Pantaleó de Nicomèdia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Pantaleó, o
sant Panteleemó
Madone - San Pantaleone mosaico.jpg
Mosaic modern amb el sant
Biografia
NaixementΠανταλέων o Παντολέων o Παντελεήμων
275 Modifica el valor a Wikidata
Nicomèdia Modifica el valor a Wikidata
Mort303 Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Nicomèdia Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAmpolles de sang a Ravello i Madrid (Monestir de l'Encarnació) 
Activitat
OcupacióMetge Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
màrtir
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat27 de juliol
IconografiaAmb instruments mèdics i palma o creu de martiri; amb un clau; amb les mans al cap, on té clavat un clau
Patró deMetges nutricionistes; Madriguera (Segòvia), Ravello (Itàlia), Almadén (Ciudad Real)

Sant Pantaleó, Pantoleó o Panteleemó (en llatí Pantaleon o Pantoleon o Panteleemon, en grec antic Πανταλέων o Παντολέων o Παντελεήμων) va ser un metge de Nicomèdia a Bitínia del segle iii. Cristià i màrtir, és venerat com a sant per totes les confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Fill d'Eustorgi, un ric ciutadà defensor de la religió pagana, i d'Eubula, una dona cristiana.,[1] la seva mare va morir quan Pantaleó encara era jove. Va estudiar medicina amb un metge anomenat Eufrosí i per la seva conducta va atreure l'atenció de l'emperador Maximià que el va cridar per ocupar un lloc destacat entre els metges imperials. En aquest temps es va relacionar amb un vell cristià de nom Hermolau i les seves creences cristianes incipients es van reforçar i es va batejar.

Relleu medieval amb el sant (París, Hôtel de Cluny).
Monestir de l'Encarnació (Madrid), on es produeix el miracle de la liquació cada 27 de juliol.

Després de predicar al seu pare va aconseguir la seva conversió. Mentre, com a metge, feia gran nombre de curacions i va despertar l'enveja d'alguns, fins que fou denunciat com a cristià. Fou convidat a tornar al paganisme però va rebutjar; sotmès a tortura no va cedir i finalment fou decapitat, execució reservada als ciutadans romans, probablement el 303. La seva memòria es commemora el 27 de juliol.

Simeó Metafrastes va escriure un relat sobre la seva vida.

Miracle de la liquació[modifica]

A Espanya, la fama de Sant Pantaleó es deu, en bona part, al fet, considerat com un miracle per l'Església Catòlica, que tots els anys a Madrid la vigília del 27 de juliol, festa del sant, la relíquia de la sang coagulada del sant que es conserva al Reial Monestir de l'Encarnació es liqua.

En aquest dia, un sacerdot exposa a l'altar de forma solemne, una ampolla de la mida aproximada d'una pera que conté la sang solidificada del sant. Després de resar, la sang, normalment sòlida i de color negre, es torna líquida i vermella augmentant-ne el volum.[2] Els anys que aquesta liquació no es produeix correctament, es diu que seran anys de desgràcies.

Explicació científica[modifica]

Segons l'explicació científica, aquest comportament és habitual en fluids anomenats no-newtonians, en particular en els materials anomenats pseudoplàstics, que es comporten com sòlids quan estan en repòs i es tornen més fluids quan se sotmeten a algun tipus d'esforç, i tixotropia, que tenen memòria. En la revista científica Nature[3] es publicà l'any 1991 un article que explicava el fenomen de la liquació de la sang. El professor de química orgànica de la Universitat de Pavia, Luigi Garlaschelli, va reproduir el miracle amb una barreja de calç, clorur de ferro hidratat i aigua salada.[4]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. 114 [Consulta: 25 setembre 2009]. «Aquest article incorpora bona part d'aquesta obra.» 
  2. Altres casos de liquació de sang són els de Sant Xàrbel Makhluf (al Líban) i Sant Januari de Benevent (a la catedral de Nàpols)
  3. Nature, Working bloody miracles, vol. 353, 10 octubre de 1991.
  4. Muy interesante nº 332 p. 34