Arquebisbat de l'Aquila

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de l'Aquila
Archidioecesis Aquilana
Laquila piazza del duomo 017.jpg
La Catedral de l'Aquila

Localització
Roman Catholic Diocese of l'Aquila in Italy.jpg
 42° 18′ N, 13° 24′ E / 42.3°N,13.4°E / 42.3; 13.4Coord.: 42° 18′ N, 13° 24′ E / 42.3°N,13.4°E / 42.3; 13.4
Itàlia Itàlia
bandera dels Abruços Abruços

Parròquies147
Conté la subdivisió
Població
Total117.413 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat77,45 hab./km²
Religióromà
Geografia
Part deRegió eclesiàstica Abruços-Molise
Superfície1.516 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anteriorbisbat de l'Aquila Modifica el valor a Wikidata
Creació22 de desembre de 1256
PatrociniMàxim d'Aveia
CatedralSant Jordi i Màxim
Organització política
• Arquebisbe metropolitàGiuseppe Petrocchi
Altres

Lloc webdiocesilaquila.it
Twitter: volalaquila Modifica el valor a Wikidata


L'Arquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia. El 2004 tenia 106.000 batejats al voltant de 108.300 habitants. Actualment està presidida per l'arquebisbe Giuseppe Petrocchi.

El patró de l'arquebisbat és Màxim d'Aveia, levita i màrtir, anterior patró del bisbat de Forcona, al qual el succeí el de l'Aquila el 1256.

Territori[modifica]

El territori està dividit en 147 parròquies que conformen els 26 ajuntaments abrusencs, tot situats a la província de L'Aquila.

La catedral, per decret del Papa Alexandre IV del 22 de desembre de 1256 és l'església de San Màxim i San Jordi.

La província eclesiàstica de l'Aquila està formada per dues diòcesis sufragànies:

El Santuari del Beat Joan Pau II[modifica]

El 18 de maig del 2011, l'arquebisbe Giuseppe Molinari erigí l'església de San Pietro della Jenca, citada pel papa Joan Pau II com a «lloc de contemplació de Déu en contacte amb la natura» em Santuari "Beat Joan Pau II". És el primer santuari europeu dedicat a Joan Pau II.[1]

Ordes i congregacions presents[modifica]

Instituts religiosos masculins[modifica]

Instituts religiosos femenins[modifica]

Història[modifica]

El territori que actualment forma l'arquebisbat de L'Aquila, a finals del segle i estava ocupat per tres antigues diòcesis Amiterno (San Vittorino), Forcona o Forconio (Civita di Bagno) i Pitinum (Pettino).

Les llistes dels bisbes són incompletes:

  • de la seu d'Armiterno ens han arribat els noms de Vittorino, martiritzat en temps de Nerva; Castorio, citat pel Papa Gregori I, Ceteu, martiritzat pels longobards d'Ambó; i Leonzio, germà del Papa Esteve II
  • de Ptitum es coneix només el nom d'un únic bisbe, Romano; però la seu s'incorporà molt aviat a la d'Armiterno.

Els orígens del bisbat de Forconio són incerts. El primer bisbe conegut és Floro, que va participar en el sínode de Roma del 680. Després d'ell, els bisbes que ens han arribat són Ceso, que allotjà al Papa Joan XII i a l'emperador Otó I quan anà a la ciutat per honorar el cos de San Màxim; Pagano, que el 1178 rebé un Breu del papa Alexandre III amb el qual l'Església de Forconio quedava sota la protecció de la Santa Seu; Rainier, lloat per Alexandre II, i Berardo de Paula, bisbe el 1252 i que esdevingué el primer bisbe de L'Aquila.

La creació del bisbat de L'Aquila coincideix amb el trasllat del bisbat de Forconio: d'acord amb les instàncies de les autoritats civils de L'Aquila, mitjançant butlla del 22 de desembre de 1256, el Papa Alexandre IV concedí al centre recent fundat l'estatus de ciutat i la dignitat episcopal, i ordenà el trasllat de la seu de Forcona, amb tots els seus drets i els seus honors, a l'església catedral titulada de Sant Màxim i Jordi; amb el privilegi Purae fidei del 20 de febrer de 1257 el pontífex definí els llindars de la diòcesi i no repetí l'erecció. Els territoris que havien estat d'Amiterno, a l'època que depenien del bisbat de Rieti, van passar a formar part de la nova circumscripció eclesiàstica aquilana.

El 1818, el Papa Pius VII i el Rei de les Dues Sicílies Ferran I van concloure un concordat, seguit del qual, mitjançant la butlla De utiliori, el Papa decretà la supressió de la seu episcopal de Cittaducale pel dèficit de rendes, i annexionà el seu territori a la diòcesi de L'Aquila.

Per premiar la devoció a la persona del Pontífex per part de la població i la bondat del bisbe Luigi Filippi, mitjançant la carta apostòlica del 19 de gener de 1876, el Papa Pius IX eleva la seu de L'Aquila a la dignitat arquebisbal, tot i que seguí estant subjecta directament a la Santa Seu.

En obsequi a les noves disposicions del Concili Vaticà II, el Papa Pau VI, mitjançant la carta apostòlica Cum cognitum del 15 d'agost de 1972 eleva la seu arquebisbat de L'Aquila a seu metropolitana i atorgà a l'arquebisbe Constantino Stella el títol de metropolità de la nova província eclesiàstica, amb les diòcesis sufragànies de Marsi (amb seu a Avezzano) i de Valva i Sulmona.

Mitjançant el decret Quo aptius del 27 de juny de 1976 de la Congregació per als Bisbes, per conformar els límits diocesans amb els de les províncies civils, l'arquebisbat de L'Aquila patí un darrer i definitiu reajustament territorial: les 25 parròquies que formaven l'antic bisbat de Cittaducale van ser incorporades al bisbat de Rieti, mentre que 21 noves parròquies van passar a formar part de la diòcesi de L'Aquila.

El 2006 la diòcesi de L'Aquila celebrà el 750è aniversari de la seva fundació.

La catedral, el palau arquebisbal i moltes esglésies de L'Aquila van patir greus desperfectes a causa del terratrèmol del 2009. El Papa Benet XVI visità l'arquebisbat el 28 d'abril de 2009, aturant-se a pregar sobre les despulles de Celestí V a la basílica de Santa Maria de Collemaggio, malmesa durant el sisme.

Cronologia episcopal[modifica]

Bisbes de Forcona[modifica]

  • Floro † (mencionat el 680)
  • Giovanni † (inicis de 853 – finals de 866)
  • Ceso † (en temps del Papa Joan XII)
  • Albino †
  • Gualderico † (inicis de 968 - finals de 1028)
  • San Raniero † (inicis de 1072 - finals de 1077)
  • Berardo I † (inicis de 1160 - finals de 1170)
  • Pagano † (mencionat el 1178)
  • Berardo II † (mencionat el 1187)
  • Odorisio † (1188 - finals de 1198)
  • Giovanni II † (1 de juliol de 1204 - 1206 o 1208 nomenat bisbe de Perusa)
  • Anuto (o Anfuso) † (mencionat el 1208)
  • Teodino † (mencionat el 1209)
  • Teodoro di Ancona † (mencionat el 1220)
  • Tommaso † (2 de juny de 1225 - finals de 1226)
  • Berardo da Padula † (23 de maig de 1252 - 20 de febrer de 1257 traslladat a l'Aquila)

Bisbes de L'Aquila[modifica]

  • Ludovico Sabatini † (23 de febrer de 1750 - 6 de juliol de 1776 mort)
  • Benedetto Cervone † (23 de juny de 1777 - 31 de març de 1788 mort)
  • Francesco Saverio Gualtieri † (26 de març de 1792 - 6 d'abril de 1818 nomenat bisbe de Caserta)
  • Manieri Giovanni † (6 d'abril de 1818 - 12 de novembre de 1844 mort)
  • Michele Navazio † (20 de gener de 1845 - 26 d'abril de 1852 mort)
  • Luigi Filippi † (7 de març de 1853 - 19 de gener de 1876)

Arquebisbes de L'Aquila[modifica]

Notes[modifica]

  1. Pàgina oficial del santuari
  2. Questo vescovo è assente in Gams e Eubel; secondo quest'ultimo autore a Paolo Rainaldi succede Stefano Sidonio da Monticchio il 5 d'abril de 1377.
  3. Mort nel 1493 secondo Gams.
  4. Secondo Eubel è chiamato Giovanni di Domenico (Dominici) ed è Agostiniano; il successivo vescovo d'Aragona è assente in Eubel e Gams.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de l'Aquila

Vegeu també[modifica]