Bisbat d'Accia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Bisbat d'Accia
Dioecesis Acciensis
Diocèse d'Accia
Localització
País França França
Territori Flag of Corsica.svg Còrsega
Metropolitana arquebisbat de Gènova
Coordenades 42° 29′ 36″ N, 9° 21′ 14″ E / 42.49333°N,9.35389°E / 42.49333; 9.35389Coord.: 42° 29′ 36″ N, 9° 21′ 14″ E / 42.49333°N,9.35389°E / 42.49333; 9.35389
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle IX
Supressió 30 de gener de 1563
Unida a la diòcesi de Mariana
Modifica les dades a Wikidata

El bisbat d'Accia (francès: Diocèse d'Accia, llatí: Dioecesis Acciensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Territori[modifica]

Accia és una ciutat de l'Alta Còrsega, ara en ruïnes, no gaire lluny del terme municipal de La Porta; en ella hi havia la catedral de Sant Pere, una antiga església construïda en l'època de Gregori el Gran.[1] A partir del segle XII, els bisbes residents primer a Casalta , a la localitat anomenada Costa de' Fiori, i posteriorment al convent de Sant'Antonio di Casabianca.[2]

Va ser la diòcesi més petita de Còrsega i comprenia les parròquies de Rostino i Ampugnani,[3] que anteriorment pertanyien respectivament a les diòcesis d'Aleria i Mariana, amb un total de només 15 parròquies.[4]

Història[modifica]

La diòcesi d'Accia va ser construïda a mitjans del segle IX. No es coneixen els bisbes de la primera fase de la seva història. El primer bisbe documentat és Nicola (o Nicolò), esmentat el 909. En qualsevol cas, les notícies sobre els bisbes acciens es van mantenir fins al segle XII.

Fins al segle XI, com totes les diòcesis de Còrsega, Accia estava immediatament subjecta a la Santa Seu. El 1092 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Pisa. El 19 de març de 1133 va passar a la metròpoli de l'arxidiòcesi de Gènova amb la butlla Iustus Dominus del Papa Innocenci II.

Segons François Casta,[5] la diòcesi es va erigir el 1133, amb motiu de la divisió de les seus corses entre les metròpolis de Pisa i Gènova; Accia va ser erigida en una diòcesi per assegurar-se que cada metropolitana, en disputa entre elles, li tocaven tres diòcesis sufragànies. És probable que en aquesta ocasió es va tornar a establir una seu que, a causa de les invasions sarraïnes del segle X, havia romàs vacant durant molt de temps.[6]

A causa de la insalubritat del lloc, la regió va ser abandonada per la població. En conseqüència, la diòcesi, el 30 de gener de 1563 , va ser suprimida i el seu territori es va unir amb el de Mariana, als bisbes de la qual es van unir el títol d'Accia.

La diòcesi de Mariana i Accia va ser suprimida després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 i el seu territori incorporat al de la diòcesi d'Aiacciu.

Avui Accia sobreviu com a seu episcopal titular, establerta el 1968; l'actual bisbe titular és Levi Bonatto, bisbe auxiliar de Goiânia.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Nicola † (citat el 909)
  • Riccobono † (citat el 930)
  • Enrico o Arrigo † (citat el 1133)
  • Opizo † (citat el 1237)[7]
  • Imero Guardalupo, O.E.S.A. † (abans de 1267 - 1272[8] mort)
  • Benvenuto Nonno, O.Cist. † (abans de 1297 - 1332 mort)
  • Angelo, O.F.M. † (20 de setembre de 1332 - 1344 mort)
  • Nicola II † (28 de maig de 1344 - 1348 mort)
  • Francesco de Quesso, O.F.M. † (11 de febrer de 1348 - ? mort)[9]
  • Raimondo de Piacenza, O.F.M. † (13 de maig de 1377 - ? mort)
  • Francesco Bonaccorsi, O.F.M. † (13 d'octubre de 1400 - ?)
  • Ludovico di Narni, O.F.M. † (26 de març de 1401 - ? mort)
  • Agnello di Napoli, O.Carm. † (30 de maig de 1421 - ?)
  • Alberto de Casini, O.F.M. † (6 de febrer de 1441 - 8 de setembre de 1450 mort)
  • Antonio d'Omessa, O.P. † (17 de març de 1451 - ? deposat)
  • Giovanni Andrea Bussi † (3 de març de 1463 - 23 de juliol de 1466 nomenat bisbe de Aleria)
  • Antonio de Bonaumbra † (4 de maig de 1467 - ? mort)
  • Bartolomeo Panmoglio † (14 d'abril de 1480 - ?)
  • Girolamo Antonio di Subiaco † (21 de febrer de 1494 - ? mort)
  • Domenico de Valletari † (21 d'agost de 1500 - 1521 renuncià)
  • Bernardino de Luca † (16 d'octubre de 1521 - ? renuncià)
  • Benedetto de Nobili † (1536 - 1545 renuncià)
  • Girolamo Boccadoro † (26 d'agost de 1545 - ? mort)
  • Pietro Affatato † (14 de febrer de 1547 - 3 de juliol de 1553 nomenat bisbe de Minori)
  • Agostino Salvago, O.P. † (18 d'agost de 1553 - 28 de novembre de 1558 renuncià)[10]
  • Giulio Superchio, O.Carm. † (14 de febrer de 1560 - 30 de gener de 1563 nomenat bisbe de Caorle)

Cronologia de bisbes titulars[modifica]

Referències[modifica]

  1. Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. II, Faenza 1927, p. 704.
  2. Casta, op. cit., p. 37.
  3. In alcuni documenti del basso medioevo, la diocesi è chiamata anche diocesi di Ampugnano.
  4. Casta, op. cit., pp. 36-37.
  5. Casta, op. cit., p. 41.
  6. Così Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica, vol. I, p. 57.
  7. Francis Molard, Les évêques de la Corse. Additions à l'Italia Sacra, in Bulletin historique et philologique du Comité des travaux historiques et scientifiques, nº 1 (1891), p. 53.
  8. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana, Guadarrama (Madrid) 2014, vol. I, p. 393.
  9. Entre Francesco de Quesso i Raimondo de Piacenza, Gams e Cappelletti insereixen altres bisbes, ignorats a Eubel: Filippo, mort el 1351; Vincenzo da Tasso, electe el 19 de juny de 1351, qui mai no rebé la consagració episcopal; i Michele, citat el 1386 (?). François Casta, op. cit. p. 270, parla de Filippo, Vincenzo da Tasso i d'un Martino, citat el 1371.
  10. Il 17 d'agost de 1559 è nomenat bisbe de Gènova.

Fonts[modifica]