1022

1022
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1022 (mxxii)
Islàmic	413 – 414
Xinès	3718 – 3719
Hebreu	4782 – 4783
Calendaris hindús	1077 – 1078 (Vikram Samvat); 944 – 945 (Shaka Samvat); 4123 – 4124 (Kali Yuga)
Persa	400 – 401
Armeni	471
Rúnic	1272
Ab urbe condita	1775
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050
Anys
	1019 1020 1021 - 1022 - 1023 1024 1025

El 1022 (MXXII) és un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana. És el tercer any de la dècada del 1020, i el vint-i-dosè any del segle xi i del segon mil·lenni .

L'Abat Oliba fa un sínode a Toluges (Rosselló) l'any 1020 o 1022 on s'estableix per primera vegada a la cristiandat els pactes de Pau i Treva de Déu, en què es posaven límits a les accions dels senyors feudals.^[1]

Inici del regnat de Yahya-al-Muzàffar a la Taifa de Saragossa després de la mort del seu pare.^[2]

Durant l'any 1022 l'emperador romà d'Orient Basili II Bulgaròcton ataca la zona de Khoy, al nord-oest d'Iran. Néix Harold II d'Anglaterra i moren Elvira Menéndez de Melanda, reina consort de Lleó, el matemàtic i poeta Notker Labeo, l'emperador Song Zhenzong i el rei Olaf Skötkonung de Suècia.^[3]

L'emperador romà d'Orient Basili II obté el dret a la successió al tron de l'Armènia bagràtida.^[4] A la primavera nobles d'Anatòlia aliats del rei de Geòrgia es revolten contra Basili II.^[5] Al setembre els romans d'Orient derroten els georgians.^[6] Els normands conquereixen el Principat de Càpua a l'Imperi Romà d'Orient.^[4]

A la Xina comença el regnat de l'emperador Renzong.^[7] Mahmud de Ghazna continua la invasió musulmana de l'Índia contra els Chandela.^[8]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

L'Abat Oliba fa un sínode a Toluges (Rosselló) l'any 1020 o 1022 on s'estableix per primera vegada a la cristiandat els pactes de Pau i Treva de Déu, en què es posaven límits a les accions dels senyors feudals.^[1]

La torre Lajim d'Iran es construeix l'any 1021
Primers seguidors del catarisme cremats per heretgia
Es concedeix la Carta de franquesa als habitants de Barcelona.^[9]
Consagració del Monestir de Sant Pere de Rodes.^[10] Hi acudeixen el comtes Guillem I de Besalú i Guifré II de Cerdanya.^[11]
Yahya al-Muzáffar esdevé emir de Saraqusta després de la mort del seu pare Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí. Durant el seu regnat, que finalitza l'any 1036, consolida l'emirat i, per millorar les seves relacions amb l'Emirat de Tulàytula (Toledo), es casa amb la germana del seu emir. Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, governador de Lleida i Tudela li jura fidelitat. Es va enfrontar amb Sanç III de Pamplona i els seus fills Garcia Sanxes III de Pamplona i Ramir I d'Aragó emprenent Ràtzies cap al nord.^[2]

Península Ibèrica

Creació de la Taifa de Lisboa.

Europa i l'Imperi Romà d'Orient

6 de gener: Basili II Bulgaròcton rep a Trebisonda una ambaixada del rei Bagratuní Joan-Simbaci d'Aní encapçalada pel Catolicós armeni Petros i cedeix el regne d'Aní a l'emperador després de la seva mort.^[4]
Març: l'arquebisbe de Colònia, descendeix al llarg de la costa tirrena per sotmetre Càpua. L'abat de Mont-Cassin fuig i s'ofega al mar Adriàtic el 30 de maig. El Príncep de Càpua Pandulf IV és capturat i portat a Alemanya.^[12]
Primavera: A Anatòlia es revolten els aliats del rei de Geòrgia Jordi I de Geòrgia, Nicéphore Xiphias i Nicéphore Phocas, contra Basili II de l'Imperi Romà d'Orient.^[5]
1 d'agost - Sínode de Pavia que reforma les morals del clergat.
11 de setembre: les tropes georgianes del rei Jordi són batudes pels romans d'Orient a prop del riu Phasis. Jordi demana la pau i es veu obligat a lliurar molts hostatges, entre ells, el seu únic fill Bagrat IV de Geòrgia, de només 3 anys.^[6]
28 de desembre: Heretgia d'Orleans. En un concili presidit per Robert II el Piadós es condemnen a mort als heretges, entre ells 12 canonges de la catedral d'Orleans. Són les primeres condemnes de Mort a la foguera a la cristiandat medieval.^[13]

Anund Jacob comença el seu regnat a Suècia (que s'acaba l'any 1050).^[14]

Resta del món

23 de març: Inici del regnat de l'emperador Song Renzong (que finalitza l'any 1063) després de la mort de Song Zhenzong. Durant aquest regnat segueix reorganitzant l'administració igual que els seus predecessors.^[7]
Pau entre Corea i la Xina dels Liao^[15]
Rajendra I Chola conquereix el regne de Pala a Bengala i fa construir la nova capital a Gangaikondapuram per commemorar la victòria.^[16]
Mahmud de Ghazna llença la quinzena expedició contra l'Índia, contra els Chandela en les conquestes musulmanes de l'Índia.^[8]
Al Japó, Fujiwara no Michinaga porta al zenit el poder dels Fujiwara i consagra solemnement el temple de Hōjō-ji, que construeix a les seves terres.^[17]

Naixements

Europa i Imperi Romà d'Orient

Harold II d'Anglaterra néix l'any 1022
Ordulf de Saxònia néix l'any 1022
Harold II d'Anglaterra (m 1066 a la batalla de Hastings)^[18]
Robert d'Eu, Comte d'Eu i senyor de Hastings. Baró Anglonormand.^[19]
Manassès III de Rethel, Comte de Rethel, a la Champanya.^[20]

Resta del món

Fujiwara no Nobunaga (m. 1094) : noble (daijo-daijin) de la cort japonèsa.

Necrològiques^[21]

Sant Bernward de Hildesheim mor l'any 1022

Països catalans i Occitània

Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí, emir de Saragossa.^[2]^[22]

Península ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

6 de gener: Frederic de Verdun, Comte de Verdun i de Castres, de la Casa de les Ardenes.^[23]
12 de març: Simeó Mamantis, religiós romà i teòleg d'Orient^[24]
29 de juny: Nokter Labeo (o Nokter el Teutó), monjo benedictí de l'abadia de Saint-Gall. Traductor de textos clàssics.^[25]
El samurai japonès Urabe no Suetake mor l'any 1022
15 d'agost: el noble Nicéphore Phocas Barytrachelos, que s'havia revoltat contra Basili II és assassinat pel seu còmplice Nicéfor Xiphias a Anatòlia.^[26]
2 de setembre: Máel Sechnaill mac Domnaill, rei de Mide i Gran rei d'Irlanda, deposat d'aquest últim títol per Brian Boru l'any 1002.^[27]
20 de novembre: Sant Bernard de Hildesheim, clerga, fundador de l'abadia de Saint-Michel de Hildesheim, bisbe de Hildesheim i preceptor d'Otó III del Sacre Imperi.^[28]
Pandolfo II de Càpua, príncep de Càpua des de l'any 1007 a la seva mort.^[29]

Resta del món

23 de març: Zhenzong, emperador xinès de la dinastia Song.^[7]
Ibn al-Bawwab calígraf i il·lumador persa de l'Iraq Abbàssida.
Muhriz ibn Khalaf, Sàyyid (home sant) musulmà, considerat patró de Tunísia.^[30]
Urabe no Suetake, samurai al servei de Minamoto no Yorimitsu, kanpaku (regent) del clan Fujiwara. És el protagonista d'un conte dins el recull de llegendes folklòriques Konjaku monogatari shu.^[31]

Referències

1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 202. ISBN 978-84-17116-89-7.
1 2 3 CERVERA FRAS, Mª José, El reino de Saraqusta, Zaragoza, CAI, 1999. ISBN 8488305931
↑ «El mundo en el año 1022 d. C.» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2025].
1 2 3 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance , Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. (lire en ligne [archive])
1 2 Beau, Charles Le. Histoire du Bas-Empire (en francès). Firmin Didot, 1833.
1 2 Histoire de la G orgie depuis l'antiquit jusqu'au XIXe si cle. Traduite du g orgien par M. Brosset. Partie 1: Histoire ancienne, jusqu'en 1469 de J.-C (en francès). Adamant Media Corporation. ISBN 978-0-543-98416-6.
1 2 3 Nord, Association de prévoyance et de secours mutuels des médecins du département du. Annuaire 1976 - 1977 (en francès). Librairie Droz. ISBN 978-2-600-05336-5.
1 2 Jayapalan, N. History of India (en anglès). Atlantic Publishers & Distri, 2001. ISBN 978-81-7156-928-1.
↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑ «Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 desembre 2025].
↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑ Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0.
↑ Richard Landes, «La vie apostolique en Aquitaine en l'an mil. Paix de Dieu, culte des reliques et communautés hérétiques », Annales Économies, Sociétés, Civilisations, vol. 46, n^o 3, 1991, p. 579 (DOI 10.3406/ahess.1991.278965, lire en ligne [archive])
↑ Péneau, Corinne. Parlons suédois: langue, histoire et culture (en francès). Harmattan, 2009. ISBN 978-2-296-08393-6.
↑ Denis Twitchett, Herbert Franke The Cambridge history of China: Alien regimes and border states, 907-1368, Cambridge University Press, 1994
↑ Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.
↑ Iwao, Seiichi. Dictionnaire historique du Japon (en francès). Librairie Kinokuniya, 1963. ISBN 978-2-7068-1575-1.
↑ «Aroldo ii - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 29 desembre 2025].
↑ Frank Barlow, William Rufus, Yale University Press, 2000, p. 273, 282.
↑ «COMTES de CHAMPAGNE». Arxivat de l'original el 2025-11-15. [Consulta: 29 desembre 2025].
↑ Owada, T. et al. (2003). Nihonshi Shoka Keizu Jimmei Jiten. Kōdansha.
↑ «Al-Mundhir I | Lakhmid king of al-Ḥīrah | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-10.
↑ «UPPER LOTHARINGIA NOBILITY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 29 desembre 2025].
↑ Polet, Jean-Claude. Patrimoine littéraire européen: Vol. 1 - Traditions juive et chrétienne (en francès). De Boeck Supérieur, 1992-02-03. ISBN 978-2-8041-1525-8.
↑ «Notker l'Allemand» (en francès). [Consulta: 29 desembre 2025].
↑ Schlumberger, Gustave Léon. L'épopée byzantine à la fin du dixième siècle ... (en francès). Hachette & cie, 1905.
↑ Brady, John: Kingdom and County of Meath, 6-13. Ríocht na Mídhe I, 2, (1956)
↑ «Bishop St. Bernward [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 29 desembre 2025].
↑ Venance Grumel Traité d'études byzantines La Chronologie: Presses universitaires de France Paris 1958, « Princes Lombards de Bénévent et de Capoue » p. 418-420.
↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Muḥriz b. K̲H̲alaf".
↑ (ja) [« Urabe no Suetake »], Tokyo, Shogakukan, 2012 (OCLC 56431036).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1022

[:6-1] 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 202. ISBN 978-84-17116-89-7.

[:0-2] 1 2 3 CERVERA FRAS, Mª José, El reino de Saraqusta, Zaragoza, CAI, 1999. ISBN 8488305931

[3] «El mundo en el año 1022 d. C.» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2025].

[:1-4] 1 2 3 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance , Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. (lire en ligne [archive])

[:2-5] 1 2 Beau, Charles Le. Histoire du Bas-Empire (en francès). Firmin Didot, 1833.

[:3-6] 1 2 Histoire de la G orgie depuis l'antiquit jusqu'au XIXe si cle. Traduite du g orgien par M. Brosset. Partie 1: Histoire ancienne, jusqu'en 1469 de J.-C (en francès). Adamant Media Corporation. ISBN 978-0-543-98416-6.

[:4-7] 1 2 3 Nord, Association de prévoyance et de secours mutuels des médecins du département du. Annuaire 1976 - 1977 (en francès). Librairie Droz. ISBN 978-2-600-05336-5.

[:5-8] 1 2 Jayapalan, N. History of India (en anglès). Atlantic Publishers & Distri, 2001. ISBN 978-81-7156-928-1.

[9] Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.

[10] «Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 desembre 2025].

[11] Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.

[12] Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0.

[13] Richard Landes, «La vie apostolique en Aquitaine en l'an mil. Paix de Dieu, culte des reliques et communautés hérétiques », Annales Économies, Sociétés, Civilisations, vol. 46, n^o 3, 1991, p. 579 (DOI 10.3406/ahess.1991.278965, lire en ligne [archive])

[14] Péneau, Corinne. Parlons suédois: langue, histoire et culture (en francès). Harmattan, 2009. ISBN 978-2-296-08393-6.

[15] Denis Twitchett, Herbert Franke The Cambridge history of China: Alien regimes and border states, 907-1368, Cambridge University Press, 1994

[16] Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.

[17] Iwao, Seiichi. Dictionnaire historique du Japon (en francès). Librairie Kinokuniya, 1963. ISBN 978-2-7068-1575-1.

[18] «Aroldo ii - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 29 desembre 2025].

[19] Frank Barlow, William Rufus, Yale University Press, 2000, p. 273, 282.

[20] «COMTES de CHAMPAGNE». Arxivat de l'original el 2025-11-15. [Consulta: 29 desembre 2025].

[21] Owada, T. et al. (2003). Nihonshi Shoka Keizu Jimmei Jiten. Kōdansha.

[22] «Al-Mundhir I | Lakhmid king of al-Ḥīrah | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-10.

[23] «UPPER LOTHARINGIA NOBILITY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 29 desembre 2025].

[24] Polet, Jean-Claude. Patrimoine littéraire européen: Vol. 1 - Traditions juive et chrétienne (en francès). De Boeck Supérieur, 1992-02-03. ISBN 978-2-8041-1525-8.

[25] «Notker l'Allemand» (en francès). [Consulta: 29 desembre 2025].

[26] Schlumberger, Gustave Léon. L'épopée byzantine à la fin du dixième siècle ... (en francès). Hachette & cie, 1905.

[27] Brady, John: Kingdom and County of Meath, 6-13. Ríocht na Mídhe I, 2, (1956)

[28] «Bishop St. Bernward [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 29 desembre 2025].

[29] Venance Grumel Traité d'études byzantines La Chronologie: Presses universitaires de France Paris 1958, « Princes Lombards de Bénévent et de Capoue » p. 418-420.

[30] Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Muḥriz b. K̲H̲alaf".

[31] (ja) [« Urabe no Suetake »], Tokyo, Shogakukan, 2012 (OCLC 56431036).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Península Ibèrica

Europa i l'Imperi Romà d'Orient

Resta del món

Naixements

Europa i Imperi Romà d'Orient

Resta del món

Necrològiques[21]

Països catalans i Occitània

Península ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

Resta del món

Referències

Necrològiques^[21]