Bisbat de Volterra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Volterra
Dioecesis Volaterrana
Imatge
La Catedral de Volterra
Localització
Map
 43° 23′ 54″ N, 10° 51′ 58″ E / 43.3984°N,10.8661°E / 43.3984; 10.8661
Itàlia Itàlia
Toscana Toscana
Parròquies88
Població humana
Població94.098 (2017) Modifica el valor a Wikidata (53,99 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.743 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Massa Marittima-Piombino, sud-oest
arquebisbat de Florència, nord-est
arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, est
bisbat de San Miniato, nord
bisbat de Livorno, oest
arquebisbat de Pisa, nord-oest
bisbat de Grosseto, sud Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle v
PatrociniSant Lli
Sant Lleó I
CatedralSanta Maria Assunta
Organització política
• BisbeAlberto Silvani
Lloc webdiocesivolterra.org


El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El 2010 tenia 80.114 batejats d'un total de 81.854 habitants. Actualment està regida pel bisbe Alberto Silvani.

Territori[modifica]

Mapa de la diòcesi

La diòcesi comprèn sis zones, amb una extensió completa de 1.743 km².

El territori està dividit en 88 parròquies situades a cavall de cinc províncies: Pisa, Siena, Florència, Livorno i Grosseto. La major part de les parròquies de la diòcesi es troben, encara, dins dels límits de la província de Pisa.

La seu episcopal és la ciutat de Volterra, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta.

L'ex abadia de Santi Giusto e Clemente a Volterra.
El baptisteri de Sant Joan a Volterra.

Història[modifica]

Segons la tradició, però molt tardana, s'atribueix l'evangelització de la ciutat etrusca de Volterra enviats pel Papa Lli, el segon Papa i un nadiu de la ciutat, tot i que la primera prova documental de la diòcesi de Volterra data del segle v. El primer bisbe conegut és Eucaristio, esmentat pel Papa Gelasi I en una carta de 496, on s'indica que el bisbe va ser deposat perquè estava acusat de simonia i altres delictes. En la mateixa carta, el Papa esmenta els seus predecessors immediats: Opilione i Eumanzio. A Eucaristio el va succeir Elpidio.

El bisbe Rogerio Ghisalbertini (1103-1132) va fer reconstruir la catedral.

Sant'Ugo Saladini, bisbe des de 1171 al 1184, va ser un tenaç defensor dels drets de l'Església i va fundar un col·legi per als clergues. És en aquest període i en les pròximes dues dècades que el bisbe va obtenir de l'emperador el títol de príncep del Sacre Imperi Romanogermànic i el comte Palatí a Toscana i el privilegi d'encunyar moneda, reconèixer cònsols i podestàs, legitimar els bastards i comtes, jutges i notaris.

El Bisbe Pagano dell'Ardenghesca (1213), va intentar prendre el poder temporal a la ciutat, llavors el conflicte va continuar amb els successors, sobretot amb Raineri Belforti (1301).

En 1592 la diòcesi va donar una part del seu territori per a la creació de la diòcesi di Colle di Val d'Elsa, a la que en 1782 se cedí també el prebost de San Gimignano. Es deu al bisbe Ottavio Del Rosso (1681-1714) la fundació del seminari diocesà, en compliment de les directives del Concili de Trento.

Al segle xviii Giuseppe Dumesnil, benvingut a la població, va ser confinat al Castell de Sant'Angelo de Roma fins a la seva mort, mentre que la seu episcopal va ser confiada als administradors apostòlics.

L'1 d'agost de 1856 en virtut de la butlla Ubi primum del Papa Pius IX, la diòcesi, fins llavors immediatament subjecta a la Santa Seu, va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Pisa. Posteriorment, el 10 d'agost amb una altra butlla es va concedir als bisbes de Volterra el privilegi de portar el pal·li.

El 27 de juliol de 1954 la diòcesi cedí una part del seu territori a l'arxidiòcesi de Siena, que comprenia els territoris dels vicariatos de Chiusdino i Monticiano.

El 23 de setembre de 1989 el bisbe Vasco Giuseppe Bertelli va rebre la visita pastoral a la diòcesi del Papa Joan Pau II.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 80.114 batejats sobre una població de 81.854 persones, equivalent al 97,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1916[3] ? 99.900 ? 206 ? ? ? ? ? ? 111
1950 113.558 113.558 100,0 162 142 20 700 26 232 112
1970 86.945 86.945 100,0 112 103 9 776 9 245 107
1980 83.300 83.800 99,4 92 84 8 905 8 102 107
1990 80.726 81.231 99,4 82 71 11 984 11 144 94
1999 79.700 79.850 99,8 80 68 12 996 15 101 92
2000 78.550 78.700 99,8 80 68 12 981 15 96 92
2001 78.250 79.100 98,9 76 65 11 1.029 14 91 92
2002 81.000 81.850 99,0 71 59 12 1.140 15 91 92
2003 80.350 82.050 97,9 67 56 11 1.199 13 93 92
2004 81.050 82.500 98,2 64 51 13 1.266 15 109 92
2010 80.114 81.854 97,9 66 55 11 1.213 1 14 96 88

Notes[modifica]

  1. ↑ El 28 de febrer de 1240 l'elecció d' Opizone va ser casada pel Papa Gregori IX.
  2. ↑ Durant la vacant de la seu Roberto Carniello va ser administrador apostòlic, després nomenat bisbe de la diòcesi.
  3. ↑ Estadístiques publicades a Catholic Encyclopedia del 1917.

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Volterra

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Volterra&oldid=32885690»