Vés al contingut

Nicolau V

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Nicolau V».
Plantilla:Infotaula personaNicolau V
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Tomaso Parentucelli Modifica el valor a Wikidata
p. 15 novembre 1397 Modifica el valor a Wikidata
Sarzana (República de Gènova) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 1455 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcirrosi hepàtica Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà
Grutes vaticanes Modifica el valor a Wikidata
208è Papa
6 març 1447 – 24 març 1455
← Eugeni IV – Calixt III →
Cardenal prevere
16 desembre 1446 – 6 març 1447
← Antonio Panciera – Filippo Calandrini →
Bisbe de Bolonya
27 novembre 1444 – 6 març 1447
← Ludovico Trevisano – Giovanni del Poggio →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1422–), bibliotecari, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 març 1447conclave de 1447 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8803646Modifica el valor a Wikidata

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser papa de Roma del 1447 al 1455.[1]

De nom Tommaso Parentucelli,[2] és fill d'Andreaola Tomei i Bartomeu Parentucelli. El 1400, la família va seguir el pare, metge de professió quan aquest va anar a Lucca per curar les víctimes de la pesta. El pare va morir l'any següent, quan Tommaso feia quatre anys.[3] La mare es va tornar a casar amb Tommaso Calandrini, amb qui va tenir tres fills més.[4] A Lucca i Sarzana va rebre la primera escolarització.[3]

Quan fa tretze anys va continuar la formació a Bolonya. Dos anys més tard va tornar Sarzana, a la recerca d'ajuda econòmica per a continuar els estudis. Després va tornar a Bolonya on va continuar dos anys més la formació. S'hi va prepar als estudis de dialèctica i retòrica.[3]

Segons Vespasiano da Bisticci, biògraf contemporani «La mare era pobra i el seu [segon] marit no gaire ric; no era el seu fill sinó el fillastre; no en podia obtenir diners».[5] Per això, 1415 a 1419, es fa tutor dels fills de les famílies florentines Strozzi i Albizzi, la qual cosa li permetrà travar coneixement amb els principals pensadors humanistes de l'època.[4]

El 1421 va tornar a Bolonya, finalitza els seus estudis de teologia. El 1422, hi va entrar al servei com a responsable de l'administració de Nicolò Albergati, el bisbe de la ciutat, que l'acull en la seva família qual cosa que li va permetre aprofundir en els estudis i formació humanista.[6]

Els seus coneixements patrologia i escolàstica el fan destacar al concili de Florència, i després de la mort del seu protector, el 1444, el va substituir com a bisbe de Bolonya.

Els desordres cívics a Bolonya fan que el papa Eugeni IV l'enviï com a legat papal a Frankfurt del Main amb la missió de negociar un acord entre la Santa Seu i el Sacre Imperi. L'èxit de la missió fa que, al seu retorn a Roma, sigui anomenat el 1446 cardenal de Santa Susanna.

L'any següent, després de la mort d'Eugeni IV, és elegit pontífex i va ser consagrat el 19 de març del 1447. Va adoptar el nom de Nicolau V en honor del seu protector i benefactor Niccolò Albergati.

Els seus vuit anys de pontificat van suposar importants fites tant des del punt de vista polític com des del científic i literari.

Home del Renaixement, imbuït de l'esperit humanista va fundar la Biblioteca Vaticana el 1448 i va fomentar la traducció de clàssics com Diodor de Sicília, Tucídides, Homer i Estrabó.[7] Políticament, va signar el 17 de febrer de 1448 amb l'emperador del Sacre Imperi, Frederic III, el Concordat de Viena o d'Aschaffenburg per la qual aquest renunciava als seus drets sobre l'Església alemanya a canvi del suport papal i de ser coronat emperador pel pontífex. L'any següent va obtenir així mateix la renúncia i submissió de l'antipapa Fèlix V i d'ençà va ser reconegut, com a pontífex únic, per part del Concili de Basilea.[1]

Va proclamar així mateix un jubileu que hauria de celebrar-se a Roma el 1450 i que va ser per a la ciutat una important font d'ingressos que van permetre a Nicolau V disposar dels mitjans necessaris per continuar la restauració i enriquiment artístic iniciat pel seu antecessor en el soli pontifici.

El 1452, en compliment de l'acord amb Frederic III, el va coronar a la Basílica de Sant Pere, acte que no tornaria a repetir-se mai més en la història.[8] El 18 de juny de 1452, Nicolau V va publicar la butlla Dum diversas que autoritzava el comerç d'esclaus a l'Àfrica occidental.[9] i autoritzava als portuguesos a conquerir els sarraïns i els «pagans» i a consignar-los a l'esclavitud.[10] El papa Calixt III va reiterar el principi enla butlla Inter Caetera I del 1456.[11] Poc després, el 2023, el Vaticà va reconéixer que «questes butlles papals no reflectien adequadament la igualtat de dignitat i drets dels pobles indígenes».[12]

El 1453, a Roma va sufocar una conxorxa per assassinar-lo  dirigida per Stefano Porcari, un humanista d'idees republicanes, que va fer executar a la forca.[13][14] Durant el seu papat va intentar convocar els reis cristians a una croada per evitar la imminent caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs, però la crida va ser ignorada i la ciutat va caure el 1453 finalitzant així el mil·lenari Imperi Romà d'Orient encara que les últimes possessions romanes d'Orient aguantarien fins al 1461.[13]

Va morir malalt de gota el 24 de març del 1455.[15]

Llegendes

[modifica]

Les profecies de Sant Malaquies s'hi refereixen com De modicitate lunae (De la menudesa de la lluna),[16] citació que feria referència als seus orígens modestos[17] i que el seu pontificat va ser marcat per l'amenaça turca a Europa (sota la bandera de la Mitja Lluna).

Segons la llegenda, quan Nicolau visitava Assisi, hauria descobert una segona cripta sota l'església de sant Francesc, on hauria tingut una visió del cadàver del sant intacte, més d'un segle després de morir. El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva una tela de Francisco de Zurbarán (1598-1664) que pinta aquesta visió.[18]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Nicolau V». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Parentucèlli, Tommasoe» (en italià). Enciclopedia Treccani. Istituto della Enciclopedia Italiana. [Consulta: 8 març 2026].
  3. 1 2 3 Vasoli, Cesare «La biblioteca progettata da un Papa : Niccolò V e il "suo canone"». Babel, 6, 2002, pàg. 219–239. DOI: 10.4000/babel.1974.
  4. 1 2 Miglio, Massimo. «Niccolò V, papa». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en 2013). Volum 78. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana, 2013.
  5. ↑ da Bisticci, segle xv, p. 2, «la madre era povera et il marito non molto rico; di poi non gli era figliolo ma figliastro; non potè otenere d'avere da loro danari».
  6. ↑ da Bisticci, segle xv, p. 21-22.
  7. ↑ VAsoli, 2002, §29, §34.
  8. ↑ Hack, Achim Thomas. Ein anonymer Romzugsbericht von 1452 (Ps-Enenkel) mit den zugehörigen Personenlisten (Teilnehmerlisten, Ritterschlaglisten, Römische Einzugsordnung) (en alemany). 1st ed. Stuttgart: Hirzel Verlag, 2014, p. 238. ISBN 978-3-7776-2430-3.
  9. ↑ Love, David A. The Color of Law On the Pope, Paternalism and Purifying the Savages (en anglès), 16 juny 2007.
  10. ↑ Davenport, Frances Gardiner; Paullin, Charles Oscar. European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies to 1684 (en anglès). Carnegie Institution of Washington, 1917, p. 12.
  11. ↑ Tembo, Josias «Unveiling the entanglements of Western Christianity and racialisation in Africa» (en anglès). Social Dynamics, 48, 3, 02-09-2022, pàg. 407–427. DOI: 10.1080/02533952.2022.2152546.
  12. ↑ «L'Église aux autochtones: la «doctrine de la découverte» n'a jamais été catholique [L'Església als pobles indígenes: la "doctrina del descobriment" mai va ser catòlica]» (en francès). Vatican News, 30-03-2023. [Consulta: 8 març 2026].
  13. 1 2 Botanch, Eduard. «Nicolau V, el primer papa del Renaixement». Figures singulars, 500-1500. Un repertori biogràfic de l'edat mitjana, 27-04-2017. [Consulta: 8 març 2026].
  14. ↑ «Eroberung von Konstantinopel (1453)» (en alemany). Austria-Forum. [Consulta: 8 març 2026].
  15. ↑ VAsoli, 2002, §34.
  16. ↑ Malachias. Die Prophetie des h. Malachias, ders Erzbischofs, über die Päpste (en llatí, alemany). Leipzig: Ackermann & Glaser, s.d, p. 2.
  17. ↑ Rolfus, Hermann. Geschichte des Reiches Gottes (en alemany). Friburg de Brisgòvia: Herder, 1894, p. XXX.
  18. ↑ Milian, Àlmex «La llarga ombra de Zurbarán arriba al MNAC». El Temps, 21-03-2025.

Bibliografia

[modifica]
  • da Bisticci, Vespasiano. «Nicola V Papa». A: editors: Angelo Mai ed Adolfo Bartolo. Vite di uomini illustri del secolo XV (en italià, traduït del llatí). Parte Prima: Pontefici, re, e principi sovrani. edició de 1859. Florència: Barbèra, Bianchi e compagnia, [segle xv], p. 20-47. 


Precedit per:
Eugeni IV		 Papa
1447 - 1455		 Succeït per:
Calixt III
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicolau_V&oldid=36939570»