Bisbat de Crema

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Bisbat de Crema
Dioecesis Cremensis
Diocesi di Crema
La Catedral de Crema
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori bandera de Llombardia Llombardia
Província eclesiàstica Llombardia
Metropolitana Arquebisbat de Milà
Coordenades 45° 22′ 00″ N, 09° 41′ 00″ E / 45.36667°N,9.68333°E / 45.36667; 9.68333Coord.: 45° 22′ 00″ N, 09° 41′ 00″ E / 45.36667°N,9.68333°E / 45.36667; 9.68333
Geografia
Àrea 276 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2007)
97.200
96.910 (99,7%)
Parròquies 62
Altres dades
Ritus romà
Establiment 11 d'abril del 1580[1]
Catedral Santa Maria Assunta
Sant patró Sant Pantaleó
Sacerdots diocesans 112
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Daniele Gianotti
Vicari General Franco Manenti
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El bisbat de Cremadiocesi de Crema (italià); Dioecesis Cremensis (llatí)— és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia. El 2006 tenia 96.910 batejats d'un total de 97.200 habitants. Està regida pel bisbe Daniele Gianotti.

El sant patró de la diòcesi és Sant Pantaleó, metge i màrtir. La seva festa se celebra el 10 de juny.

Territori[modifica]

Els seus límits coincideixen amb els del Cremasco, tal com van anar configurant-se als segles XI i XII, al voltant de la comuna lliure de Crema. Abans que s'originés Crema, encara, la zona va ser evangelitzada vers els segles IV i V a partir de la Pieve di Palazzo Pignano.

La seu episcopal és la ciutat de Crema, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta.

Actualment la diòcesi està dividida en sis zones pastorals i 62 parròquies. Tot el seu territori pertany a la província de Cremona.

Història[modifica]

El naixement de la diòcesi de Crema, la darrera i la més petita de les llombardes en ésser instituïda, està íntimament relacionada amb l'expansió dels Dominis de Terraferma de la República de Venècia. De fet va començar el 16 de setembre de 1449 el govern de la Serenissima sobre Crema i el cremasco, dos anys més tard, en 1451, va obrir negociacions i va començar les pràctiques per convertir en diòcesi el territori de l'antiga Insula Fulcheria, que en aquell moment exercia la seva jurisdicció eclesiàstica les diòcesis de Cremona, Lodi i Piacenza. Dins de la mateixa ciutat de Crema les parròquies depenien de Piacenza o de Cremona. La bona voluntat veneciana no va ser suficient, però, per canviar l'estat de les coses, ni va tenir la millor de les sorts per l'interès favorable de Sant Carles Borromeo sobre el Papa Pius IV un segle després.[2]

No desoint de maneres les demandes de Crema, el 1579 el papa Gregori XIII hi envià el bisbe de Rimini i el visitador apostòlic no podia deixar d'assenyalar els greus inconvenients d'un territori la jurisdicció espiritual regit per tres bisbes diferents.[3] Finalment amb la butlla Super universas del Papa Gregori XIII l'11 d'abril de 1580[4] es va erigir la diòcesi de Crema, declarara sufragània de l'arxidiòcesi de Milà, amb territori desmembrat de les diòcesis de Cremona, Lodi i Piacenza.

La situació del territori de Crema, des del punt de vista religiós en 1580, poc abans de l'erecció de la diòcesi, va ser el següent: dins de les muralles de la ciutat, la parròquia de Sant Pere, situada al nord (les esglésies i les seves filials), estava subjecte a la jurisdicció de la diòcesi de Cremona, mentre que la resta de la ciutat, a saber, les parròquies de: Sant Benet, Sant Jaume, i la Catedral de la Santíssima Trinitat estaven sota la diòcesi de Piacenza. La jurisdicció del bisbe de Cremona també es va estendre per tot el territori que estava al nord, al sud i a l'est (en ambdues ribes del Serio) de la ciutat de Crema, és a dir, les parròquies de Castel Gabbiano, Trezzolasco, Casale Cremasco, Vidolasco, Sergnano, Ricengo, Camisano, Bottaiano, Pianengo, Offanengo, Campagnola Cremasca, Vairano Cremasco, Santa Maria dei Mosi, Santa Maria della Croce, San Bernardino, Castelnuovo Cremasco, Madignano, Izano, Salvirola, Ripalta Vecchia, Ripalta Nuova, Zappello, Bolzone, Rovereto, Credera, Rubbiano, Moscazzano, Montodine, Ripalta Arpina, Ripalta Guerina. A ovest della città invece si estendeva la giurisdizione del vescovo di Piacenza,e riguardava invece le parrocchie di: Bagnolo Cremasco, Vaiano Cremasco, Monte Cremasco, Cremosano, Ombriano, Sabbioni, San Michele Cremasco, San Bartolomeo ai Morti, Vergonzana, Capergnanica, Chieve, Palazzo Pignano, Cascine Capri, Cascine Gandini, Scannabue, Torlino Vimercati, Azzano, Trescore Cremasco, Quintano, Pieranica, Casaletto Vaprio, Capralba e Farinate mentre erano sotto la diocesi di Lodi solo le parrocchie di Casaletto Ceredano i Passarera.

La butlla papal s'executà el 21 de de setembre de 1580, dia en què el capítol de l'Església Col·legiata de Santa Maria la Major (Duomo) de Crema, a petició de la Santa Seu, elegí vicari general capitular l'ardiaca Leonardo Vimercati per governar la nova diòcesi per designació del seu primer bisbe. El mateix Gregori XIII el 21 de novembre nomenà per al càrrec el noble venecià Gerolamo Diedo, arxipreste de la catedral de Pàdua i, al mateix dia, amb el breu apostòlic Ut res dant sese, declarà la diòcesi com a immediatament subjecta a la Santa Seu.

El 10 de desembre de 1582 Gregori XIII elevà a la dignitat metropolitana la seu de Bolonya, la seva terra natal, i la diòcesi de Crema en passà a ser sufragània.

El 5 de febrer de 1835 el Papa Gregori XVI amb la butlla Romani Pontificis va tornar a declarar la diòcesi de Crema sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.

El 20 de juny de 1992 el Papa Joan Pau II va fer la primera visita d'un pontífex a la diòcesi de Crema.

Els límits de la diòcesi coincideixen amb l'antiga província veneciana de Crema. L'únic canvi significatiu en més de 400 anys d'història es va dur a terme 27 d'abril de 2001,[5] quan els bisbes de Cremona Giulio Nicolini i Crema Angelo Paravisi van decidir confiar la parròquia de Sant Antoni de Salvirola de 'Vassalli (Cremona) a la parròquia de Sant Pere Apòstol de Salvirola Cremasca. Les dues parròquies van ser unides de facto i passaren a formar part de la diòcesi de Crema.

Episcopologi[modifica]

Bisbes originaris de la diòcesi[modifica]

Demografia[modifica]

A finals del 2006, la diòcesi tenia 96.910 batejats sobre una població de 97.200 persones, equivalent al 99,7% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 72.429 72.434 100,0 151 133 18 479 49 747 59
1970 72.687 72.700 100,0 159 148 11 457 13 495 60
1980 80.615 80.663 99,9 147 144 3 548 4 237 61
1990 83.508 83.591 99,9 135 131 4 618 5 206 62
1999 91.680 92.005 99,6 120 116 4 764 4 126 62
2000 92.265 92.664 99,6 116 112 4 795 4 106 62
2001 89.540 89.990 99,5 116 112 4 771 4 126 62
2002 81.947 90.000 91,1 115 111 4 712 4 126 62
2003 89.100 92.000 96,8 116 112 4 768 4 115 62
2004 91.512 92.493 98,9 113 109 4 809 8 114 62
2006 96.910 97.200 99,7 112 108 4 865 4 95 62

Notes[modifica]

  1. L'Anuari Pontifici, Cappelletti i Gams donen com a data d'erecció el 1579.
  2. Francesco Piantelli, Folclore cremasco, ed. 1985, p. 103.
  3. Francesco Piantelli, Folclore cremasco, ed. 1985, p. 104.
  4. Francesco Piantelli, Folclore cremasco, ed. 1985, p. 104. Text de la butlla a Cappelletti, op. cit., pp. 247-251.
  5. Error en el títol o la url.«».

Fonts[modifica]

  • Diocese of Crema Anuari pontifici del 2013 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
  • La diòcesi a Giga Catholic(anglès)
  • Francesco Piantelli, Folclore cremasco, Crema, Società Editrice Vinci, 1951 (2a ed., Arti Grafiche Cremasche, 1985) (italià)
  • Adriano Caprioli, Antonio Rimoldi e Luciano Vaccaro (a cura di), Diocesi di Crema, Brescia, La Scuola, 1993 (italià)
  • Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, Venezia 1857, vol. XII, pp. 241–275 (italià)
  • Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, vol. I, p. 789; vol. II, p. 30 (llatí)
  • Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 3, p. 181; vol. 4, p. 165; vol. 5, p. 175; vol. 6, p. 186 (llatí)
  • Història de la diòcesi (italià)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Crema Modifica l'enllaç a Wikidata