Paul-Henri Spaak
Paul-Henri Charles Spaak (Schaarbeek, Bèlgica 1899 - Braine-l'Alleud 1972) fou un polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN.[1]
Juntament amb Konrad Adenauer, Jean Monnet, Robert Schuman i Alcide De Gasperi és considerat un dels "Pares fundadors" de l'actual Unió Europea.
Biografia
[modifica]Va néixer el 25 de gener de 1899 a la ciutat de Schaerbeek, població situada a la regió de Brussel·les-Capital, sent nebot del polític Paul-Émile Janson i fill de Marie Janson, la primera dona que aconseguí ser nomenada senadora al seu país. Sense tenir l'edat per participar en la Primera Guerra Mundial va mentir sobre la seva edat per poder enrolar-se a l'exèrcit, cosa que el dugué posteriorment a ser presoner de guerra de l'exèrcit alemany durant dos anys. El 1945 va ser escollit membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.
Morí el 31 de juliol de 1972 a la ciutat de Braine-l'Alleud, població propera a Brussel·les.
Activitat política
[modifica]Va estudiar dret a la Universitat de Brussel·les i el 1920 s'afilia al Partit Socialista. L'any 1932 fou elegit diputat al Parlament belga i el 1935 entrà a formar part del govern presidit per Paul Van Zeeland com a Ministre de Transports. L'any següent fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec que ocupà sota el mandat del mateix Van Zeeland, Hubert Pierlot, Achille Van Acker, Camille Huysmans, Théo Lefèvre i Pierre Harmel.[2]
El maig de 1938 fou nomenat per primer cop Primer Ministre de Bèlgica, càrrec que ocupà fins al febrer de 1939. El març de 1946 ocupà novament el càrrec, ocupant la cartera de Primer Ministre i d'Afers exteriors durant 19 dies, el mandat més curt en la història política de Bèlgica. El març de 1947 aconseguí un tercer mandat, que finalitzà el 1949.[2]
Política europeista
[modifica]Després de la Segona Guerra Mundial Spaak es convertí en un ferm partidari de la cooperació regional i de la seguretat col·lectiva. Així durant l'exili del govern belga a Londres durant la guerra inicià els primers passos per la unió duanera entre Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos, el que serà el Benelux.[2]
L'agost de 1946 fou nomenat president de la primera sessió de l'assemblea consultiva del Consell d'Europa, i entre 1952 i 1954 fou president de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA).
L'any 1955 fou nomenat responsable per part dels líders europeus en una conferència realitzada a Messina president del comitè encarregat de preparar un informe per la creació d'un mercat comú europeu. Els seus esforços veieren la seva llum el 25 de març de 1957 a Roma mitjançant la signatura del Tractat de Roma i la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquell mateix any rebé el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, «pel seu mèrit per la unificació i seguretat d'Europa».[3]
Política exterior
[modifica]L'any 1945 Spaak fou nomenat President de la Primera sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides. De 1956 a 1961 fou Secretari General de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). Durant el seu mandat va aconseguir que l'organització de defensa recíproc estableix el quarter general a Evere, un municipi dels afores de Brussel·les.[4]
El 1957 va rebre a Aquigrà el Premi Internacional Carelmany
Referències
[modifica]- ↑ «Paul Henri Spaak». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 «Paul–Henri Spaak: Europees visionair en getalenteerd pleitbezorger [Paul-Henri Spaak: visionari europeu i orador talentuós]» (en neerlandès). Unió Europea.
- ↑ «Paul Henri Spaak» (en alemany). Der Internationale Karlspreis zu Aachen, 1957. [Consulta: 28 setembre 2025].
- ↑ «Paul-Henri Spaak, 1957 -1961» (en anglès). NATO. [Consulta: 28 setembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Paul-Émile Janson |
Primer Ministre de Bèlgica 1938-1939 |
Succeït per: Hubert Pierlot |
| Precedit per: Achille Van Acker |
Primer Ministre de Bèlgica 1946 |
Succeït per: Achille Van Acker |
| Precedit per: — |
President de l'Assemblea General de les Nacions Unides 1946-1947 |
Succeït per: Oswaldo Aranha |
| Precedit per: Camille Huysmans |
Primer Ministre de Bèlgica 1947-1949 |
Succeït per: Gaston Eyskens |
| Precedit per: — |
President de l'Assemblea Comuna 1952-1954 |
Succeït per: Alcide De Gasperi |
| Precedit per: Hastings Lionel Ismay |
Secretari General de l'OTAN 1957-1961 |
Succeït per: Dirk Stikker |
Lord Ismay | Paul-Henri Spaak | Dirk Stikker | Manlio Brosio | Joseph Luns | Lord Carrington | Manfred Wörner | Sergio Balanzino | Willy Claes | Sergio Balanzino | Javier Solana | Lord Robertson of Port Ellen | Alessandro Minuto-Rizzo (interí) | Jaap de Hoop Scheffer | Anders Fogh Rasmussen | Jens Stoltenberg | Mark Rutte | | |
- Nascuts el 1899
- Morts el 1972
- Diputats al Parlament Europeu en representació de Bèlgica
- Presidents del Parlament Europeu
- Secretaris Generals de l'OTAN
- Membres de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Ministres d'Afers Exteriors de Bèlgica
- Persones de Schaerbeek
- Gran Creu de Cavaller de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud
- Gran Creu de l'orde de la Corona (Bèlgica)
- Membres de l'Orde dels Companys d'Honor
- Morts a Brussel·les
- Morts a Valònia
- Polítics de la Regió de Brussel·les-Capital
- Gran Cordó de l'orde de Lepopold
- Presoners de guerra
- Militars belgues
- Guanyadors del Premi Internacional Carlemany
- Polítics belgues del segle XIX
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès
- Polítics nascuts al segle XIX
- Polítics morts al segle XX