Filippo Calandrini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFilippo Calandrini
Biografia
Naixement1403 Modifica el valor a Wikidata
Sarzana (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1476 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Bagnoregio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1471 (Gregorià) –
← Latino Orsini (en) TradueixAlexandre VI →
External Ornaments of a Cardinal Bishop.svg Cardenal-bisbe bisbat suburbicari d'Albano
1468 (Gregorià) – 1471 (Gregorià)
← Latino Orsini (en) TradueixAlexandre VI →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1454 (Gregorià) – 1455 (Gregorià)
← Alain III de CoëtivyAntoni Cerdà i Lloscos →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
20 desembre 1448 (Gregorià) –
Bisbe diocesà
18 desembre 1447 (Gregorià) –
← Jean de Podio (en) Tradueix
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 agost 1471conclave de 1471
28 agost 1464conclave de 1464
16 agost 1458conclave de 1458
4 abril 1455conclave de 1455 Modifica el valor a Wikidata

Filippo Calandrini (Sarzana, Ligúria, 1403 - Bagnoregio, 18 de juliol de 1476) va ser un bisbe i cardenal italià del segle XV, germà uterí del papa Nicolau V.[1]

Família[modifica]

Filippo Calandrini neix a Sarzana, a l'actual Província de La Spezia, a Ligúria, fill de Tommaso Calandrini i de la seva segona dona Andreola Tomeo dei Bosi, vídua de Bartolomeo Parentucelli, pare de Nicolau V.

El 24 d'abril de 1397, la seva cosina Isabella es va casar amb Giovanni Bonaparte, la qual cosa va ser l'origen de la fortuna d'aquesta família.

Una part de la família instal·lada a Lucca va adherir-se al calvinisme i es va refugiar a Ginebra. Eren mercants i burgesos importants, un dels seus membres va ser el matemàtic i botànic Jean Louis Calandrini. Les cartes de Charlotte Aïssé van ser adreçades a Julia Calandrini.[2]

Carrera[modifica]

Primer és nomenat protonotari i ardiaca de la catedral de Lucca, a continuació governador del castell de Spoleto a l'agost de 1447.[1]

Va ser un col·laborador entusiasta del seu germanastre Nicolau V. Legat a la Marca d'Ancona, «on va governar amb tanta prudència i moderació (diuen els biògrafs) que els pobles d'aquesta província el van omplir de mil benediccions».

Va ser nomenat bisbe de Bolonya el 18 de desembre de 1447,[3] pel seu germà, elegit papa feia poc.

Cardenal el 20 de desembre de 1448 amb el títol de Santa Susanna,[3] va succeir al seu germanastre, posa fi al gran cisma que partia l'Església comprometent el duc de Savoia Amadeu VIII de Savoia, llavors antipapa amb el nom de Félix V, a abandonar les seves pretensions a la tiara.

L'any 1451, esdevé cardenal-prevere amb el títol de San Lorenzo in Lucina. L'any 1452, amb el cardenal Juan de Carvajal va a buscar a Florència l'emperador Frederic III per acompanyar-lo a Roma on ha de ser coronat pel papa.

És anomenat camarlenc del Sagrat Col·legi l'any 1454.

A la mort de Calixt III, és triat per l'elecció al papat i queda igualat en vots amb Eneas Silvio Piccolomini, que aprofita altres influències per sortir elegit amb el nom de Pius II.[1]

L'any 1459, és penitenciari major i participa al concili de Màntua l'any 1459 que decreta la croada contra els turcs sense èxit.

Va obtenir de Pau II, per la butlla Cui super omnes orbis, el traspàs de l'antiga seu episcopal de Luni a Sarzana el 21 de juliol de 1465.

L'any 1468, esdevé cardinal-bisbe amb el títol d'Albano i l'any 1471, cardenal-bisbe amb el títol de Porto-Santa Rufina.

Mor a Bagnoregio de tornada de Sarzana. El seu nebot li va fer construir un sumptuós mausoleu a San Lorenzo in Lucina.

Va ser benefactor de la seva ciutat natal.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Salvador Miranda. «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of Consistory of December 20, 1448». [Consulta: 27 juny 2020].
  2. Julie de Pellissary, filla de Georges de Pellissary de Chiavennes, senyor de la Bourdaisière, tresorer general de la marina, galeres i fortificacions dels llocs marítims de França. S'havia casat el desembre de 1690 amb Jean-Louis Calandrini resident a Ginebra a París. Als vuit anys va ser celebrada pel poeta Étienne Pavillon
  3. 3,0 3,1 «Filippo Cardinal Calandrini [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 27 juny 2020].