Alcide De Gasperi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaServent de Déu
Alcide De Gasperi
Alcide de Gasperi 2.jpg
Biografia
Naixement (it) Alcide Amedeo Francesco Degasperi
3 abril 1881
Pieve Tesino
Mort 19 agost 1954 (73 anys)
Borgo Valsugana
Lloc d'enterrament Basílica de San Lorenzo fuori le mura
European Parliament logo.svg  President del Parlament Europeu 

1r gener 1954 – 19 agost 1954
← Paul-Henri SpaakGiuseppe Pella →
  President del Consell de Ministres d'Itàlia 

16 juliol 1953 – 17 agost 1953
← Alcide De GasperiGiuseppe Pella →

  Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia 

16 juliol 1953 – 17 agost 1953
← Alcide De GasperiGiuseppe Pella →

Emblem of Italy.svg  Diputat de la República d'Itàlia 

25 juny 1953 – 11 juny 1958
  Ministre de l'Àfrica italiana 

26 juliol 1951 – 29 abril 1953

  President del Consell de Ministres d'Itàlia 

26 juliol 1951 – 16 juliol 1953
← Alcide De GasperiAlcide De Gasperi →

  Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia 

26 juliol 1951 – 16 juliol 1953
← Carlo SforzaAlcide De Gasperi →

  Ministre de l'Àfrica italiana 

27 gener 1950 – 25 juliol 1951

  President del Consell de Ministres d'Itàlia 

27 gener 1950 – 26 juliol 1951
← Alcide De GasperiAlcide De Gasperi →

  President del Consell de Ministres d'Itàlia 

24 maig 1948 – 27 gener 1950
← Alcide De GasperiAlcide De Gasperi →

  Ministre de l'Àfrica italiana 

23 maig 1948 – 26 gener 1950

Emblem of Italy.svg  Diputat de la República d'Itàlia 

8 maig 1948 – 24 juny 1953
  President del Consell de Ministres d'Itàlia 

1r juny 1947 – 24 maig 1948
← Alcide De GasperiAlcide De Gasperi →

  Ministre de l'Àfrica italiana 

31 maig 1947 – 22 maig 1948

  President del Consell de Ministres d'Itàlia 

2 febrer 1947 – 1r juny 1947
← Alcide De GasperiAlcide De Gasperi →

  Ministre de l'Àfrica italiana 

2 febrer 1947 – 30 maig 1947

  Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia 

14 juliol 1946 – 18 octubre 1946 – Pietro Nenni →

  President del Consell de Ministres d'Itàlia 

14 juliol 1946 – 2 febrer 1947 – Alcide De Gasperi →

  Ministre de l'Interior d'Itàlia 

14 juliol 1946 – 2 febrer 1947
← Giuseppe RomitaMario Scelba →

  Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia 

25 juny 1946 – 31 gener 1948
  Cap d'Estat provisional d'Itàlia 

13 juny 1946 – 1r juliol 1946
← nou càrrecEnrico De Nicola →
  Ministre de l'Àfrica italiana 

13 juny 1946 – 28 gener 1947
← nou càrrecSupressió del càrrec →

  Primer Ministre del Regne d'Itàlia 

10 desembre 1945 – 13 juny 1946
← Ferruccio ParriSupressió del càrrec →
  Ministre de l'Àfrica italiana del Regne d'Itàlia 

10 desembre 1945 – 13 juny 1946
← Ferruccio ParriSupressió del càrrec →
  Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia 

10 agost 1945 – 13 juny 1946
← Eugenio RealeSupressió del càrrec →
  Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia 

11 desembre 1944 – 21 juny 1945
← Ivanoe BonomiEugenio Reale →
  Ministre sense cartera del Regne d'Itàlia 

18 juny 1944 – 12 desembre 1944
  Diputat del Regne d'Itàlia 

24 maig 1924 – 21 gener 1929
  Diputat del Regne d'Itàlia 

11 juny 1921 – 25 gener 1924
  Membre de l'Abgeordnetenhaus 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Giovanni Prati - Trento
Universitat de Viena
Activitat
Ocupació Polític, lingüista, periodista i diplomàtic
Partit Democràcia Cristiana
Enaltiment
Festivitat 19 d'agost
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Alcide De Gasperi ( Pieve Tesino, Imperi austrohongarès 1881 - Borgo Valsugana, Itàlia 1954 ) fou un polític italià, que ocupà la Presidència interina de la República i el càrrec de Primer Ministre d'Itàlia. És considerant un dels "Pares d'Europa" de forma conjunta amb Konrad Adenauer, Robert Schuman i Jean Monnet. Fundador del partit de la Democràcia Cristiana, fou un catòlic devot: ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica i té el procés de beatificació en curs.

Biografia[modifica]

Va néixer el 3 d'abril de 1881 a la ciutat de Pieve Tesino, població situada en aquells moments a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia forma part de la província de Trento. S'inicià en la vida política de la seva regió i en la d'Àustria durant els seus anys universitaris que passà a Viena, on estudià filosofia i literatura per esdevenir posteriorment periodista.

Va morir el 19 d'agost de 1954 a la ciutat de Borgo Valsugana, població situada a la província de Trento.

Vida política[modifica]

Començà la seva veritable carrera política com a diputat en el parlament austríac l'any 1911 en representació de la petita comunitat italiana en el si d'un gran imperi multinacional. Aquesta experiència li aportà una visió més global de la vida política, enriquint-lo amb una cultura més àmplia, més diversa i que li va servir per a fonamentar el seu ideal europeista.

A l'esclatar la Primera Guerra Mundial fou nomenat responsable del Comitè dels Refugiats. En el desenvolupament del seu càrrec ajudà a milers d'exiliats de Trento, detinguts pel govern austríac per raons militars, a emigrar cap a l'interior del país. Després de l'annexió de Trento a Itàlia, al final de la guerra, s'involucrà, al costat del sacerdot Luigi Sturzo, Alberto Marvelli i diversos laics i polítics, en la creació del Partit Popular Italià (PPI), i que posteriorment fou anomenat Democràcia Cristiana. L'any 1921 fou elegit diputat per Trento, i presidí el grup parlamentari del PPI al Parlament. Fins a l'arribada de Benito Mussolini al poder l'any 1922, ocupà un paper important en la vida política italiana.

En la seva qualitat d'opositor és acusat d'activitats antifeixistes, per la qual cosa és detingut i condemnat a quatre anys de presó. A pesar del seu alliberament, queda sota vigilància fins a la caiguda de Mussolini, ocupant un lloc d'auxiliar a la Biblioteca de El Vaticà.

Europeisme[modifica]

Al final de la Segona Guerra Mundial De Gasperi es convertí en líder incontestable de la Democràcia Cristiana. Entre 1945 i 1953 dirigí 8 governs successius com a primer ministre, compaginant aquest càrrec amb el de Ministre d'Afers exteriors. L'any 1946 quan Itàlia esdevé una república també és nomenat president interí del país, càrrec que manté durant divuit dies fins que és nomenat Enrico De Nicola.

La tomba de De Gasperi a San Lorenzo fuori le Mura (Roma)

Durant l'exercici del seu càrrec aconsegueix l'adhesió d'Itàlia a l'OTAN i la integració en la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA), i dóna suport activament al projecte de la fallida Comunitat Europea de Defensa (CED).

Juntament amb Robert Schuman i Konrad Adenauer realitza grans esforços en les primeres etapes de la construcció d'Europa. Entre èxits i fracassos, neix entre ells una unió, una solidaritat i una estima profundes. Alcide De Gasperi consagrarà els últims anys de la seva carrera a l'edificació de la construcció europea. Dimitit pel seu propi partit l'any 1953, poc abans de la seva mort, es converteix en el primer president de l'Assemblea parlamentària de la CECA. L'any 1952 havia estat guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços en la unitat d'Europa.

« "Constituir aquesta solidaritat de la raó i del sentiment, de la fraternitat i de la justícia, i insuflar a la unitat europea l'esperit heroic de la llibertat i del sacrifici que han estat sempre el de la decisió en els grans moments de la història". »


Procés de beatificació[modifica]

Poc després de la seva mort començaren les tasques del procés de beatificació, promogudes per l'arquidiòcesi de Trento. La fase diocesana s'inicià en 1993 i ha estat proclamat servent de Déu.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcide De Gasperi Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Ivanoe Bonomi
Ministre d'Afers exteriors
19441946
Succeït per:
Pietro Nenni
Precedit per:
Ferruccio Parri
Primer Ministre d'Itàlia
19451953
Succeït per:
Giuseppe Pella
Precedit per:
Humbert II
com a Rei d'Itàlia
President d'Itàlia (càrrec interí)
12 de juny de 194629 de juny de 1946
Succeït per:
Enrico De Nicola
Precedit per:
Giuseppe Romita
Ministre de l'Interior
19461947
Succeït per:
Mario Scelba
Precedit per:
Carlo Sforza
Ministre d'Afers exteriors
19511953
Succeït per:
Giuseppe Pella
Precedit per:
Paul-Henri Spaak
President de l'Assemblea Comuna d'Europa
1954
Succeït per:
Giuseppe Pella