Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae
Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La Catedral de Messina
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Sicilian Flag.svg Sicília
Província eclesiàstica Sicília
Diòcesis sufragànies Nicosia, Patti
Coordenades 38° 11′ 00″ N, 15° 33′ 00″ E / 38.18333°N,15.55000°E / 38.18333; 15.55000Coord.: 38° 11′ 00″ N, 15° 33′ 00″ E / 38.18333°N,15.55000°E / 38.18333; 15.55000
Geografia
Àrea 1,848 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
510.000
508.750 (99,7%)
Parròquies 244
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle I (Messina)
segle V (Lipari)
1206 (Santa Lucia del Mela)
Catedral Santa Maria Assunta
Cocatedral Santissimo Salvatore
San Bartolomeo (Lipari)
Santa Maria Assunta (Santa Lucia del Mela)
Sacerdots diocesans 376
Lideratge actual
Papa Francesc
Arquebisbe metropolità Calogero La Piana, S.D.B.
Vicari General Carmelo Lupò
Bisbe emèrit Giovanni Marra,
Ignazio Cannavò
Mapa

En marró viu apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
La façana i el campanar del Duomo.
La nau central del Duomo.
Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela.

L'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília. El 2010 sumava amb 508.750 batejats al voltant de 510.000 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe i arximandrita Calogero La Piana, S.D.B..

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi va néixer a partir de la unió de l'arxidiòcesi de Messina, de la diòcesi de Lipari, de la prelatura de Santa Lucia del Mela i de l'arximandritat del Santíssim Salvador, i s'estén a la part oriental de la província de Messina.

El territori està dividit en 244 parròquies i 66 municipis.

Sotsdivisió del territori[modifica]

I. Zona Pastoral Messina e villaggi

  • Arxiprestats de Messina Centro, Messina Nord, Messina Sud (Madonna della Lettera)
  • Arxiprestat de Galati (San Placido)
  • Arxiprestat de Faro (Sant'Eustochia)

II. Zona Pastoral Versante Ionico

III. Zona Pastoral Versante Tirrenico

IV. Zona Pastoral Isole Eolie

Catedrals[modifica]

Província ecclesiàstica[modifica]

La província eclesiàstica de l'arcidiocesi de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela comprèn dues sufragànies:

Història[modifica]

L'arxidiòcesi actual és el resultat de la fusió de quatre districtes eclesiàstics antics.

Arxidiòcesi de Messina[modifica]

Segons la tradició, la diòcesi va ser erigida per sant Pau, que va ordenar el primer bisbe, Sant Bacchilo. No obstant això, es tenen algunes notícies certes només des del segle V, i el primer bisbe conegut és Eucarpo, que va estar present al sínode romà de 502. De les cartes dels Papes Pelagi I i Gregori el Gran es coneixen els noms d'altres bisbes: Eucarpo II, Felice i Dono. Altres bisbes de Messina assistiren als concilis ecumènics celebrats a Orient: Benedetto, Gaudioso i Gregorio.

Amb la conquesta àrab de Sicília, no es tenen més notícies de les comunitats cristianes de l'illa i la seva organització eclesiàstica. Van sobreviure només alguns monestirs grecs a Val Demone.

A partir del 1061 els normands van començar la conquesta de Sicília a partir de Messina. El comte Roger I, després d'ocupar la plaça forta de Troina la van elevar com la capital del seu regne i van establir una diòcesi, nomenant com a bisbe Roberto, sense adonar-se de les prerrogatives dels Papes de Roma. Amb la conquesta de Messina, Roberto traslladà la seva seu. Els seus successors van mantenir el doble títol de Messina i Troina fins a l'època de la reina Constança.

Les difícils relacions inicials entre els reis normands i la Santa Seu es van aguditzar quan Roger II s'uní a l'antipapa Anaclet II, (1130), que va promoure Messina a seu metropolitana amb la butlla Piae postulatio voluntatis. No obstant això, aquestes iniciatives d'Anaclet II van ser cancel·lades al final del cisma pel papa Eugeni III, que amb la butlla Cum universis ecclesiis de 1159 van reiterar el privilegium libertatis concedit en el moment a Roger I, que eximia a Messina de qualsevol altra jurisdicció eclesiàstica i la seva presentació directa davant la Santa Seu.

El 1166 el Papa Alexandre III, després de visitar Messina l'any anterior, va elevar la seu a metropolitana amb la butlla Licet omnes discipuli amb les seus de Cefalù i de Patti i Lipari com a sufragànies.

El 22 de setembre de 1197 es consagrà la catedral en presència d'Enric VI de Suàbia.

A causa de la guerra de les Vespres Sicilianes, la seu Messina va romandre vacant durant uns vint anys. De fet, el bisbe Francesco Fontana, que va ser triat a Nàpols pel capítol de la catedral a l'exili, va abandonar poc després de la seu, que es va mantenir sense pastor fins al nomenament de Guidotto d'Abbiate el 1304.

Durant els segles XIV i XV no eren rars els xocs entre el capítol de la catedral i de la Santa Seu, que en diverses ocasions es va negar a aprovar els nomenaments dels arquebisbes, deixant vacant la seu durant diversos anys.

Els arquebisbes Giovanni Retana i Antonio Lombardo van construir i inaugurar el seminari arxidiocesà. Entre 1621 i 1725 es van celebrar cinc sínodes diocesans, que van seguir els que se celebren el 1392 i en 1588.

Durant el segle XVIII l'arxidiòcesi va haver de patir molt al principi de la pesta de 1743, que va causar la mort de 30.000 persones, entre elles l'arquebisbe Tommaso Vidal; i després pel terratrèmol de 1783, que va causar grans danys i danyà severament la catedral.

A la primera meitat del segle xix Messina cedí porcions de territori per a la creació de les diòcesis de Nicosia (17 de març de 1816) i d'Acireale (27 de juny de 1844); i també en 1827 quatre ciutats van ser cedides a la diòcesi de Patti.

En 1844 la província eclesiàstica de Messina cedí la diòcesi de Cefalù com a sufragánea de l'arxidiòcesi de Palerm, mentre adquirida com a nova diòcesi sufragània la de Lipari, fins llavors immediatament subjecta a la Santa Seu. D'altra banda, en 1883 el Papa Lleó XIII va unir aeque principaliter l'arximandritat del Santissimo Salvatore, durant cinquanta anys vacant, a l'arxidiòcesi de Messina.

A principis del segle xx, l'arxidiòcesi i la ciutat de Messina van viure dos moments molt dramàtics: el terratrèmol de 1908, que va destruir el 90% dels edificis (com ara la catedral i la majoria de les esglésies i cases religioses) i que va causar 80.000 morts; i els bombardejos aliats de juny de 1943, que va causar la destrucció de la catedral de nou, que va cremar durant tres dies consecutius.

El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les dues seus de Messina i Lipari, la prelatura de Santa Lucia del Mela i Arximandritat del Santíssim Salvador es van unir amb la fórmula de plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica va prendre el seu nom actual. També es va establir que l'arquebisbe pro tempore empra també el títol d'arximandrita del Santíssim Salvador.

Bisbat de Lipari[modifica]

L'illa de Lipari va ser habitada, ja en el segle IV, pels monjos de ritu llatí, que va adoptar el ritu grec durant el segle VIII. La tradició senyala com a protobisbe a sant Agatone, present a l'illa el 254. En primer bisbe documentat històricament és Augusto, qui assistí a dos sínodes romans el 501 i el 502.

Després l'arxipèlag de les Eòlies va ser ocupat ocupada pels àrabs. La vida cristiana es va reprendre el segle XI, quan el comte Roger, després d'haver conquerit les illes, fundà a Lipari una abadia benedictina dedicada a sant Bartomeu Apòstol, assignant com a dot les illes Eòlies; la fundació va ser aprovada pel Papa Urbà II amb butlla de 3 de juny de 1091. El mateix Roger havia fundat a Patti una altra abadia, la del Santíssim Salvador (1094), que va ser unida amb la de Lipari i governat per un sol abat.

El 1131 l'antipapa Anaclet II, amb el suport de Roger II, erigí en bisbat les dues abadies i nomenà com a bisbe l'abat Giovanni. Aquests actes, però, van ser derogats pel Papa Innocenci II en 1139, durant el Segon Concili del Laterà, i el bisbe Giovanni va ser deposat.

En 1157 el papa Eugeni III va erigir la diòcesi de Patti i Lipari, unides aeque principaliter, i nomenà el primer bisbe, Gilberto. El Papa Alexandre III en 1166 va sotmetre les dues diòcesis a la seu metropolitana de Messina.

La unió de les dues seus es va mantenir fins al 18 d'abril de 1399, quan el Papa Bonifaci IX, amb el breu Dudum ex certis,[1] separà les dues diòcesis i es va traslladar al bisbe Francesco Gattolo la seu de Lipari, i nomenà a Francesco Hermemir per a la seu de Patti. Amb una altra butlla, el mateix Papa va haver de determinar les possessions de cadascuna, en què els dos prelats havien trobat una font de litigi.

El 29 de novembre de 1627 l'església de Lipari va ser eximida de la metròpoli de Messina i va esdevenir immediatament subjecta a la Santa Seu mitjançant el breu Romanus Pontifex[2] del Papa Urbà VIII. En 1844 va acabar aquest privilegi i la seu es va sotmetre de nou a Messina.

El 10 de desembre de 1977 Ignazio Cannavò va ser nomenat arquebisbe de Messina i bisbe de Lipari, unit així les dues seus in persona episcopi.

Prelatura de Santa Lucia del Mela[modifica]

El 1206 es va erigir la parròquia de Santa Lucia del Mela, a causa de l'interès de l'emperador Frederic II, que havia fet el lloc d'un del seu lloc de vacances i que havia erigit una capella reial. El territori va ser separat de la diòcesi de Patti i cedit pel sobirà al Capellà Major del Regne de Sicília, una institució fundada el 1132.

Com els bisbes de Patti van reclamar els seus drets sobre el territori parròquial, el 1228 primer i després finalment, en 1248 el rei va confirmar la independència de Santa Lucia, en virtut de les prerrogatives que deriven del privilegi que el Papa Urbà II havia concedit el 1098 al comte Roger i conegut com a Apostolica legazia.

Durant la primera meitat del segle xvii, els bisbes van treballar per reconstruir des de zero l'antiga catedral, que havia estat encarregada pel comte Roger en 1094.

Al segle xix, el Papa Pius IX va erigir Santa Llúcia i el seu territori en la prelatura nullius. El prelat gaudia de tots els drets episcopals excepte la facultat d'ordenar i exercia la seva jurisdicció sobre una petita àrea integrada pels municipis de Santa Lucia del Mela, Sant Filippo del Mela, Pace del Mela, Gualtieri i respectivament els pobles de San Giovanni, Archi, Cattafi, Corriolo, Olivarella, Giammoro i Soccorso.

Amb el nomenament del prelat Ignazio Cannavò com a arquebisbe de Messina el 10 de desembre de 1977, les dues seus van quedar unides in persona episcopi.

Arximandritat del Santíssim Salvador[modifica]

vegeu també: Arximandritat del Santíssim Salvador

Al segle XI el comte Roger d'Hauteville va ser fundar l'monestir del Santíssim Salvador "in lingua phari", prop de la dalla del port de Messina, també coneguda com la península de San Raineri, i se li va donar als monjos basilians de ritu bizantí. El seu fill, el rei Roger II el va elevar al monestir arximandrita (o arximandritat, és a dir, a cap d'altres monestirs) al maig de 1131. A l'octubre del mateix any Ugone, arquebisbe de Messina, va donar a l'arximandrita del Santíssim Salvador 35 esglésies i monestirs amb les seves possessions.

La jurisdicció de l'arximandritat del Santíssim Salvador, a través dels segles, es va expandir fins a 62 monestirs a Sicília i Calàbria. L'arximandritat es va erigir en diòcesi pel Papa Urbà VIII amb el breu del 23 de març de 1635. Més tard hi va mancar les diferències amb l'arxidiòcesi de Messina, degudes a les dificultats per identificar i definir el territori de l'arximandritat.

Amb la mort de l'arximandrita cardenal Emmanuele De Gregorio, que va tenir lloc el 6 de novembre de 1839, es va iniciar un llarg període de seu vacant. Les successives lleis de supressió de les corporacions religioses va provocar el tancament dels monestirs de Sant Basili i la seva apropiació per l'Estat. L'arximandritat va disminuir fins a unes poques parròquies i el Papa Lleó XIII, amb el breu del 31 d'agost de 1883 va unir l'arximandritat del Santíssim Salvador aeque principaliter a l'arxidiòcesi de Messina.

Cronologia episcopal[modifica]

Seu de Messina[modifica]

Seu de Santa Lucia del Mela[modifica]

  • Gregorio Mostaccio †
  • Bartolomeo Antiocheno †
  • Damiano de Palizio † (citat el 1302)
  • Pietro de Pernis, O.F.M. † (1340 - 25 de febrer de 1346 nomenat bisbe de Patti)
  • Orlando Brunello † (1344 - 1355)
  • Francesco De Luca † (1355 - 1360)
  • Dionigi De Murcia, O.E.S.A. † (1360 - 20 de març de 1363 nomenat arquebisbe de Messina)
  • Filippo da Castrogiovanni † (1363 - ?)
  • Ubertino da Corleone †
  • Filippo Crispo, O.E.S.A. † (? - 1402 mort)
  • Filippo De Ferrario † (12 de gener de 1402 - ?)
  • Tommaso Crisafi, O.F.M. † (1416 - ?)
  • Giovanni de Stefano † (1424 - ?)
  • Giacomo Porzio †
  • Giacomo Gallarat †
  • Alemanno de Sicar † (1450 - ?)
  • Puccio de Palizio † (1452 - ?)
  • Giacomo Bonanno † (1456 - ?)
  • Giacomo Gagliardo † (1457 - ?)
  • Gabriele Enguerra † (1458 - de maig de 1462 dimití)
  • Angelo Stayti † (citat el 1464)
  • Federico de Vitale † (inicis de 1482 - 1483 mort)
  • Leonardo De Albertis † (9 d'octubre de 1483 - ?)
  • Gian Martino de Vitale † (1484 - 20 de febrer de 1491 mort)
  • Dalmazio di Tolosa † (1485 - ?)
  • Alfonso d'Aragona † (1492 - ?)
  • Giacomo Conchilles, O. de M. † (1505 - 25 de febrer de 1509 nomenat bisbe de Catània)
  • Juan Miguel de Mayo † (1509 - ? dimití)
  • Diego Herrera † (1510 - ?)
  • Giovanni Rizzo † (vers 1516 - 20 d'agost de 1530 mort)
  • Girolamo Zafarana, O.S.B. † (inicis de 1535 - 1575 mort)
  • Pedro Manríquez de Buytron †
  • Girolamo Riggio † (1585 - ?)
  • Juan d'Espinar † (1590 - 1601 mort)
  • Simone Rao Grimaldi † (15 d'agost de 1602 - 12 de març de 1616 mort)
  • Beato Antonio Franco † (12 de novembre de 1616 - 2 de setembre de 1626 mort)
  • Vincenzo Firmatura † (24 de març de 1628 - 3 de març de 1648 mort)
  • Martino La Farina † (21 de setembre de 1648 - 17 de setembre de 1668 mort)
  • Simone Impellizzeri † (? - d'agost de 1701 mort)
  • Carlo Massa † (4 de desembre de 1702 - 26 de desembre de 1704 mort)
    • Sede vacante (1704-1709)
  • Pedro Solerá Montoya † (1709 - 31 de març de 1711 mort)
  • Francesco Barabara † (de maig de 1712 - 15 de gener de 1732 mort)
  • Antonio Ura † (15 d'octubre de 1732 - 28 d'octubre de 1735 mort)
  • Marcello Moscella † (5 de gener de 1736 - 10 d'abril de 1760 mort)
    • Sede vacante (1760-1767)
  • Scipione Ardoino Alcontres, C.R. † (19 de desembre de 1767 - 17 de juny de 1771 nomenat arquebisbe de Messina)
  • Emanuello Rao-Torres † (18 de desembre de 1771 - d'abril de 1778 mort)
  • Carlo Santacolomba † (1780 - 13 de juliol de 1801 mort)
  • Alfonso Airoldi † (1803 - 25 de març de 1817 mort)
  • Gabriele Maria Gravina, O.S.B. † (de gener de 1818 - de setembre de 1818 dimití)
  • Giacomo Coccia † (15 de setembre de 1818 - 4 de juny de 1829 mort)
    • Sede vacante (1829-1834)
  • Ignazio Avolio † (1834 - 22 de febrer de 1844 dimití)
    • Sede vacante (1844-1852)
  • Paolo Maria Mondìo † (15 de març de 1852[5] - 4 de setembre de 1857 mort)
  • Carlo Vittore Papardo, C.R. † (27 de setembre de 1858 - 27 d'octubre de 1871 nomenat bisbe de Patti)
    • Sede vacante (1871-1880)
  • Gaetano Blandini † (12 d'agost de 1880 - 15 de març de 1883 nomenat bisbe coadjutor de Girgenti)
    • Sede vacante (1883-1890)
  • Stefano Gerbino, O.S.B. † (3 de juny de 1890 - 29 de novembre de 1895 nomenat bisbe de Trapani)
  • Giuseppe Fiorenza † (15 de desembre de 1895 - 22 de juny de 1896 nomenat arquebisbe de Siracusa)
  • Vincenzo Di Giovanni † (21 d'octubre de 1896 - 4 de març de 1901 dimití)
  • Salvatore Ballo Guercio † (8 de març de 1920 - 18 de setembre de 1933 nomenat bisbe de Mazara del Vallo)
  • Antonio Mantiero † (1º de juny de 1935 - 29 d'agost de 1936 nomenat bisbe de Treviso)
  • Luciano Geraci † (6 de març de 1937 - 20 de juliol de 1946 mort)
  • Luigi Cammarata † (4 de desembre de 1946 - 24 de febrer de 1950 mort)
  • Guido Tonetti † (25 de juliol de 1950 - 16 de febrer de 1957 nomenat arquebisbe, títol personal, de Cuneo)
  • Francesco Ricceri † (16 de març de 1957 - 15 de maig de 1961 nomenat bisbe de Trapani)
  • Francesco Tortora, O.M. † (19 de març de 1962 - 21 d'octubre de 1972 nomenat bisbe de Gerace-Locri)
    • Sede vacante (1972-1976)
  • Ignazio Cannavò (20 de desembre de 1976 - 30 de setembre de 1986 nomenat arquebisbe de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela)

Seu de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2004, l'arxidiòcesi tenia 486.329 batejats sobre una població de 487.429 persones, equivalent al 99,8% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
arquebisbat de Messina
1949 399.000 400.000 99,8 454 294 160 878 270 1.700 250
1970 478.000 495.500 96,5 502 274 228 952 292 1.120 214
1980 447.100 457.000 97,8 417 241 176 1.072 230 944 239
bisbat de Lipari
1949 20.000 20.000 100,0 51 48 3 392 5 16 26
1970 13.000 13.000 100,0 37 34 3 351 3 24 26
1980 13.048 13.550 96,3 24 24 - 543 - 17 26
prelatura de Santa Lucia del Mela
1950 19.940 20.550 97,0 42 21 21 474 - 20 9
1970 17.613 17.716 99,4 20 14 6 880 6 23 11
1980 ? 17.100 ? 22 16 6 ? 16 6 11
arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
1990 514.000 526.000 97,7 483 267 216 1.064 15 278 913 241
1999 503.000 518.360 97,0 435 248 187 1.156 46 237 720 243
2000 503.000 518.360 97,0 435 250 185 1.156 46 236 706 243
2001 503.000 518.360 97,0 415 235 180 1.212 53 240 690 244
2002 503.000 518.360 97,0 420 238 182 1.197 53 210 675 244
2003 486.329 487.429 99,8 343 241 102 1.417 62 165 502 244
2004 486.329 487.429 99,8 346 241 105 1.405 62 232 489 244

Referències[modifica]

  1. El text del Breu a Sicilia Sacra, vol. II, pp. 956-957.
  2. El text del Breu a [ Sicilia Sacra, vol. II, pp. 964-965.
  3. No va poder prendre possessió de la seu, i Roma el nomenà al 1289 administrador apostòlic del bisbat de Nola, fins al seu trasllat a Milà.
  4. M. Moscone, «LUNA, Pietro de». In: Dizionario Biografico degli Italiani, Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2006, Vol. LXVI (on-line)
  5. Elegit al 1850.

Fonts[modifica]

Messina[modifica]

Lipari[modifica]

Santa Lucia del Mela[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela Modifica l'enllaç a Wikidata