Alcide De Gasperi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlcide De Gasperi
Alcide de Gasperi 2.jpg
Alcide De Gasperi
 1r President d'Itàlia
càrrec interí
12 de juny de 1946 – 29 de juny de 1946
 44è Primer Ministre d'Itàlia
10 de desembre de 1945 – 2 d'agost de 1953
 President de l'Assemblea Comuna d'Europa
1954 – 19 d'agost de 1954
Dades biogràfiques
Naixement 3 d'abril de 1881
Pieve Tesino (Imperi austrohongarès)
Mort 19 d'agost de 1954
Borgo Valsugana (Itàlia)
Sepultura Basilica Sant Laurenç fòra los murs
Religió Catolicisme
Alma mater Q3831912
Universitat de Viena
Activitat professional
Ocupació Polític, lingüista, periodista i diplomàtic
Altres dades
Partit polític Democràcia Cristiana (DCI)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Infotaula de personaservent de Déu Alcide De Gasperi
Alcide de Gasperi 2.jpg
Nom original Alcide De Gasperi
President del Parlament Europeu  President del Parlament Europeu 

1 gener 1954 - 19 agost 1954
Paul-Henri Spaak - Giuseppe Pella
 Minister of Foreign Affairs 

26 juliol 1951 - 17 agost 1953
Carlo Sforza - Giuseppe Pella
 Ministre de l'Interior d'Itàlia 

14 juliol 1946 - 2 febrer 1947
Giuseppe Romita - Mario Scelba
 Minister of Italian Africa 

13 juny 1946 - 29 abril 1953
← nou càrrec - eliminació càrrec →
President del Consell de Ministres d'Itàlia  President del Consell de Ministres d'Itàlia 

13 juny 1946 - 17 agost 1953
← sense valor - Giuseppe Pella
 Provisional Head of State of Italy 

13 juny 1946 - 1 juliol 1946
← sense valor - Enrico De Nicola
 Minister of Italian Africa of the Kingdom of Italy 

10 desembre 1945 - 13 juny 1946
Ferruccio Parri - sense valor →
 Prime Minister of the Kingdom of Italy 

10 desembre 1945 - 13 juny 1946
Ferruccio Parri - sense valor →
 Minister of Foreign Affairs of the Kingdom of Italy 

10 agost 1945 - 13 juny 1946
Eugenio Reale - sense valor →
 Minister of Foreign Affairs of the Kingdom of Italy 

11 desembre 1944 - 21 juny 1945
Ivanoe Bonomi - Eugenio Reale
 Minister without portfolio of the Kingdom of Italy 

18 juny 1944 - 12 desembre 1944
diputat europeu  Diputat europeu 


 Membre de la Cambra de Diputats de la República d'Itàlia 


 Member of Abgeordnetenhaus 

Dades biogràfiques
Naixement 3 d'abril de 1881
Pieve Tesino
Mort 19 d'agost de 1954 (73 anys)
Borgo Valsugana
Sepultura Pòrtic de San Lorenzo fuore le Mura (Roma)
Religió Catolicisme
Alma mater Q3831912
Universitat de Viena
Activitat professional
Ocupació Polític, lingüista, periodista i diplomàtic
confessor
Beatificació Procés obert el 1993 per l'arxidiòcesi de Trento
Altres dades
Partit polític Democràcia Cristiana
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Alcide De Gasperi ( Pieve Tesino, Imperi austrohongarès 1881 - Borgo Valsugana, Itàlia 1954 ) fou un polític italià, que ocupà la Presidència interina de la República i el càrrec de Primer Ministre d'Itàlia. És considerant un dels "Pares d'Europa" de forma conjunta amb Konrad Adenauer, Robert Schuman i Jean Monnet. Fundador del partir de la Democràcia Cristiana, fou un catòlic devot: ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica i té el procés de beatificació en curs.

Biografia[modifica]

Va néixer el 3 d'abril de 1881 a la ciutat de Pieve Tesino, població situada en aquells moments a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia forma part de la província de Trento. S'inicià en la vida política de la seva regió i en la d'Àustria durant els seus anys universitaris que passà a Viena, on estudià filosofia i literatura per esdevenir posteriorment periodista.

Va morir el 19 d'agost de 1954 a la ciutat de Borgo Valsugana, població situada a la província de Trento.

Vida política[modifica]

Començà la seva veritable carrera política com a diputat en el parlament austríac l'any 1911 en representació de la petita comunitat italiana en el si d'un gran imperi multinacional. Aquesta experiència li aportà una visió més global de la vida política, enriquint-lo amb una cultura més àmplia, més diversa i que li va servir per a fonamentar el seu ideal europeista.

A l'esclatar la Primera Guerra Mundial fou nomenat responsable del Comitè dels Refugiats. En el desenvolupament del seu càrrec ajudà a milers d'exiliats de Trento, detinguts pel govern austríac per raons militars, a emigrar cap a l'interior del país. Després de l'annexió de Trento a Itàlia, al final de la guerra, s'involucrà, al costat del sacerdot Luigi Sturzo, Alberto Marvelli i diversos laics i polítics, en la creació del Partit Popular Italià (PPI), i que posteriorment fou anomenat Democràcia Cristiana. L'any 1921 fou escollit diputat per Trento, i presidí el grup parlamentari del PPI al Parlament. Fins a l'arribada de Benito Mussolini al poder l'any 1922, ocupà un paper important en la vida política italiana.

En la seva qualitat d'opositor és acusat d'activitats antifeixistes, per la qual cosa és detingut i condemnat a quatre anys de presó. A pesar del seu alliberament, queda sota vigilància fins a la caiguda de Mussolini, ocupant un lloc d'auxiliar a la Biblioteca de El Vaticà.

Europeisme[modifica]

AL final de la Segona Guerra Mundial De Gasperi es convertí en líder incontestable de la Democràcia Cristiana. Entre 1945 i 1953 dirigí 8 governs successius com a primer ministre, compaginant aquest càrrec amb el de Ministre d'Afers exteriors. L'any 1946 quan Itàlia esdevé una república també és nomenat president interí del país, càrrec que manté durant divuit dies fins que és nomenat Enrico De Nicola.

La tomba de De Gasperi a San Lorenzo fuori le Mura (Roma)

Durant l'exerci del seu càrrec aconsegueix que Itàlia s'adhereixi a l'OTAN i la integra en la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA), i dóna suport activament al projecte de la fallida Comunitat Europea de Defensa (CED).

Al costat de Robert Schuman i Konrad Adenauer realitza grans esforços en les primeres etapes de la construcció d'Europa. Entre èxits i fracassos, neix entre ells una unió, una solidaritat i una estima profundes. Alcide De Gasperi consagrarà els últims anys de la seva carrera a l'edificació de la construcció europea. Dimitit pel seu propi partit l'any 1953, poc abans de la seva mort, es converteix en el primer president de l'Assemblea parlamentària de la CECA. L'any 1952 havia estat guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços en la unitat d'Europa.

« "Constituir aquesta solidaritat de la raó i del sentiment, de la fraternitat i de la justícia, i insuflar a la unitat europea l'esperit heroic de la llibertat i del sacrifici que han estat sempre el de la decisió en els grans moments de la història". »


Procés de beatificació[modifica]

Poc després de la seva mort començaren les tasques del procés de beatificació, promogudes per l'arquidiòcesi de Trento. La fase diocesana s'inicià en 1993 i ha estat proclamat servent de Déu.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcide De Gasperi Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Ivanoe Bonomi
Ministre d'Afers exteriors
19441946
Succeït per:
Pietro Nenni
Precedit per:
Ferruccio Parri
Primer Ministre d'Itàlia
19451953
Succeït per:
Giuseppe Pella
Precedit per:
Humbert II
com a Rei d'Itàlia
President d'Itàlia (càrrec interí)
12 de juny de 194629 de juny de 1946
Succeït per:
Enrico De Nicola
Precedit per:
Giuseppe Romita
Ministre de l'Interior
19461947
Succeït per:
Mario Scelba
Precedit per:
Carlo Sforza
Ministre d'Afers exteriors
19511953
Succeït per:
Giuseppe Pella
Precedit per:
Paul-Henri Spaak
President de l'Assemblea Comuna d'Europa
1954
Succeït per:
Giuseppe Pella