Arquebisbat de Fermo

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Fermo
Archidioecesis Firmana
Fermo duomo.jpg
La Catedral de Fermo

Localització
Roman Catholic Diocese of Fermo in Italy.jpg
 43° 12′ N, 13° 42′ E / 43.2°N,13.7°E / 43.2; 13.7Coord.: 43° 12′ N, 13° 42′ E / 43.2°N,13.7°E / 43.2; 13.7
Itàlia Itàlia
Flag of Marche.svg Marques

Parròquies123
Conté la subdivisió
Població
Total294.807 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat223,68 hab./km²
Religióromà
Geografia
Part deMarques
Superfície1.318 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anteriorbisbat de Fermo Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle iii
CatedralCatedral de Santa Maria Assunta
Organització política
• Arquebisbe metropolitàLuigi Conti
Altres

Lloc webfermodiocesi.it
Twitter: fermodiocesi Modifica el valor a Wikidata

L'arquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo (italià), Archidioecesis Firmana (llatí)- és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques. El 2006 sumava amb 278.086 batejats al voltant de 283.423 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Luigi Conti.

Territori[modifica]

El territori de la diòcesi

L'arxidiòcesi de Fermo ocupa prop de 1.334 km²[1] de la Regió eclesiàstica Marques i és la més poblada de les 13 diòcesis de les Marques. Té les següents seus sufragànies:

L'arxidiòcesi comprèn 58 municipis de les províncies de Fermo, Macerata i Ascoli Piceno. D'aquests 39 estan a la província de Fermo (Altidona, Amandola, Belmonte Piceno, Campofilone, Falerone, Fermo, Francavilla d'Ete, Grottazzolina, Lapedona, Magliano di Tenna, Massa Fermana, Monsampietro Morico, Montappone, Monte Giberto, Monte Rinaldo, Monte San Pietrangeli, Monte Urano, Monte Vidon Combatte, Monte Vidon Corrado, Montefalcone Appennino, Montefortino, Montegiorgio, Montegranaro, Monteleone di Fermo, Monterubbiano, Montottone, Moresco, Ortezzano, Pedaso, Petritoli, Ponzano di Fermo, Porto San Giorgio, Porto Sant'Elpidio, Rapagnano, Santa Vittoria in Matenano, Sant'Elpidio a Mare, Servigliano, Smerillo i Torre San Patrizio),[2] 13 a la de Macerata Macerata (Civitanova Marche, Corridonia, Gualdo, Loro Piceno, Mogliano, Montecosaro, Monte San Giusto, Monte San Martino, Morrovalle, Penna San Giovanni, Petriolo, Potenza Picena i Sant'Angelo in Pontano) i 6 a la província d'Ascoli Piceno (Carassai, Comunanza,[3] Massignano, Montefiore dell'Aso, Palmiano,[4] Roccafluvione).[5]

La seu arxiepiscopal es troba a la ciutat de Fermo, on es troba la catedral de Santa Maria Assumpta.

L'arxidiòcesi està articulada en:

  • 9 arxiprestats amb 20 unitats pastorals:
    • Amandola (Amandola, Servigliano, Ville d'Ascoli)
    • Civitanova Marche (Civitanova Marche, Potenza Picena)
    • Corridonia (Corridonia, Mogliano)
    • Fermo (Fermo est, Fermo ovest)
    • Montegiorgio (Montegiorgio, Grottazzolina, Torre San Patrizio)
    • Montegranaro (Montegranaro, Montecosaro)
    • Pedaso (Pedaso, Petritoli)
    • Porto San Giorgio (Porto San Giorgio, Lido di Fermo)
    • Sant'Elpidio a Mare (Sant'Elpidio a Mare, Porto Sant'Elpidio)[6]

El territori està organitzat en 123 parròquies.

Història[modifica]

La diòcesi de Fermo va ser erigida al segle iii i la fundació de l'Església està lligada a la memòria de dos sants màrtirs, de meitat de segle, Alexandre i Felip. El primer bisbe històricament documentat és Passivo i el seu predecessor Fabio, esmentats en una carta de Gregori el Gran.

El 1176 les tropes comandades pel Cristià, arquebisbe de Magúncia, que va recolzar a l'emperador contra el papa, van cremar la catedral. Ja l'any següent el Papa Alexandre III va promoure la reconstrucció de la catedral amb el breu Cum iam pridem.[7]

El 1196 el bisbe Presbitero va ser expulsat de la seva residència per Marquard, duc de Ravenna i el marquès d'Ancona.

En el primer quart del segle XIV agres discòrdies entre els cànonges de Fermo, els quals tenien dret a elegir el bisbe, van causar problemes en la successió. Després de la mort d'Alberico Visconti va haver d'intervenir el Papa Joan XXII nomenant el 1317 un administrador apostòlic, que va morir l'any després. A continuació, el capítol dividit trià 3 contendents, Francesco, un funcionari de la Cúria Romana, Rinaldo i Giacomo, dos canonges de Fermo. La disputa es va resoldre amb la dimissió de Giacomo, i amb la mort de Rinaldo.

En 1327 va esclatar una insurrecció a Fermo, en la qual els partidaris de l'antipapa Nicolau V van calar foc a la cancelleria episcopal. El Papa Joan XXII va reaccionar enèrgicament, qui va llançar l'interdetto sobre la ciutat i despullà d'honors el bisbe. Més tard reservà per a sí el dret d'elecció de tots els bisbes de la Marca Fermana i Anconitana, posant fi als centenaris privilegis del capítol. El 1332, després que els rebels haguessin jurat obediència al papa, l'interdicte es va retirar i la diòcesi va ser restaurada.

El bisbe Antonio de Vetulis es va unir al partit de l'anti-papa Climent VII, i en 1385 va ser deposat pel legítim Papa Urbà VI, però en 1390 va esdevenir bisbe per segona vegada.

La cronologia episcopal de Fermo és complicada a causa del Cisma d'Occident i la divisió de la cristiandat occidental en tres obediències diferents. Els autors, entre ells Gams, Cappelletti i Eubel, tenen cadascun la seva pròpia cronologia episcopal i que no sempre és clara la successió de bisbes, fins i tot pel mateix nom de molts d'ells.

L'1 d'agost 1571 la diòcesi de Fermo va cedir part del seu territori per a la creació de la Diòcesi de Ripatransone, ara part de la diòcesis de Sant Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto.

El 24 de maig de 1589 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana per la butlla Universis orbis ecclesiis del Papa Sixt V.

Per tradició antiga el Tribunal Eclesiàstic del Piceno es troba a Fermo; i la seva jurisdicció s'estén a totes les diòcesis de la Regió eclesiàstica Marques.

Episcopologi[modifica]

Bisbes de Fermo[modifica]

  • Sant Alessandro † (246 - 250 mort)
  • Sant Filippo I † (250 - 240 mort)
  • Giusto † (citat el 502)[8]
  • Fabio † (citat el 580)
  • Passivo † (inicis de 598 - finals de 602)
  • Gioviano † (citat el 649)
  • Marciano † (citat el 675 vers)
  • Gualterio † (citat el 776)
  • Lupo † (citat el 826)
  • Giso † (citat el 844)
  • Eodicio † (citat el 879)
  • Amico † (inicis de 920 - finals de 940)
  • Gaidulfo † (inicis de 951 - finals de 977)
  • Uberto † (inicis de 996 - finals de 1044)
  • Ermanno † (inicis de 1047 - 1057)
  • Udalrico † (1057 - 1073 o 1074 mort)
  • Pietro I † (citat al de juny de 1075)
  • Gualfarango † (1076 - 1079 deposat)
  • Ugo Candido † (inicis de 1083 - 1089)
  • Azzo I † (1089 - 1096)
  • Grimoaldo † (1097 - ?)
  • Masio † (citat el 1103)
  • Azzo II † (inicis de 1108 - finals de 1119)
  • Guldegando † (citat el 1120 vers)
  • Alessandro † (inicis de 1126 - 1127)
  • Liberto † (27 de setembre de 1128 - finals de 27 de gener de 1145)
  • Balignano † (29 d'agost de 1145 - finals de 1167)
  • Pietro II † (citat el 1170)
  • Alberico † (citat el 1174)
  • Pietro III † (finals de 1179 - 1183)
  • Presbitero † (1184 - finals de 1202 mort)
  • Adenulfo † (1205 - 1213 mort)
  • Ugo † (1214 - 1216 mort)
  • Pietro IV † (1216 - 1223 mort)
  • Rainaldo † (22 de juliol de 1223 - 1227 mort)
    • Alatrino † (1228) (administrador apostòlic)
  • Filippo II † (23 d'agost de 1229 - 24 de maig de 1250 mort)
  • Gerardo † (2 de juliol de 1250 - vers 1272 mort)
  • Filippo III † (24 de març de 1273 - vers 1300 mort)
  • Alberico Visconti † (28 de febrer de 1301 - 13 de juliol de 1314 o 1315 mort)
    • Amelio di Luatric † (23 d'agost de 1317 - 1318 mort) (administrador apostòlic)
  • Francesco da Mogliano † (25 de setembre de 1318 - 1325 mort)
    • Francesco de Silvestris † (21 de juliol de 1328 - 1334) (administrador apostòlic)
    • Vitale da Urbino, O.F.M. † (23 de juliol de 1328 - ?) (antibisbe)[9]
  • Giacomo da Cingoli, O.P. † (11 de març de 1334 - de gener de 1348 mort)
  • Bongiovanni † (28 de gener de 1349 - 5 d'abril de 1363 nomenat arquebisbe de Patrasso)
  • Alfonso di Tauro, O.F.M. † (5 de maig de 1363 - 1370 nomenat bisbe d'Astorga)
  • Niccolò Marciari † (1 de juliol de 1370 - 4 de desembre de 1374 nomenat bisbe de Città di Castello)
  • Antonio de Vetulis † (4 de desembre de 1374 - 1386 deposat)
  • Angelo Pierleoni † (26 de novembre de 1386 - ?)
  • Antonio de Vetulis † (2 de febrer de 1390 - 21 de juliol de 1405 mort) (per segon cop)[10]
  • Leonardo Fisici † (22 de gener de 1406 - 1412 mort)
  • Giovanni Bertoldi, O.F.M. † (28 de març de 1412 - 15 de desembre de 1417 nomenat bisbe de Fano) [11]
    • Giacomo Migliorati † (1418 - 1425 dimití) (administrador apostòlic)
  • Domenico Capranica † (1425 - 8 de novembre de 1430 creat cardenal)
  • Bartolomeo Vinci † (1432 - 11 de febrer de 1434 dimití)[12]
  • Nicola Capranica † (30 d'octubre de 1458 - 1473)
  • Girolamo Capranica † (17 de juny de 1474 - 1478 mort)
  • Giovanni Battista Capranica † (27 de juliol de 1478 - 1484 mort)
  • Francisco de Remolins † (1504 - 5 de febrer de 1518 mort)
  • Niccolò Gaddi † (16 d'octubre de 1521 - 5 de desembre de 1544 dimití)
  • Lorenzo Lenzi † (5 de desembre de 1544 - 1571 mort)
  • Felice Peretti Montalto, O.F.M.Conv. † (17 de desembre de 1571 - 14 d'agost de 1577 dimití, després elegit Papa amb el nom de Sixt V)
  • Domenico Pinelli † (14 d'agost de 1577 - 1584 dimití)
  • Sigismondo Zanettini † (14 de gener de 1585 - 24 de maig de 1589)

Arquebisbes de Fermo[modifica]

Demografia[modifica]

A finals del 2006, l'arxidiòcesi tenia 278.086 batejats sobre una població de 283.423 persones, equivalent al 98,1% del total.

Any Població Sacerdots Diaques Religiosos Parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 225.250 225.500 99,9 377 304 73 597 90 920 152
1969 ? 250.360 ? 202 85 117 ? 147 809 178
1980 260.000 270.000 96,3 363 261 102 716 121 401 217
1990 255.715 272.500 93,8 328 238 90 779 111 237 123
1999 261.284 264.710 98,7 277 202 75 943 10 90 412 123
2000 267.918 273.016 98,1 274 194 80 977 10 99 385 123
2001 269.227 274.397 98,1 265 192 73 1.015 12 91 391 123
2002 268.302 273.963 97,9 274 194 80 979 13 107 365 123
2003 268.500 276.373 97,2 268 191 77 1.001 14 96 366 123
2004 269.953 275.589 98,0 263 179 84 1.026 15 97 366 123
2006 278.086 283.423 98,1 247 175 72 1.125 17 98 302 123

Notes[modifica]

  1. Arcidiocesi di Fermo
  2. Dels 40 municipis de la província de Fermo només Montelparo no forma part de l'arxidiòcesi de Fermo, sinó que és part del Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto
  3. Parròquia de San Giovanni Battista d'Illice
  4. Parròquia de San Michele Arcangelo nel capoluogo. La fracció de Castel San Pietro forma part del Bisbat d'Ascoli Piceno
  5. Parròquia de Santa Maria a Corte de Valcinante
  6. Vicarie e unità pastorali dell'arcidiocesi di Fermo
  7. Testo del breve apostolico in Cappelletti, op. cit., p. 602.
  8. Segons Lanzoni, Giusto va ser bisbe de Segni, no pas de Fermo.
  9. Nomenat per l'antipapa Nicolau V.
  10. En morir Antonio de Vetulis, el Papa Inocenci VII nomenà vicaris generals in spiritualibus et in temporalibus a Donadio di Narni (el 30 de juliol de 1405) i Arcangelo Massi (el 6 de gener de 1406).
  11. A l'antipapa Joan XXIII li són assignats dos antibisbes de l'obediència pisana: Francesco Rustici (nomenat el 28 de març de 1412) i Giovanni, bisbe d'Ascoli, (nomenat el 20 de juny de 1412).
  12. Bisbe citat per Cappelletti, però absent a Eubel.
  13. Durant el període de sede vacante van fer d'administradors apostòlics Fabrizio Paolucci (1692 - 1695 ?) i Opizio Pallavicini (1696).

Fonts[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Fermo