Bisbat d'Acireale

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Bisbat d'Acireale
Dioecesis Iaciensis
Diocesi di Acireale
La Catedral d'Acerra
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Sicily.svg Sicília
Província eclesiàstica Regió eclesiàstica Sicília
Metropolitana Arquebisbat de Catània
Coordenades 37° 36′ 45″ N, 15° 09′ 56″ E / 37.61250°N,15.16556°E / 37.61250; 15.16556Coord.: 37° 36′ 45″ N, 15° 09′ 56″ E / 37.61250°N,15.16556°E / 37.61250; 15.16556
Geografia
Àrea 665 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2013)
231.300
227.900 (98,5%)
Parròquies 112
Altres dades
Ritus romà
Establiment 21 de juny de 1872
Catedral Maria Santissima Annunziata
Sant patró Santa Venera
Sacerdots diocesans 167
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Antonino Raspanti
Bisbe Auxiliar Pio Vittorio Vigo
Vicari General Guglielmo Giombanco
Mapa

En blau apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El bisbat d' Acireale (italià: Diocesi di Acireale; llatí: Dioecesis Iaciensis ) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catània, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília. El 2012 tenia 227.900 batejats d'un total de 231.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Antonino Raspanti.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn 18 municipis de la part septentrional de la província de Catània : Aci Bonaccorsi, Aci Castello, Aci Catena, Acireale, Aci Sant'Antonio, Calatabiano, Castiglione di Sicilia, Fiumefreddo di Sicilia, Giarre, Linguaglossa, Mascali, Milo, Piedimonte Etneo, Randazzo, Riposto, Sant'Alfio, Valverde, i part del municipi de Santa Venerina.

La seu episcopal és la ciutat d'Acireale, on es troba la catedral de Maria Santissima Annunziata.

El territori s'estén sobre una superfície de 665 km² i està dividit en 112 parròquies, agrupades en sis vicariats.

Història[modifica]

La història de la diòcesi acesa és molt problemàtica. Ja en el segle xvi les instàncies del clergat i de la població local eren molt fortes que, acostumades a estar directament subjectes als governants i després gaudir de diversos beneficis precisament perquè de veritat (en el sentit de la propietat de l'Estat), es trobava llavors en el territori del poderós abat-bisbe de Catània. La construcció d'un temple majestuós a la Piazza Duomo, al principi, com a església mare dedicada a Maria Santissima Annunziata i que posteriorment es convertiria en la catedral poden ser conduïts amb l'exemple més emblemàtic de la voluntat de la ciutat per tenir el seu propi bisbe.

No obstant això van haver d'esperar fins al 1838, quan Ferran II va visitar la citat en agraïment per la seva lleialtat en disturbis contra els Borbó en 1820 i en 1837 i va publicar el primer decret que estableia la diòcesi. El Papa Gregori XVI el 27 de juny de 1844, amb la butlla Quodcumque ad catholicae religionis incrementum, va erigir la diòcesi, formada per cinc municipis extrapolats de la diòcesi de Catània i nou municipis de l'arxidiòcesi de Messina.

Per frenar la institució seran els fets històrics de la unificació d'Itàlia, que els interessos de la diòcesi de Catània i l'arxidiòcesi de Messina, perquè la diòcesi futura afectaria àrees de competència de les diòcesis. Així que s'hagué d'arribar a un compromís: la diòcesi d'Acireale no es va erigir fins que es van canviar els bisbes de Catània i Messina, i retardant-se fins a 1872, 28 anys després.

El 22 de juliol de 1872 amb el decret Nova constituta de la Congregació Consistorial va ser declarada diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu i el 29 de juliol el Papa Pius IX va nomenar al seu primer bisbe, el jove sacerdot agrigentí Gerlando Genuardi Maria. La seva obra principal va ser la creació, en 1881, del seminari diocesà, on es van formar diversos futurs bisbes.

A partir del 2 de desembre de 2000, sota la butlla Ad maiori consulendum del Papa Joan Pau II, va esdevenir la diòcesi sufragània de l'arxidiócesi de Catània.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 227.900 batejats sobre una població de 231.300 persones, equivalent al 98,5% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 167.000 168.000 99,4 316 216 100 528 100 467 94
1959 162.300 164.500 98,7 314 211 103 516 169 425 99
1970 174.793 175.215 99,8 288 193 95 606 152 482 110
1980 183.504 184.192 99,6 230 161 69 797 118 453 110
1990 206.000 207.657 99,2 202 147 55 1.019 2 80 361 111
1999 221.622 223.722 99,1 177 141 36 1.252 8 66 321 111
2000 221.622 223.722 99,1 175 139 36 1.266 8 64 321 111
2001 221.622 223.722 99,1 176 140 36 1.259 9 64 313 111
2002 222.623 224.725 99,1 174 138 36 1.279 11 58 313 111
2003 223.623 225.725 99,1 170 134 36 1.315 11 57 311 111
2004 223.623 225.725 99,1 172 135 37 1.300 10 57 311 111
2006 225.000 227.700 98,8 171 135 36 1.315 9 54 296 111
2012 227.900 231.300 98,5 167 135 32 1.364 9 47 270 112

Notes[modifica]

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Acireale Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]