Sala Biellese

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSala Biellese
Sala 'd Biela
Biella-Sala Biellese-laghetto ghiacciato.jpg

Localització
45° 30′ N, 7° 57′ E / 45.5°N,7.95°E / 45.5; 7.95
EstatItàlia
RegióPiemont
ProvínciaProvíncia de Biella

Capital Sala Biellese
Població
Total 593 (2017)
• Densitat 73,85 hab/km²
Geografia
Superfície 8,03 km²
Altitud 626 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 13050
Fus horari
Prefix telefònic 015
Identificador ISTAT 096057
Codi del cadastre d'Itàlia H681
Altres

Lloc web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica les dades a Wikidata

Sala Biellese (en piemontès Sala 'd Biela) és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província de Biella. L'any 2010 tenia 627 habitants. Limita amb els municipis de Chiaverano (TO), Donato, Mongrando, Torrazzo i Zubiena.

Evolució demogràfica[modifica]

Història[modifica]

La revolta dels teixidors[modifica]

El 1896 els teixidors de Sala, en un moment en què el teixit a mà encara era la principal activitat econòmica del país, feta principalment per dones, es van aixecar contra la pretensió del govern italià de donar un tractament fiscal al seu treball com si es tractés d'activitat industrial. Durant de la revolta la policia va disparar contra la multitud, matant quatre persones. Els líders de la revolta van ser processats, però van ser absolts posteriorment.[1]

La guerra partisana[modifica]

A partir del 14 de desembre de 1944 va operar a la zona Radio Libertà, que fou l'única emissora de ràdio oberta al públic (i que no tenia una funció directament militar) dirigida pels partisans durant la resistència. Les primeres emissions es van fer a Callabiana i continuaren durant diverses nits. El gener de 1945, a causa de l'amenaça enemiga, la ràdio fou desmantellada i traslladada a Biella, on va continuar la seva activitat fins al 25 d'abril.

La idea va néixer durant les activitats de la segona Brigada Garibaldi, i els continguts de les emissions encara es poden trobar en la Biblioteca Municipal de Biella. L'editor de la programació era Sam (el farmacèutic Sandro Berruto), el locutor Gibo (el ferroviari Luigi Galleis) i el tècnic radiofònic Gamma (el forner Giovanni Passaglia). Les emissions tenien acompanyament musical en directe, inicialment amb la guitarra tocada per Grifo (el filador Alfio Re) i finalment amb un cor amb altres instruments.[2]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2004- Silvio Barbera Llista Cívica

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sala Biellese Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Angelo Stefano Bessone, La rivolta di Sala. Tra gli ultimi giansenisti e i primi socialisti, Biella 1976
  2. Pàgina on-line tracta de l'article de Piero Ambrosio i Alberto Lovatto per L'impegno, any X, n. 1, abril 1990