Enrico De Nicola
.jpg)
Enrico De Nicola (Nàpols, 9 de novembre de 1877 - Torre del Greco, Nàpols, 1 d'octubre de 1959) fou un jurista, periodista i polític del Partit Liberal Italià. Va ser president provisional d'Itàlia entre 1946 i 1948 i primer president de la República italiana des de l'1 de gener de 1948 fins a l'11 de maig d'aquest mateix any.
De Nicola, penalista de reconegut prestigi, va ser elegit diputat per primera vegada el 1909 i va ocupar diversos càrrecs governamentals de segon nivell fins a l'arribada del feixisme, moment que va optar per retirar-se de la vida política a pesar d'haver estat nomenat senador pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia el 1926 (mai va arribar a prendre part en els treballs de la Càmera).
Després de 1943, amb la caiguda del feixisme, és molt probable que Enrico De Nicola exercís un paper determinant en el nomenament del príncep Humbert, hereu del tron, com a "Lloctinent del Regne", càrrec que va convertir el príncep en cap d'estat de facto. Desapareguda la monarquia després de la celebració d'un referèndum, l'Assemblea Constituent el va triar com cap d'estat provisional el 28 de juny de 1946 amb un 80% dels vots, nominació que De Nicola va dubtar a acceptar. El 25 de juny de 1947 va presentar la seva renúncia a la més alta magistratura de l'Estat, però va ser reelegit l'endemà per l'Assemblea Constituent "pels signes de noblesa i humanitat expressats en els seus actes".
Després de l'aprovació de la Constitució Italiana, l'1 de gener de 1948 va ser nomenat "President de la República Italiana", com estava prescrit en el text constitucional. Enrico De Nicola va renunciar a presentar-se com candidat a la primera elecció constitucional que va tenir lloc al maig d'aquell any i en la qual va resultar elegit Luigi Einaudi. De Nicola es va convertir en senador vitalici, tal com la constitució preveu per als antics caps d'estat). Posteriorment va ser elegit president del Senat italià i del Tribunal Constitucional.
| Precedit per: Alcide De Gasperi |
Cap provisional de l'Estat italià 1946–1948 |
Succeït per: ningú |
| Precedit per: ningú |
President d'Itàlia 1948 |
Succeït per: Luigi Einaudi |
| Precedit per: Vittorio Emanuele Orlando |
President de la Cambra dels Diputats 1920–1924 |
Succeït per: Alfredo Rocco |
| Precedit per: Ivanoe Bonomi |
President del Senat de la República 1951–1952 |
Succeït per: Giuseppe Paratore |
| Precedit per: ningú |
President de la Cort Constitucional 1956–1957 |
Succeït per: Gaetano Azzariti |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrico De Nicola |
- Presidents d'Itàlia
- Polítics napolitans
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Advocats italians
- Jutges italians
- Periodistes napolitans
- Alumnes de la Universitat de Nàpols Frederic II
- Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
- Morts a la Campània
- Naixements del 1877