Dalia Grybauskaitė

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDalia Grybauskaitė
Dalia Grybauskaitė 2012-06-13 (1).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1956 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Vílnius (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of the President of Lithuania.svg Presidenta de Lituània
12 juliol 2009 – 12 juliol 2019
← Valdas AdamkusGitanas Nausėda →
Comissària Europea de Programació Financera i Pressupostos
22 novembre 2004 – 1r juliol 2009
← Markos KyprianouAlgirdas Šemeta →
Comissària Europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut
1r maig 2004 – 11 novembre 2004
← Viviane RedingJán Figel' →
Coat of arms of Lithuania.svg Ministre de finances Lituània
2001 – 2004
← Jonas LionginasAlgirdas Butkevičius → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat d'Economia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg
Universitat de Georgetown Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Vílnius Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolítica, diplomàtica, economista i professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportkarate Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPolikarpas Grybauskas Modifica el valor a Wikidata i Vitalija Korsakaitė Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Dalia Grybauskaitė.Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Twitter: Grybauskaite_LT Modifica el valor a Wikidata

Dalia Grybauskaite (pronunciat [daˈljɛ griːbausˈkaiteː]) (Vílnius, 1956), economista, diplomàtica i política lituana, va ser la primera dona Presidenta de Lituània (2009-2019). Anteriorment havia estat Comissària Europea de Programació Financera i Pressupostos en la Comissió Barroso.[1][2]

Biografia i formació[modifica]

Grybauskaite va néixer l'1 de març de 1956 a la ciutat de Vílnius, que en aquells moments formava part de la Unió Soviètica però que avui en dia és la capital de Lituània. Va estudiar economia a la Universitat de Sant Petersburg, on es va llicenciar el 1983. Posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat de Moscou, on es doctorà el 1988. Després de la independència lituana, va viatjar als Estats Units per estudiar relacions internacionals a l'Escola Edmund A. Walsh de la Universitat de Georgetown.

Activitat política[modifica]

El 1990 fou nomenada professora de l'Institut d'Economia de Lituània, sent-ne la seva directora el 1991. Aquell any fou nomenada Ministra de Relacions Econòmiques Internacionals de Lituània, convertint-se el 1993 Ministra d'Afers Exteriors i cap de la delegació del seu país per a formar part de l'Àrea de lliure comerç de la Unió Europea (UE) i el 1994 fou nomenada ambaixadora del seu país davant aquest organisme.

Entre 1996 i 1994 fou ambaixadora als Estats Units d'Amèrica i entre 1999 i 2000 Ministra de Finances, càrrec des del qual aconseguí l'entrada del seu país al Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. El 2000 fou nomenada altre cop Ministra d'Afers Exteriors, càrrec des del qual liderà les negociacions bilaterals entre Lituània i la UE per aconseguir l'entrada del país bàltic en aquest organisme, entrada que es produí el 2004. Entre 2001 i 2004 fou Ministra de Finances, càrrec que abandonà l'1 de maig d'aquell any per esdevenir membre de la Comissió Prodi, sent nomenada Comissària Europea d'Educació, Formació i Cultura. En la formació de la Comissió Barroso el novembre de 2004 fou nomenada Comissària Europea de Programació Financera i Pressupostos, càrrec que ostentà fins a la seva presa de possessió com a Presidenta de Lituània.

Presidenta de Lituània (2009-2019)[modifica]

El 26 de febrer de 2009 anuncià oficialment que es presentava a les eleccions presidencials del 17 de maig de 2009. Al cap de pocs dies rebé el suport del govern conservador d'Andrius Kubilius, i del seu partit, la Unió Patriòtica - Democristians Lituans (TS-LKD). En les enquestes prèvies Grybauskaitė fou que més intenció de vot tingué. A les eleccions del 17 de maig de 2009, Grybauskaitė obtingué 949,357 vots (69,08%) enfront del candidat socialdemòcrata Algirdas Butkevičius que n'obtingué 162,549 (11,83%).[3]

Així el 12 de juliol de 2009 fou nomenada presidenta amb un gran simbolisme, ja que era la primera dona que ocupava aquest càrrec. I després de ser reelegida el 2014, ho fou fins al 2019. La seva presidència es caracteritzà per l'adopció de mesures d'austeritat per solucionar la crisi econòmica de 2008, un major acostament a la Unió Europea, tensions diplomàtiques amb Rússia i l'adopció de l'euro.[1]

Amb posterioritat ha passat a ocupar la copresidència del grup d’alt nivell sobre responsabilitat financera internacional, transparència i integritat de les Nacions Unides (Financial Accountability, Transparency and Integrity) per assolir l’agenda 2030.[4][5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ortiz de Zárate, Roberto. «Dalia Grybauskaitė». CIDOB. [Consulta: 29 març 2021].
  2. «Dalia Grybauskaite» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2021].
  3. «La comisaria Dalia Grybauskaite se perfila como ganadora de las elecciones presidenciales» (en castellà). La Vanguardia, 17-05-2009. [Consulta: 29 març 2021].
  4. «Dalia Grybauskaitė». Financial Accountability, Transparency and Integrity. [Consulta: 29 març 2021].
  5. «El blanqueig de capitals al món ja equival al PIB d’Espanya». La Vanguardia, 25-09-2020. [Consulta: 29 març 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalia Grybauskaitė


Precedida per:
Viviane Reding
Comissària Europea d'Educació, Formació i Cultura
juntament amb Viviane Reding

2004
Succeïda per:
Ján Figel'
Precedida per:
Michaele Schreyer i Markos Kiprianu
Comissària Europea de Programació Financera i Pressupostos
20042009
Succeïda per:
Algirdas Šemeta
Precedida per:
Valdas Adamkus
Presidenta de Lituània
2009 – actualitat
Succeïda per:
en el càrrec