Manlio Brosio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManlio Brosio
Manlio Brosio.PNG
Biografia
Naixement 10 de juliol de 1897
Torí (Itàlia)
Mort 14 de març de 1980
Torí (Itàlia)
  Ministre de la Guerra
10 de desembre de 1945 – 1 de juliol de 1946
- →
Flag of NATO.svg  4t Secretari General de l'OTAN
12 de maig de 1964 – 3 de setembre de 1971
Dades personals
Educació Universitat de Torí
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic i advocat
Partit polític Partito Liberale Italiano
Conflicte Primera Guerra Mundial
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Manlio Giovanni Brosio (Torí, 10 de juliol de 189714 de març de 1980) va ser un advocat, diplomàtic i polític italià.[1] Va ser el 4t Secretari General de l'OTAN.

Nascut a Torí, Brosio va estudiar a la universitat local. Durant la Primera Guerra Mundial va servir al regiment alpí com a oficial d'artilleria. Després de la guerra, es va graduar i, el 1920, va començar la seva carrera política. Poc després va quedar marginat per la seva oposició al feixisme.

En el transcurs de la Segona Guerra Mundial, abans de la invasió aliada d'Itàlia el 1943, va passar un temps a la clandestinitat, convertint-se finalment en membre del Comitè d'Alliberament Nacional.[2] Després de la guerra va tornar a entrar en política, convertint-se en Ministre de Defensa el 1945.

El gener de 1947, Brosio va ser nomenat ambaixador italià a la Unió Soviètica, implicant-se en les negociacions entre els dos països per assolir un tractat de pau. El 1952 va passar a ser ambaixador al Regne Unit, el 1955 als Estats Units i entre 1961 i 1964 a França.

El 12 de maig de 1964, l'OTAN va nomenar Brosio per succeir Dirk Stikker com a secretaru general de l'organització. Va dimitir el 3 de setembre de 1971. El 29 de setembre següent, el President dels Estats Units Richard Nixon el va guardonar amb la Medalla Presidencial de la Llibertat.

Brosio va morir a Torí. Era oncle de la cantant i presentadora de televisió Vanna Brosio.[3]

Referències[modifica]

  1. «Manlio Brosio» (en anglès). NATO. [Consulta: 7 octubre 2014].
  2. Fonte: Sapere.it, riferimenti in Collegamenti esterni.
  3. Sergio Miravalle. "Intervista Giorgio e Paolo astigiani celebri". La Stampa. 27 July 1996. p.3.


Càrrecs públics
Precedit per:
Stefano Jacini
Ministre de la Guerra
19451946
Succeït per:
Càrrec desaparegut
Precedit per:
Dirk Stikker
Secretari General de l'OTAN
Bandera de l'OTAN

19641971
Succeït per:
Joseph Luns