Bisbat de Prato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Prato
Dioecesis Pratensis
Imatge
La catedral de Prato
Localització
Map
 43° 52′ 51″ N, 11° 05′ 48″ E / 43.880814°N,11.096561°E / 43.880814; 11.096561
Itàlia Itàlia
Toscana
Parròquies84
Separat debisbat de Pistoia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població227.688 (2019) Modifica el valor a Wikidata (785,13 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície290 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació22 de setembre de 1653
PatrociniSant Esteve protomàrtir
CatedralSanto Stefano
Organització política
• BisbeFranco Agostinelli
Lloc webdiocesiprato.it
Twitter (X): diocesiprato Modifica el valor a Wikidata


El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El 2013 tenia 192.600 batejats d'un total 214.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe Franco Agostinelli.

Territori[modifica]

Mapa de la diòcesi
El seminari episcopal.
La cúria episcopal.
La basílica de Santa Maria delle Carceri.
La basílica de Santi Vincenzo e Caterina de' Ricci.

La diòcesi comprèn 4 municipis de la província de Prato: Prato, Vaiano, Vernio i Cantagallo.

La seu episcopal és la ciutat de Prato, on es troba la catedral de Sant Esteve.

El territori s'estén sobre 287 km² i està dividit en 84 parròquies, que des del 29 de novembre de 2006 estan agrupades en 7 vicariats.

  1. Prato centre
  2. Prato est
  3. Prato oest
  4. Prato sud-est
  5. Prato sud-oest
  6. Prato nord
  7. Val di Bisenzio

Història[modifica]

L'església de Santo Stefano di Prato està documenta per primera vegada al segle x, encara que probablement el seu origen és anterior. La seva importància i el desig d'autonomia de la jurisdicció del bisbe de Pistoia van créixer a mesura que el castrum de Prato es va transformar en una ciutat lliure fortificada. Durant els segles que van seguir van ser infinites les raons de discòrdia entre el prebost de Sant Esteve i dels bisbes de Pistoia.

A principis del segle xv, a petició del senyoriu de Florència, les negociacions van ser infructuoses per a l'erecció d'una diòcesi a Prato, amb el consentiment del Papa l'obediència pissana Alexandre V. Però la mort del papa va impedir la publicació de la butlla. No obstant això, el Papa Pius II, amb la butlla Etsi cunctae del 5 de setembre de 1463[1] va construir la Col·legiata de Sant Esteve en prebostat nullius dioecesis immediatament subjecta a la Santa Seu i, per tant, completament independent de la jurisdicció dels bisbes de Pistoia. A causa de nous conflictes amb Pistoia, l'exempció va ser confirmada pel Papa Pau III en 1543.[2]

El prebostat nullius va ser donat in commendam a altes personalitats, especialment de la família Medici, entre els quals s'inclouen dos futurs Papes, Lleó X i Lleó XI, tres cardenals i un gran duc de Toscana.

La culminació del seu viatge a la independència, l'Església de Prato la va guanyar el 22 de setembre de 1653, quan la diòcesi va ser erigida amb la butlla Redemptoris nostri del Papa Innocenci X i, simultàniament, unida aeque principaliter al bisbat de Pistoia.

Originalment i fins al final del segle xix, la diòcesi incloïa les úniques tres parròquies que estaven dins de les muralles del segle xiv. Tot i l'estretor dels límits, el 1682 el bisbe Gherardo Gherardi va erigir el seminari de la diòcesi Prato, abans que s'establís a Pistoia, on els bisbes van tenir la seva residència habitual.

Al setembre de 1916, la diòcesi de Prato es va ampliar sota el decret Ex officio divinitus de la Congregació Consistorial, amb la incorporació de 28 parròquies de la diòcesi de Pistoia i 12 de l'arxidiòcesi de Florència.

Les dues diòcesis es van separar el 25 de gener de 1954 a conseqüència de la butlla Clerus populusque del Papa Pius XII.

A l'octubre de 1975, la diòcesi va ser ampliada, a través de la incorporació de les 12 parròquies dels municipis de Cantagallo i Vernio que havia pertangut a la diòcesi de Pistoia.

Cronologia episcopal[modifica]

Prevostos de Prato[modifica]

Vescovi di Pistoia e Prato[modifica]

  • Giovanni Gerini † (22 de setembre de 1653 - 18 de maig de 1656 mort)
  • Francesco Rinuccini † (28 d'agost de 1656 - 11 de març de 1678 mort)
  • Gherardo Gherardi † (10 d'abril de 1679 - 16 de gener de 1690 mort)
  • Leone Strozzi, O.S.B.Vall. † (10 de juliol de 1690 - 21 de juny de 1700 nomenat arquebisbe de Florència)
  • Francesco Frosini † (24 de gener de 1701 - 2 d'octubre de 1702 nomenat arquebisbe de Pisa)
  • Carlo Visdomini Cortigiani † (15 de gener de 1703 - 13 d'octubre de 1713 mort)
  • Colombino Bassi, O.S.B.Vall. † (6 de maig de 1715 - 11 d'abril de 1732 mort)
  • Federico Alamanni † (21 de juliol de 1732 - 30 de novembre de 1775 mort)
  • Giuseppe Ippoliti † (15 d'abril de 1776 - 23 de març de 1780 mort)
  • Scipione de' Ricci † (19 de juny de 1780 - 10 de juny de 1791 renuncià)
  • Francesco Falchi Picchinesi † (19 de desembre de 1791 - 10 de febrer de 1803 mort)
  • Francesco Toli † (28 de març de 1803 - 6 de juliol de 1833 mort)
  • Angelo Maria Gilardoni † (23 de juny de 1834 - 24 de maig de 1835 mort)
    • Sede vacante (1835-1837)
  • Giovan Battista Rossi † (2 d'octubre de 1837 - 16 de febrer de 1849 mort)
  • Leone Niccolai, O.Cart. † (5 de novembre de 1849 - 13 de juliol de 1857 mort)
    • Sede vacante (1857-1867)
  • Enrico Bindi † (27 de març de 1867 - 27 d'octubre de 1871 nomenat arquebisbe de Siena)
  • Niccolò Sozzifanti † (27 d'octubre de 1871 - 1 de febrer de 1883 mort)
  • Donato Velluti Zati di San Clemente † (15 de març de 1883 - 11 de març de 1885 renuncià i nomenat bisbe titular d'Oropo)
  • Marcello Mazzanti † (27 de març de 1885 - 18 d'agost de 1908 mort)
  • Andrea Sarti † (29 d'abril de 1909 - 7 de novembre de 1915 mort)
  • Gabriele Vettori † (6 de desembre de 1915 - 6 de febrer de 1932 nomenat arquebisbe de Pisa)
  • Giuseppe Debernardi † (13 de març de 1933 - 19 de setembre de 1953 mort)

Bisbes de Prato[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 192.600 batejats sobre una població de 214.600 persones, equivalent 89,7% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1970 152.700 153.000 99,8 122 83 39 1.251 44 292 55
1980 178.000 179.000 99,4 140 98 42 1.271 1 49 243 76
1990 189.000 190.000 99,5 140 100 40 1.350 1 43 215 85
1999 184.900 191.700 96,5 136 95 41 1.359 8 42 217 85
2000 185.400 192.100 96,5 129 95 34 1.437 8 35 214 85
2001 185.300 192.200 96,4 128 93 35 1.447 10 36 210 85
2002 185.500 192.500 96,4 140 103 37 1.325 10 38 227 85
2003 185.500 192.500 96,4 143 106 37 1.297 12 38 227 85
2004 186.320 193.120 96,5 145 110 35 1.284 12 36 230 85
2013 192.600 214.600 89,7 144 110 34 1.337 21 35 250 84

Notes[modifica]

  1. ↑ Text de la butlla a: Cappelletti, op. cit., pp. 143-146.
  2. ↑ Butlla Cum sicut nobis a Cappelletti, p. 147 i següents.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Prato
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Prato&oldid=32179552»