament amb el Moviment dels Liberals de la República de Lituània i el Partit de la Resurrecció Nacional. El seu líder Andrius Kubilius fou nomenat primer ministre per un segon mandat.[5]
El suport al partit va disminuir a les eleccions legislatives lituanes de 2012 i va ser exclòs del govern d'Algirdas Butkevičius per moltes decisions impopulars preses durant el seu govern, i a la impopularitat de Kubilius.[6] A les eleccions al Parlament Europeu de 2014, el partit va aconseguir derrotar per un marge estret als seus principals competidors, el Partit Socialdemòcrata de Lituània.[7] Després de les eleccions municipals de 2015, Andrius Kubilius va renunciar a la posició de líder del partit.
El 25 d'abril de 2015, Gabrielius Landsbergis, nét de Vytautas Landsbergis, va ser escollit com a president de TS-LKD, derrotant a l'expresidenta del Seimas Irena Degutienė.[8]
Com que cap partit o coalició electoral va aconseguir la majoria absoluta a les eleccions legislatives lituanes de 2020 es va formar un govern de coalició. El 15 d'octubre, quatre dies després de la primera volta, els líders de TS-LKD, el Moviment Liberal i el Partit de la Llibertat formar un govern de coalició encapçalat com a primera ministra per Ingrida Šimonytė de TS-LKD, que va prendre possessió del càrrec el 25 de novembre de 2020.[9]
L'endemà de la segona volta de les eleccions legislatives lituanes de 2024, en què el partit va treure mals resultats, Landsbergis va anunciar la seva renúncia com a líder de la Unió Patriòtica i com a membre de la propera Seimas, i Radvilė Morkūnaitė-Mikulėnienė va esdevenir la líder interina del partit[10] fins que el 9 de febrer de 2025, Laurynas Kasčiūnas en fou escollit.[11]
Resultats electorals
[modifica]| Elecció | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | Vytautas Landsbergis | 409,585 | 31.3 (#1) | 70 / 141 |
 70 |
Coalició |
| 2000 | 126,850 | 8.6 (#5) | 9 / 141 |
 61 |
Oposició | |
| 2004 | Andrius Kubilius | 176,409 | 14.8 (#2) | 25 / 141 |
16 |
Oposició |
| 2008 | 243,823 | 19.7 (#1) | 45 / 141 |
20 |
Coalició | |
| 2012 | 206,590 | 15.0 (#2) | 33 / 141 |
12 |
Oposició | |
| 2016 | Gabrielius Landsbergis | 276,275 | 22.6 (#2) | 31 / 141 |
2 |
Oposició |
| 2020 | 292,124 | 25.8 (#1) | 50 / 141 |
19 |
Coalició | |
| 2024 | 224,026 | 18.35 (#2) | 28 / 141 |
22 |
Oposició |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2004 | Vytautas Landsbergis | 151,400 | 12.6 (#3) | 2 / 13 |
EPP-ED | |
| 2009 | 147,756 | 26.2 (#1) | 4 / 12 |
2 |
EPP | |
| 2014 | Gabrielius Landsbergis | 199,393 | 17.4 (#1) | 2 / 11 |
2 | |
| 2019 | Liudas Mažylis | 248,736 | 19.7 (#1) | 3 / 11 |
1 | |
| 2020
(Brexit) |
4 / 11 |
1 | ||||
| 2024 | Andrius Kubilius | 144,525 | 21.33 (#1) | 3 / 11 |
1 |
Referències
[modifica]- ↑ «SĄJŪDIS – 20 YEARS ON (Lithuania today, 2008 issue 12, p.13-15)» (en anglès). Užsienio reikalų ministerija, 31-01-2008. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ James, Steve. «Lithuanian ministers resign over terms of US buyout of state oil refinery» (en anglès). International Committee of the Fourth International (ICFI), 22-11-1999. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ «ELECTIONS HELD IN 2000» (en anglès). Historical Archive page of parliamentary election results for LITHUANIA. Inter-Parlamentary Union. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ «Partijos Istorija» (en lituà). [Consulta: 26 agost 2025].
- ↑ «Science, Democracy & the Future» (en anglès). Reimagine Europe, 2019. [Consulta: 28 abril 2025].
- ↑ «Lithuania election: Voters 'dump austerity government'» (en anglès). BBC, 15-10-2012. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «Reitingai: pirma – D.Grybauskaitė, paskutinis – A.Kubilius» (en lituà). Delfi, 26-04-2011. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «I. Degutienė dirbs G. Landsbergio komandoje» (en lituà). Bernadinai, 27-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ Dalia Plikūnė, Simona Voveriūnaitė. «Šimonytė Nausėdai ant stalo deda ministrų sąrašą: pateiktos konkrečios pavardės» (en lituà). Delfi, 18-11-2020. [Consulta: 28 octubre 2024].
- ↑ Perminas, Paulius. «Morkūnaitė-Mikulėnienė named interim chair of TS-LKD after Landsbergis’ resignation» (en anglès). LRT, 28-10-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ «TS-LKD pirmininku išrinktas Laurynas Kasčiūnas» (en lituà). LRT, 9 febrer 2025. [Consulta: 15 juny 2025].
Enllaços externs
[modifica]| Partits representats a la Seimas (141) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Parlament Europeu (11) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
