Bisbat d'Alessandria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat d'Alessandria
Dioecesis Alexandrina Statiellorum
Alessandria piazzaduomo.jpg
La Catedral d'Alessandria

Localització
Roman Catholic Diocese of Alessandria in Italy.svg
 44° 54′ 00″ N, 8° 37′ 00″ E / 44.9°N,8.61667°E / 44.9; 8.61667
Itàlia Itàlia
Flag of Piedmont.svg Piemont
Parròquies 75
Població
Total 162.900
• Densitat 220,14 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Regió eclesiàstica Piemont, Arquebisbat de Vercelli
Superfície 740 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 1175
Patrocini Madonna della Salve, San Baudolino, San Pio V
Catedral catedral de Santi Pietro e Marco
Organització política
• Bisbe Guido Gallese
Altres

Lloc web diocesialessandria.it
Modifica les dades a Wikidata


El bisbat d'Alessandria (italià: Diocesi di Alessandria; llatí: Dioecesis Alexandrina Statiellorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2012 tenia 151.000 batejats d'un total de 162.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Guido Gallese.

Territori[modifica]

El territori de la diòcesi es troba íntegrament distribuït sobre la província d'Alessandria, i comprèn els municipis d'Alessandria, Borgoratto Alessandrino, Carentino, Casal Cermelli, Predosa, Castelspina, Bassignana, Rivarone, Valenza, Alluvioni Cambiò, Isola Sant'Antonio, Castellazzo Bormida, Felizzano, Quargnento, Frugarolo, Oviglio, Pietra Marazzi, Gamalero, Pecetto di Valenza, Montecastello, Bosco Marengo, Pasturana, Piovera, Tassarolo, Frascaro, Solero e Capriata d'Orba.

La diòcesi limita al nord amb el bisbat de Casale Monferrato, a l'oest amb el d'Asti, al sud-oest amb el d'Acqui, al sud, per un breu espai, amb l'arxidiòcesi de Gènova i a l'est amb la diòcesi de Tortona.

La seu episcopal és la ciutat d'Alessandria, on es troba la catedrale de Santi Pietro e Marco.

La diòcesi està dividida en 75 parròquies distribuïdes sobre un territori de 753 km² i dividida en 7 zones pastorals:

  • Alessandria
  • Bormida
  • Fraschetta
  • Marengo
  • Orba
  • Valenza Po
  • Tanaro

Història[modifica]

La diòcesi va ser erigida en 1175 a instàncies del Papa Alexandre III, que havia estat dedicat a la ciutat, amb la butlla Sacrosanctae Romanae ecclesiae,[1] amb la qual el Papa honora amb la dignitat episcopal, «l'església i la ciutat que ha estat constituïda en honor de Sant Pere i per la utilitat i glòria de tota la Llombardia.»

Posteriorment, amb el breu De novitate del 30 de gener de 1176[2] Alexandre III es disculpa per haver triat motu proprio el bisbe[3] i declara que això no hauria d'afectar al dret de nomenament en el futur és pel capítol de la catedral. La nova diòcesi es fa sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.

L'extensió de la diòcesi original gairebé igual a la d'avui,[4] a excepció de la frontera oriental amb la diòcesi de Tortona, que no tenia una definició precisa. En breu Congruam officii[5] al bisbe Ottone (18 de juliol de 1178 o 1180), Alexandre III va confirmar la formació del capítol dels canonges de la Catedral de Sant Pere, implementat per Ottone, i va reconèixer a la jove Església d'Alexandria totes les seves possessions.

La vida de la diòcesi, en les seves primeres dècades, estava molt preocupada per la discòrdia amb la jurisdicció amb el bisbat d'Acqui, car la seu alexandrina va néixer a partir del seu territori. El Papa Alexandre va encarregar a l'arquebisbe de Milà Algisio que fusionés les dues seus sota el bisbe d'Acqui, però per l'oposició d'Ottone la disposició no va tenir cap efecte. La diòcesi d'Alexandria va romandre vacant durant molt de temps.

Al maig de 1205, el Papa Innocenci III es va fer càrrec de l'assumpte i va decidir aplicar les disposicions d'Alexandre III. La unió aeque principaliter de les dues seus va ser renovada amb la butlla Cum beatus Petrus[6] i el bisbe acquès Ugo Tornielli també va esdevenir bisbe d'Alexandria, amb l'obligació de residir en una ciutat sis mesos i sis mesos en l'altre. Però els desacords entre les dues diòcesis eren tals que, al final, al novembre de 1213, Ugo Tornielli va decidir renunciar.

Segons Cappelletti, per la seva lleialtat a l'emperador, la ciutat d'Alexandria va ser privada de la dignitat episcopal entre 1213 a 1240; restaurant-se la diòcesi en 1240, va ser governada pels bisbes d'Acqui fins a 1405. Segons Savio, en comptes en 1240 el Papa Gregori IX hauria dissolt la unió entre Acqui i Alexandria, però sense nomenar cap bisbe d'Alexandria fins 1405.

A partir d'aquest moment a Alexandria, tot i que encara unida formalment a Acqui, però ja no tenia els seus bisbes; inicialment va ser governat pel capítol de la catedral i després, des de 1235, per l'ardiaca capitular. El bisbe d'Acqui, la seu del qual es va unir a la d'Alexandria, mai es va preocupar per l'Església d'Alexandria, i, a excepció d'un cas, cap dels bisbes d'Acqui va usar mai el títol de "bisbe d'Alexandria".[7]

Aquest statu quo va durar fins que el Papa Innocenci VII, amb la butlla Sedis Apostolicae del 15 d'abril de 1405,[8] va reorganitzar la diòcesi i nomenat bisbe l'agustinià Bertolino Beccari.[9]

En 1803, durant l'ocupació francesa, la diòcesi va ser novament suprimida i el territori incorporat a la diòcesi de Casale Monferrato juntament amb la també suprimida diòcesi de Bobbio.

Va ser restablerta el 17 de juliol de 1817 amb la butlla Beati Petri del Papa Pius VII i al mateix temps va esdevenir sufragània de la nova arxidiòcesi de Vercelli.

Cronologia episcopal[modifica]

Lapida dedicada al bisbe Giuseppe Pietro Gagnor (Frassinere 1945-1964)

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 151.000 batejats sobre una població de 162.900 persones, equivalent al 92,7% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1959 142.500 143.000 99,7 185 138 47 770 41 123 65
1970 150.129 150.737 99,6 168 128 40 893 46 450 70
1980 163.292 165.484 98,7 188 130 58 868 1 70 400 76
1990 145.775 146.192 99,7 148 111 37 984 1 44 280 75
1999 144.000 145.000 99,3 122 94 28 1.180 9 36 287 75
2000 141.109 143.501 98,3 120 93 27 1.175 11 36 261 75
2001 147.880 150.990 97,9 113 88 25 1.308 10 32 265 75
2002 151.486 154.768 97,9 108 86 22 1.402 11 27 222 75
2003 151.486 154.768 97,9 102 82 20 1.485 10 22 204 75
2004 151.410 154.812 97,8 111 87 24 1.364 10 30 197 75
2006 150.100 156.200 96,1 102 82 20 1.471 13 26 192 75
2012 151.000 162.900 92,7 92 74 18 1.641 9 22 182 75

Notes[modifica]

  1. Text de la butlla a pàgina web de la diòcesi.
  2. Text del breu a: Cappelletti, op. cit., pp. 534-535.
  3. El document no menciona el nom del bisbe, que podria ser tant Arduino o el seu successor Ottone.
  4. [...]Non può credersi certamente che sia stata costituita quale di presente si trova; se però è lecito, finché non si produca alcun convincente monimento, che rischiari questo bujo, avventurare quale congettura, la quale non sia senza fondamento; si propone che la diocesi Alessandrina possa essere stata formata dei luoghi, e delle ville, che seguono; e se pure gliene furono assegnati altri di più, debba credersi, che questo non gli abbia la Chiesa d'Alessandria fin d'allora conseguiti, ed alcuni di essi non mai, e sono.

    ROVERETO, o sia la città stessa d'Alessandria edificatasi nello stesso castello di Rovereto, o presso il medesimo
    Bergoglio
    Bergamasco
    Carentino
    Felizzano
    Foro
    Fubine
    Gamondio

    San-Giuliano
    Lu
    Marengo
    Oviglio
    Porta-Nuova
    Quargnento
    Solero

    A questi luoghi però si possono aggiungere alcuni altri, i quali si credono non per anco esistenti nel 1175, ma fondati, e formati in appresso nei territorj delle ville sopra menzionate, cioè:

    Borgoratto
    Casal-Cermelli
    Casal-Bagliani
    Cascina-Grossa
    Cantalupo

    Castel-Ceriolo
    Castel-Del-Ferro
    Castel-Spina
    Lobbi. [...]

    Giuseppe Antonio Chenna, Del vescovato, de' vescovi e delle chiese della città e diocesi d'Alessandria, Tomo I, Alessandria 1785, pp 5, 6
  5. El text del breu a: Cappelletti, op. cit., pp. 535-536.
  6. Text publicat per Cappelletti, op. cit., pp. 540-543.
  7. Segons Cappelletti, per la seva lleialtat a l'emperador, la ciutat d'Alexandria va ser privada de la dignitat episcopal entre 1213 a 1240; restaurant-se la diòcesi en 1240, va ser governada pels bisbes d'Acqui fins a 1405. Segons Savio, en comptes en 1240 el Papa Gregori IX hauria dissolt la unió entre Acqui i Alexandria, però sense nomenar cap bisbe d'Alexandria fins 1405.
  8. Text a Cappelletti, op. cit., pp. 551553.
  9. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana. Guadarram (Madrid) 2014, vol. I, p. 435-436
  10. Bisbe d'Acqui, amb la qual s'uní la seu alexandrina.
  11. Lazcano, op. cit., vol. I, p. 436
  12. Lazcano, op. cit., vol. I, p. 437-440

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Alessandria Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]