Antonio Tajani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Tajani
2018-07-04 President Antonio Tajani-0548.jpg
(2018)
Biografia
Naixement 4 agost 1953 (65 anys)
Roma
  President del Parlament Europeu 

17 gener 2017 –
← Martin Schulz
European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

1r juliol 2014 –
Circumscripció electoral: Itàlia central


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

20 juliol 2004 – 8 maig 2008
Circumscripció electoral: Itàlia central


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004
Circumscripció electoral: Itàlia


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999
Circumscripció electoral: Itàlia


  Comissari Europeu de Transport 


  Comissari Europeu d'Indústria i Esperit Empresarial 

Educació Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Ocupació Polític, jurista i periodista
Partit polític Poble de la Llibertat (–2013)
Força Itàlia (–2009)
Força Itàlia
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: antonio.tajani Twitter: Antonio_Tajani Instagram: antoniotajani
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Tajani (Roma, 4 d'agost de 1953) és un polític italià, fundador de Força Itàlia i president del parlament europeu des del 2017.

Va ser escollit diputat europeu el 1994, després d'haver estat portaveu del govern de Silvio Berlusconi. Ha estat vicepresident de la Comissió europea i Comissari Europeu de Transport de 2008 a 2010. Entre 2010 i 2014 va ser vicepresident i Comissari Europeu d'Indústria i Esperit Empresarial.[1]

Biografia[modifica]

Antonio Tajani va néixer a Roma el 1953 al si d'una família benestant italiana. El seu pare Raffaele Tajani era un oficial de l'exèrcit italià i la seva mare Augusta era professora de grec i llatí. Es va criar a la perifèrie de la capital italiana i ben jove començà a militar al Front monàrquic juvenil (en italià: Fronte monarchico giovenile), una branca de l'Unió Monàrquica Italiana[2] i arribà fins i tot a ser-ne el dirigent.[3]

Formació[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat de La Sapienza, Antonio Tajani va exercir com a periodista al setmanari “Il Settimanale”, va presentar un programa de notícies radiofònic a l’emissora RAI 1, i va treballar també pel diari “Il Giornale”, pel qual va fer de corresponsal especial al Líban, a l’antiga URSS i a Somàlia.

La trajectòria de Tajani al Parlament Europeu va començar l’any 1994. Ha estat eurodiputat de 1994 al 2004 i novament des de juliol de 2014, sent escollit llavors vicepresident primer de la Cambra.

També va ser durant cinc anys vicepresident de la Comissió Europea, primer com a responsable de la cartera de Transport, entre 2008 i 2010, i després de d’Indústria i Emprenedoria, de 2010 al 2014.

Després d'haver realitzat els estudis de màster de dret a la Universitat de Roma La Sapienza, comença a treballar com a periodista parlamentari l'any 1982 en el setmanal Il settimanale. Aquest mateix any aconsegueix un lloc de periodista a Rai Ràdio 1. Ha estat també cap de departament d'Il Giornale a Roma.

A més a més és oficial de l'exèrcit de l'aire italià. Després d'haver realitzat cursos d'especialització de defensa aèria a Borgo Piave di Latina, ha estat controlador de la defensa aèria a la base radar de San Giovanni Teatino. Parla de manera fluida francès, anglès i castellà.[4]

Política[modifica]

El 1994, participa en la fundació del partit Força Itàlia,i obté un lloc de responsable regional en la regió del Laci. Aquest mateix any, es converteix en portaveu del President del Consell de ministres Silvio Berlusconi i és escollit diputat europeu.[4]

Al Parlament europeu, ha estat membre de diferents comissions com la d'Afers Exteriors i de Defensa i Seguretat. Passa a formar part de l'ajuntament de Roma en 2001, i és derrotat per Walter Veltroni a les eleccions municipals de 2002. Aquest mateix any, és elegit vicepresident del Partit Popular Europeu (PPE).[4]

El 8 de maig de 2008, Antonio Tajani és nomenat comissari europeu per Itàlia pel nou govern italià de Silvio Berlusconi per succeir a Franco Frattini, que havia estat nomenat ministre d'Afers Exteriors. Així, succeeix la cartera de Transports i un lloc de vicepresident. És designat vicepresident i Comissari Europeu d'Indústria i Esperit Empresarial a la II Comissió Barroso.[5]

Malgrat la polèmica pel seu coneixement i intervenció en el cas Dieselgate,[6][7] el Parlament Europeu el va escollir el 17 de gener de 2017 com a president per a la segona meitat de la VIII legislatura. Tajani fou elegit en la quarta ronda de votacions amb 351 vots dels 633 vots vàlids emesos, en superar al també italià Gianni Pittella (S&D), qui va obtenir 282 vots. Tajani substituí a l’alemany Martin Schulz (S&D), qui presidia la Cambra des de gener de 2012. Es va convertir així en el sisè italià en presidir la Cambra, el primer des que es va instaurar l’elecció dels diputats per sufragi universal directe l’any 1979 (Alcide de Gasperi, 1954; Giuseppe Pella, 1954-1956; Gaetano Martino, 1962-1964; Mario Scelba, 1969-1971; Emilio Colombo, 1977-1979).

Polèmiques[modifica]

Suposat encobriment del Dieselgate[modifica]

Tajani ha estat acusat per la premsa de tenir certa implicació en el Dieselgate ja que l'hauria assabentat un directiu d'un subministrador de peces automòbils, el 2002, de les manipulacions de Volkswagen. A més a més el 2015, va publicar en el seu compte Twitter la identitat d'aquell proveïdor, cometent així una falta greu al llei europea sobre la protecció de les dades.[8]

Tajani i Catalunya[modifica]

El 3 d'octubre de 2018 va rebre el premi «Seny» de l'organització unionista Societat Civil Catalana per la seva preocupació per la situació catalana.[9][10] El febrer de 2019 veta la conferència que volien fer Quim Torra i Carles Puigdemont al Parlament europeu al·legant motius de seguretat.[11]

Tensions amb Croàcia i Eslovènia[modifica]

El 10 de febrer del 2019 durant una visita commemorativa de la massacre de les Foibe a la regió de Trieste va cloure el seu discurs proclamant: "Visca l'Ístria i la Dalmàcia italianes". A conseqüència la premsa i diversos diputats europeus i polítics d'Eslovènia i de Croàcia es van escandalitzar i van taxar les paraules del president del Parlament Europeu de "revisionisme i d’irredemptisme històric".[12]

Elogi de Benito Mussolini[modifica]

El mes següent, el 14 de març, durant una entrevista a Radio 24, una emissora italiana, Antonio Tajani ha elogiat algunes obres del dictador Benito Mussolini[13] declarant: "Però s'ha de ser honest, Mussolini ha fet carreteres, ponts, edificis, instal·lacions esportives, ha millorat tantes parts del nostre territori". Davant l'escàndol suscitat per les seves declaracions, hagué de provar de rectificar el seu discurs unes poques hores després.[14]

Distincions honorífiques[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Cuatro comisarios dejan el Ejecutivo comunitario para convertirse en eurodiputados» (en castellà). Europapress.es, 1 de juliol de 2014. [Consulta: 20 agost 2014].
  2. «Tajani, chi è il nuovo presidente del Parlamento europeo» (en italià). Rainews.it, 17 de gener de 2017. [Consulta: 16 febrer 2019].
  3. «Un monárquico al frente del Parlamento Europeo» (en espanyol). Monarquía Confidencial, 20 de gener de 2017. [Consulta: 16 febrer 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Antonio Tajani CV» (en italià). Comissione europea. [Consulta: 21 agost 2014].
  5. «Ue:Tajani commissario all'industria TGCOM24» (en italià), 27 novembre 2009. [Consulta: 21 agost 2014].
  6. Seiwert, Martin. «Spectre of Dieselgate hangs over Tajani on eve of presidential election» (en en-gb), 16-01-2017. [Consulta: 16 febrer 2019].
  7. «Su Tajani l'ombra lunga del dieselgate», 18-01-2017. [Consulta: 16 febrer 2019].
  8. «5 choses à savoir sur Antonio Tajani, un berlusconiste à la tête du Parlement européen» (en francès). Falta indicar la publicació. L'Obs, 18 de gener de 2017 [Consulta: 16 febrer 2019].
  9. NacióDigital. «Societat Civil Catalana lliura el premi al «Seny» al president del Parlament Europeu Antonio Tajani | NacióDigital» (en ca). [Consulta: 16 febrer 2019].
  10. «Tajani, 'un gran amic d'Espanya' al Parlament Europeu» (en ca). [Consulta: 16 febrer 2019].
  11. TV3. «Tajani veta la conferència de Torra i Puigdemont al Parlament Europeu» (en ca). [Consulta: 16 febrer 2019].
  12. «Antonio Tajani choque la Croatie et la Slovénie» (en fr). Falta indicar la publicació. Courrier international, 13 de febrer de 2019 [Consulta: 16 febrer 2019].
  13. «Nou escàndol de Tajani: reivindica que Mussolini va fer ‘coses positives’» (en català). Falta indicar la publicació. Vilaweb, 14 de mar de 2019 [Consulta: 14 març 2019].
  14. «E Antonio Tajani elogia Benito Mussolini: "Ha fatto cose positive"» (en italià). Falta indicar la publicació. La Repubblica, 14 de mar de 2019 [Consulta: 14 març 2019].
  15. Ec. Europa (francès)
  16. Boletín Oficial del Estado (castellà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Tajani Modifica l'enllaç a Wikidata