Arquebisbat de Trento

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Arquebisbat de Trento
Archidioecesis Tridentina
Arcidiocesi di Trento
La Catedral de Trento
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Trentino-South Tyrol.svg Trentino - Alto Adige
Província eclesiàstica Triveneto
Diòcesis sufragànies Bolzano-Bressanone
Diaconats 29
Coordenades 46° 26′ 44″ N, 11° 10′ 23″ E / 46.44556°N,11.17306°E / 46.44556; 11.17306Coord.: 46° 26′ 44″ N, 11° 10′ 23″ E / 46.44556°N,11.17306°E / 46.44556; 11.17306
Geografia
Àrea 6,212 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
505.527
481.232 (95,2%)
Parròquies 452
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle II
Catedral Metropolitana de San Vigili
Sant patró San Vigili de Trento
Sacerdots diocesans 667
Lideratge actual
Papa Francesc
Arquebisbe metropolità Luigi Bressan
Vicari General Lauro Tisi
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento

L'arquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento ; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 tenia 481.232 batejats d'un total de 505.527 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Luigi Bressan.

El patró és San Vigili de Trento.

Territori[modifica]

L'arquebisbat estén la seva jurisdicció sobre la província de Trento. La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Trento, on es troba la catedral de San Vigili.

El 2010 el territori estava dividit en 452 parròquies, dividits en els següents vicariats: Ala, Arco, Bassa Valsugana, Calavino, Cavalese, Civezzano-Piné, Cles, Condino, Fassa, Folgaria, Fondo, Lavis-Cembra, Levico, Lomaso, Valle di Sole, Mattarello, Mezzocorona, Mezzolombardo, Mori, Pergine, Povo, Primiero, Rendena, Riva del Garda, Rovereto, Taio, Tione, Trento, Villa Lagarina. Estan agrupats en onze zones pastorals.[1]

La província eclesiàstica tridentina està formada per l'arquebisbat de Trento i de la diòcesi sufragània de Bolzano-Bressanone.

Història[modifica]

vegeu també Principat episcopal de Trento

La diòcesi de Trento va ser erigida al segle II i l'evangelització del Trentino es completà, lentament, al període imperial tardà. El noms dels primers bisbes dels quals se'n té coneixement són (que participà en el concili d'Aquileia en el 381) i san Vigili. Vigili, bisbe a finals del segle IV va mantenir correspondència amb els metropolitans milanesos Ambròs, Simplicià i amb Joan Crisòstom. Amb Vigili inicià un període d'intensa evangelització de les diverses valls trentines, tot i que amb el sacrifici dels missioners orientals Sisini, Martiri i Alexandre, morts a Sanzeno el 397. Els màrtirs havien estat enviats al bisbe de Trento per Ambròs per ajudar a difondre la nova religió en terres encara paganes.

Als segles IV i V l'església tridentina, per tant, va tenir com a referència la prestigiosa seu episcopal de Milà, i més tard va pertànyer a la metròpoli d'Aquileia fins al 1751. Amb el bisbe Agnello (finals de segle VI) la diòcesi, com totes les diòcesis del Patriarcat d'Aquilea, es va unir al Cisma dels Tres Capítols, que va arribar a la seva fi al segle VII.

Durant l'època longobarda la diòcesi configurà les seves dimensions actuals, llevat d'alguna excepció: la Valsugana i el Primiero eren territoris de la diòcesi de Feltre, mentre que la Vall de Fassa a la de Bressanone.

Al bisbe Iltigari (inicis del segle IX) se li atribueix la restauració de l'antiga catedral extra muros de San Vigili, on es custodiaven les relíquies del sant tridentí. En aquella època s'erigí el palau episcopal i s'instituí el capítol de canonges de la catedral. Durant l'època carolíngia s'inicià una primera organització territorial de la diòcesi, amb la institució dels pieves.

Al 962 Trento i els seus territoris van ser incorporats per Otó I a l'Imperi germànic. A partir d'aquest moment va créixer el paper polític dels bisbes de Trento, que van ser consagrats, potser ja per Enric II el 9 d'abril de 1004, i sens dubte per Conrad II el 31 de maig i l'1 juny de 1027. L'emperador va concedir al bisbe Uldarico II el poder temporal en el territori de la diòcesi i altres territoris externs, on el bisbe es trobava en la situació particular de poder exercir les competències civils i administratives, però no les religioses. El Principat episcopal, que, juntament amb el Comtat del Tirol, formaven part del Sacre Imperi Romanogermànic, estaven dotats d'autonomia que es va mantenir en vigor fins al 1803. El 1796, va ser abolit per Napoleó i finalment el 1816 després de la Restauració austríaca.

La ciutat va ser triada com a seu del Concili de reforma que es va dur a terme en tres etapes diferents entre el 1545 i 1563. El segle xvi representava el període de major esplendor per a l'església tridentina, dirigida per grans personalitats com Bernardo Clesio i Cristoforo Madruzzo.

El tractat de Lunéville del 1801 establí la secularització dels estats eclesiàstics, marcant el final del principat episcopal. El 1803 el Principat va ser secularitzat per Napoleó. Entre el 1803 i el 1801 la regió formà part del regne de Baviera. Des del 1810 Napoleó decidí que fos annexionat al breu regne d'Itàlia. El 1815, amb la Restauració, el territori passà a formar part de l'Imperi austríac, al comtat del Tirol.

La diòcesi va ser ampliada el 1786 i el 1818 amb l'annexió de la Valsugana i del Primero, part de l'imperi austríac, però subjectes espiritualment fins llavors a la diòcesi de Feltre.

Després de la supressió del patriarcat d'Aquileia el 1751 Trento passà a formar part, durant un breu temps, de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Gorizia, passant a estar immediatament subjecta a la Santa Seu. Des de 1825 i fins a 1920 Trento va ser sufragània de Salzburg. El 24 de febrer de 1920 torna a estar immediatament subjecta a la Santa Seu mitjançant el decret de la Congregació Consistorial Sedes episcopalis.

El 14 de juny de 1929 va ser elevada a seu arquebisbal mitjançant la butlla Inter ceteras del Papa Pius XI.

El 6 de juliol de 1964, per obra de la butlla Quo aptius del Papa Pau VI les parts altoatesines de l'arquebisbat de Trento van ser agregades a la diòcesi de Bressanone, que assumí el nom de diòcesi de Bolzano-Bressanone. Mentrestant, la seu episcopal de Trento esdevingué seu metropolitana en vigor de la butlla Tridentinae Ecclesiae, de Pau VI.

Cronologia episcopal[modifica]

San Vigili, tercer bisbe de Trento (387 - 400) amb els màrtis Sisinni, Martiri i Alexandreo, a un retaule de Paolo Naurizio (1583)
Cristoforo Madruzzo, príncep bisbe entre el 1539 i el 1567
Luigi Bressan, arquebisbe des del 1999

El catàleg episcopal següent, fins al bisbe Uldarico II († 1055), apareix a un missal compost en temps d'Uldarico. Per la seva antiguitat i l'autoritat de l'article que conté, és considerat autèntic.[2]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, l'arxidiòcesi tenia 481.232 batejats sobre una població de 505.527 persones, equivalent al 95,2% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 613.500 615.000 99,8 1.717 1.149 568 357 834 2.168 426
1970 425.471 425.782 99,9 1.193 794 399 356 494 1.922 448
1980 442.452 442.873 99,9 1.056 696 360 418 495 1.693 458
1990 440.000 445.165 98,8 940 629 311 468 8 427 1.061 456
1999 461.000 464.398 99,3 841 552 289 548 17 400 864 456
2000 469.000 473.000 99,2 818 541 277 573 19 377 854 456
2001 468.800 470.946 99,5 804 522 282 583 19 374 759 456
2002 469.600 472.816 99,3 770 495 275 609 20 364 744 456
2003 469.840 473.151 99,3 753 484 269 623 18 355 756 454
2004 470.513 477.017 98,6 757 474 283 621 19 344 691 454
2005 471.200 481.500 97,8 756 470 286 623 20 359 629 454
2010 481.232 505.527 95,2 667 402 265 721 28 319 553 452

Mitjans de comunicació[modifica]

Notes[modifica]

  1. «Decanati dell'Arcidiocesi di Trento». Arcidiocesi di Trento. [Consulta: 30 giugno 2009]. (italià)
  2. Lanzoni, op. cit., pp. 935-937. Il catalogo è pubblicato nelle Monumenta Germaniae Historica e conterrebbe un errore, in quanto san Vigilio appare al 18º posto, mentre è storicamente documentato che fu il terzo vescovo trentino; per questo motivo alcuni storici ritengono che i quindici vescovi che lo precedono nel catalogo, da Claudiano ad Asterio, siano spuri.
  3. Menzionato in un mosaico attribuito al VI secolo.
  4. Nel catalogo tridentino dopo Arnoldo (o Arnaldo) di Pavia è menzionato Rainoardo, seguito da Uldarico I.
  5. Sezione Chi siamo sul sito del settimanale
  6. Sezione Chi siamo sul sito dell'emittente

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Trento Modifica l'enllaç a Wikidata