Pietro Nenni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPietro Nenni
Pietro Nenni speech.jpg
Biografia
Naixement 9 febrer 1891
Faenza (Itàlia)
Mort 1r gener 1980 (88 anys)
Roma
  Senador vitalici d'Itàlia 

25 novembre 1970 – 1r gener 1980 (mort)
Nomenat per: Giuseppe Saragat

  Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia 

13 desembre 1968 – 6 agost 1969
← Giuseppe MediciAldo Moro →
Gabinet: Rumor I Cabinet Tradueix

  Vicepresident del Consell de Ministres d'Itàlia 

22 juliol 1964 – 22 febrer 1966
Gabinet: Moro II Cabinet Tradueix

  Vicepresident del Consell de Ministres d'Itàlia 

4 desembre 1963 – 21 juliol 1964
Gabinet: Moro I Cabinet Tradueix

  Vicepresident del Consell de Ministres d'Itàlia 

4 desembre 1963 – 24 juny 1968

  Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia 

18 octubre 1946 – 2 febrer 1947
← Alcide De GasperiCarlo Sforza →

  Vicepresident del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia 

10 desembre 1945 – 13 juliol 1946
  Minister for Constituent Assembly of the Kingdom of Italy Tradueix 

15 agost 1945 – 13 juny 1946
← nou càrrecSupressió del càrrec →
Emblem of Italy.svg  Diputat de la República d'Itàlia 


  Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia 

Dades personals
Religió Ateisme
Activitat
Ocupació Polític, periodista i diplomàtic
Partit Partit Socialista Italià
Branca militar Brigades Internacionals
Conflicte Primera Guerra Mundial i Guerra Civil Espanyola
Família
Fills Giuliana Nenni
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Pietro Sandro Nenni (Faenza, 9 de febrer de 1891 - Roma, 1 de gener de 1980) fou un polític socialista italià. Provinent d'una família de camperols, va ser periodista i posteriorment es va convertir en polític. El 1911 va ser empresonat per organitzar una manifestació en contra de la invasió italiana de Líbia. En la seva estada en la presó va conèixer Benito Mussolini. El 1921 es va afiliar al Partit Socialista Italià (PSI).[1]

El 1922 com a redactor en cap del periòdic Avanti, va atacar durament Mussolini, qui havia arribat aquest mateix any al poder. El periòdic va ser definitivament clausurat el 1926 i Nenni es va exiliar a França, on fou escollit secretari general del PSI. El 1936 va participar en la Guerra Civil Espanyola com comissari polític de la Brigada Garibaldi. Després de la Segona Guerra Mundial i de nou a Itàlia, va ocupar diferents càrrecs governamentals, entre ells els de vicepresident del consell de ministres (1945-1946) i Ministre d'Afers exteriors (1946-1947).

El 1951 va ser guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

Com a conseqüència de la divisió del PSI, Nenni es va quedar al capdavant del bàndol més a l'esquerra, aliant-se amb els comunistes, amb els quals va trencar el 1957 a causa de la invasió d'Hongria. El 1963, la seva entrada com vicepresident d'un govern de centreesquerra va originar l'escissió de l'ala esquerra socialista que va donar naixement al PSIUP. Després de la reunificació el 1966, va ser elegit president del partit i va ocupar novament el ministeri d'Afers exteriors el 1968. El 1969 va dimitir de tots els seus càrrecs al sortir derrotada en el congrés del partit la seva moció favorable a la continuació de l'aliança de centreesquerra. El 1970, va ser nomenat senador vitalici. Anys més tard va tornar a presidir el Partit Socialista i el 1978 es va presentar amb aquest partit com candidat per a la presidència de la República italiana.

Referències[modifica]

  1. «Pietro Nenni». Encyclopædia Britannica [Consulta: 16 juliol 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Nenni Modifica l'enllaç a Wikidata