Bisbat de Pistoia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Pistoia
Dioecesis Pistoriensis
Imatge
La catedral de Pistoia
Localització
Map
 40° 37′ 00″ N, 16° 09′ 00″ E / 40.616667°N,16.15°E / 40.616667; 16.15
Itàlia Itàlia
Toscana
Parròquies160
Població humana
Població215.230 (2019) Modifica el valor a Wikidata (262,16 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície821 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Pescia, oest
bisbat de Prato, est
arquebisbat de Florència, sud-est
arquebisbat de Bolonya, nord-est
arquebisbat de Lucca, nord-oest
arquebisbat de Mòdena-Nonantola, nord
bisbat de San Miniato, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iii
SegüentBisbat de Pistoia i Prato Modifica el valor a Wikidata
CatedralSan Zeno
Organització política
• BisbeFausto Tardelli
Lloc webdiocesipistoia.it
Twitter (X): diocesipistoia Modifica el valor a Wikidata


El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El 2013 tenia 219.300 batejats d'un total 228.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe Fausto Tardelli.

Territori[modifica]

Mapa de la diòcesi
El palau episcopal de Pistoia.
La cúpula de la basílica de la Madonna dell'Umiltà a Pistoia.

La diòcesi comprèn la província de Pistoia (llevat del territori subjecte a la diòcesi de Pescia i el municipi de Larciano), la part de Fossato, a Cangagallo,[1] els municipis de Poggio a Caiano, Carmignano i Montemurlo, a la província de Prato, i els municipis de Capraia e Limite i Vinci, a la província de Florència.

La seu episcopal és la ciutat de Pistoia, on es troba la catedral de sant Zenó.

El territori s'estén sobre 821 km², i està dividit en 160 parròquies, agrupades en 10 vicariats.

Història[modifica]

La diòcesi va ser erigida probablement al segle v. No obstant això, segons la tradició, Sant Pere va enviar a la Toscana a sant Ròmul, el primer bisbe, que més tard va ser inclòs en la cronologia de Pistoia, així com en les de les esglésies de Fiesole i Volterra. Descobriments arqueològics recents ens permeten datar una presència cristiana segura a Pistoia durant el Baix Imperi Romà.

El primer document històric que esmenta a un bisbe de Pistoia, encara que anònim, és una carta del Papa Gelasi I del 492/496, on juntament amb altres bisbes, es descriu com «aetate vel honore longaevus». En una carta al Papa Pelagi I del 557 ens mostra els noms dels bisbes de Tuscia Annonaria, però sense la seu de pertinença: és probable que entre Massimiliano, Gerontius, Terenzio i Vitale també hi ha el bisbe de Pistoia.

Fins a finals del segle vii no hi ha hagut cap esment documental de la seu de Pistoia. Els historiadors locals han tractat d'omplir el buit «amb una sèrie de noms de bisbes més o menys imaginària, dels quals Restaldo (que realment existí, però al començament del segle xi),, Traccia o Traziano I, Teodato, Padetto, Nestorio o Nessorio II, Vigeseldo: tots noms ficticis, dels quals no hi ha cap document que pugui suffragarne alguna manera l'existència real.»[2]

El silenci de les fonts (557-700), ha portat a alguns estudiosos (Chiappelli) a assumir una supressió temporal de la diòcesi i la seva incorporació a la veïna de Lucca. I és propi al bisbe d'aquesta ciutat que Giovanni, en 700, sol·licità la confirmació de la seva elecció. Giovanni és també el primer bisbe de Pistoia que es coneix el nom amb certesa.

El nombre de bisbes segurs de Pistoia es reprèn amb Guillerado a principis del segle ix. Segons l'historiador diocesà Sabatino Ferrali, els bisbes que la cronologia local informa pel segle viii són ficticis, aquests també s'inclouen per omplir un buit entre Giovanni I i Guillerado.[2]

Durant l'edat mitjana, el bisbe de Pistoia va tenir un paper polític important al govern de la ciutat; en 1320 el bisbe Ermanno degli Anastasi va ser deposat pel Papa Joan XXII, acusat d'afavorir a la facció dels güelfs blancs.

El 10 de maig de 1419, es va convertir en diòcesi sufragània de l'arquebisbat de Florència, perdent així la seva secular submissió immediata a la Santa Seu.

En 1471 el bisbe Donato de Médicis va instituir el mont de pietat.

El 22 de setembre de 1653 amb la butlla Redemptoris nostri d'Innocenci X va ser erigida la diòcesi de Prato, amb territori separat de la diòcesi de Pistoia, Prato, que era al mateix temps va ser unida aeque principaliter.

El 1690 es va establir el seminari diocesà, posteriorment ampliat en 1720 i es va traslladar a un nou local el 1783.

El 19 de setembre de 1786 va ser inaugurat pel bisbe Scipione de'Ricci l'important sínode, que va acabar el 28 de setembre. En aquest sínode, el bisbe va promoure reformes basades en el jansenisme a la litúrgia, l'educació, la disciplina del clergat, la doctrina i va arribar a prohibir el culte al Sagrat Cor de Jesús. El sínode va llançar la diòcesi a la confusió, fins al punt que amenaçà un cisma a tota la Toscana. En 1790, durant l'absència del bisbe, els capítols de Pistoia i Prato van negar els decrets del sínode. Després d'un examen de sis anys, la butlla Auctorem Fidei del Papa Pius VI va condemnar 85 tesis aprovades pel Sínode, marcant 7 com a herètiques, i altres com "cismàtica, errònia, subversiva de la jerarquia eclesiàstica, falsa, temerària, capritxosa, insultar l'Església i seva autoritat, que porta al menyspreu dels sagraments i les pràctiques de la Santa Església, ofensives a la pietat dels fidels, que pertorba l'ordre de diverses esglésies, el ministeri eclesiàstic, la pau de les ànimes; que s'oposaven al decrets tridentins, ofenen la veneració deguda a la Mare de Déu, els drets dels Consells Generals". Després de la sentència el bisbe Ricci, qui en 1791 havia renunciat a la diòcesi, es va retractar de la seva tesi i es va sotmetre a l'autoritat del Papa.

El 25 de gener de 1954 el Papa Pius XII separà la diòcesi de Prato de la diòcesi de Pistoia amb la butlla Clerus populusque. En 1916 i en 1975 Pistoia cedí porcions de territori per a l'expansió de la diòcesi de Prato.

Cronologia episcopal[modifica]

Bisbes de Pistoia[modifica]

  • Sant Ròmul †
  • Anònim † (citat el 492/496)
  • Anònim ? † (citat el 557)
  • Restaldo I ? † (594 - finals d 600 ?)
  • Nessorio ? † (623)
  • Traccia ? † (626)
  • Teodato ? † (641)
  • Padetto ? † (668)
  • Nestorio ? † (683)
  • Vegesaldo ? † (698)[3]
  • Giovanni I † (700 electe - finals de 716)
  • Felice † (722)
  • Teodosio † (730)
  • Licinio † (754)
  • Abbondio † (762)
  • Giovanni II † (772)
  • Benedetto † (786)[4]
  • Guillerado † (inicis de 801 - finals de 812)
  • Lamprendo † (citat el 826)
  • Guasprando † (citat el 844)
  • Oschisio † (inicis de 853 - finals de 871)
  • Asterio † (citat el 904)
  • Guido I † (inicis de 916 - vers 937)
  • Uberto † (937 - ?)
  • Raimbaldo † (citat el 940)
  • Giovanni III † (inicis de 951 - 985)
  • Antonino † (inicis de maig de 985 - finals de 1011)
  • Guido II † (citat al de maig de 1012)
  • Restaldo II † (1012 - finals de gener de 1023)
  • Guido III † (inicis de 1025 - 1042)
  • Martino † (1043 - finals d 1057)
    • Sede vacante
  • Leone † (inicis de 1067 - 1085)
  • Pietro Guidi, O.S.B.Vall. † (15 de gener de 1086 - 8 de gener de 1107 mort)
  • Ildebrando Guidi, O.S.B.Vall. † (14 de novembre de 1107 - vers 1133 mort)
  • Sant'Atto, O.S.B.Vall. † (inicis de desembre de 1133 - 21 de juny de 1153 mort)
  • Tracio † (17 de febrer de 1154 - 1166)
  • Rinaldo † (20 d'abril de 1167 - 5 de maig de 1189 mort)
  • Buono † (1189 - 28 de gener de 1208 mort)
  • Soffredo Soffredi I † (19 de novembre de 1208 - 14 de desembre de 1210 mort)
  • Soffredo Soffredi II † (vers 1211 - 1222 ? renuncià)
  • Tommaso † (1222 - vers 1222 mort)
  • Graziano Berlinghieri † (7 d'abril de 1223 - 7 de gener de 1250 mort)
  • Guidaloste Vergiolesi † (20 de juny de 1252 - 21 de febrer de 1286 mort)
  • Tommaso Andrei † (9 de juny de 1286 - 29 de juliol de 1303 mort)
  • Bartolòmino Giuntoncini Sigisbuldi † (2 de novembre de 1303 - 4 de desembre de 1307 nomenat bisbe de Foligno)
  • Ermanno degli Anastasi † (4 de desembre de 1307 - 15 d'agost de 1321 mort)
  • Baronto Ricciardi † (19 de febrer de 1322 - 1348 mort)
Tomba de Giovan Battista Ricasoli a la basílica de Santa Maria Novella a Florència

Bisbes de Pistoia i Prato[modifica]

Sínode diocesà el 1786
  • Giovanni Gerini † (22 de setembre de 1653 - 18 de maig de 1656 mort)
  • Francesco Rinuccini † (28 d'agost de 1656 - 11 de març de 1678 mort)
  • Gherardo Gherardi † (10 d'abril de 1679 - 16 de gener de 1690 mort)
  • Leone Strozzi, O.S.B.Vall. † (10 de juliol de 1690 - 21 de juny de 1700 nomenat arquebisbe de Florència)
  • Francesco Frosini † (24 de gener de 1701 - 2 d'octubre de 1702 nomenat arquebisbe de Pisa)
  • Carlo Visdomini Cortigiani † (15 de gener de 1703 - 13 d'octubre de 1713 mort)
  • Colombino Bassi, O.S.B.Vall. † (6 de maig de 1715 - 11 d'abril de 1732 mort)
  • Federico Alamanni † (21 de juliol de 1732 - 30 de novembre de 1775 mort)
  • Giuseppe Ippoliti † (15 d'abril de 1776 - 23 de març de 1780 mort)
  • Scipione de'Ricci † (19 de juny de 1780 - 10 de juny de 1791 renuncià)
  • Francesco Falchi Picchinesi † (19 de desembre de 1791 - 10 de febrer de 1803 mort)
  • Francesco Toli † (28 de març de 1803 - 6 de juliol de 1833 mort)
  • Angelo Maria Gilardoni † (23 de juny de 1834 - 24 de maig de 1835 mort)
    • Sede vacante (1835-1837)
  • Giovan Battista Rossi † (2 d'octubre de 1837 - 16 de febrer de 1849 mort)
  • Leone Niccolai, O.Cart. † (5 de novembre de 1849 - 13 de juliol de 1857 mort)
    • Sede vacante (1857-1867)
  • Enrico Bindi † (27 de març de 1867 - 27 d'octubre de 1871 nomenat arquebisbe de Siena)
  • Niccolò Sozzifanti † (27 d'octubre de 1871 - 1 de febrer de 1883 mort)
  • Donato Velluti Zati di San Clemente † (15 de març de 1883 - 11 de març de 1885 renuncià i nomenat bisbe titular d'Oropo)
  • Marcello Mazzanti † (27 de març de 1885 - 18 d'agost de 1908 mort)
  • Andrea Sarti † (29 d'abril de 1909 - 7 de novembre de 1915 mort)
  • Gabriele Vettori † (6 de desembre de 1915 - 6 de febrer de 1932 nomenat arquebisbe de Pisa)
  • Giuseppe Debernardi † (13 de març de 1933 - 19 de setembre de 1953 mort)

Bisbes de Pistoia[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 219.300 batejats sobre una població de 228.600 persones, equivalent 95,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
diòcesi de Pistoia e Prato
1949 262.103 262.403 99,9 378 289 89 693 95 791 217
diòcesi de Pistoia
1970 201.919 202.238 99,8 235 188 47 859 67 549 172
1980 204.221 204.965 99,6 193 157 36 1.058 1 42 439 160
1990 219.100 220.400 99,4 170 142 28 1.288 4 30 349 158
1999 212.885 213.685 99,6 173 141 32 1.230 25 34 254 160
2000 211.000 229.000 92,1 161 130 31 1.310 24 33 275 160
2001 215.000 236.111 91,1 160 131 29 1.343 23 32 240 160
2002 221.300 234.912 94,2 164 134 30 1.349 23 32 227 160
2003 207.861 220.861 94,1 165 135 30 1.259 23 32 224 160
2004 215.000 217.515 98,8 156 129 27 1.378 23 27 227 161
2013 219.300 228.600 95,9 119 97 22 1.842 22 26 152 160

Notes[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.diocesipistoia.it/chiesa_scheda.asp?id_parrocchia=74&id=&pag_A=&pag_B=&pag_C=&lingua=ITA Arxivat 2014-12-02 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 De la pàgina de la diòcesi de Pistoia.
  3. ↑ Els bisbes de Nessorio a Vegesaldo són posats en dubte per Cappelletti.
  4. ↑ Els bisbes des de Felice a Benedetto són absents a Gams e Cappelletti; pertànyen a la cronologia present a la pàgina web de la diòcesi.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Pistoia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Pistoia&oldid=32885670»