Ardea

Per a altres significats, vegeu «Ardea (gènere)».
Infotaula de geografia políticaArdea

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 37′ 00″ N, 12° 33′ 00″ E / 41.6167°N,12.55°E / 41.6167; 12.55
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutat metropolitanaCiutat metropolitana de Roma Capital Modifica el valor a Wikidata
Població
Total49.663 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat688,9 hab./km²
Geografia
Superfície72,09 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud37 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSant Pere Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal00040 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic06 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT058117 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaM213 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.ardea.rm.it Modifica el valor a Wikidata

Ardea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci.

Història[modifica]

Ardea fou una de les trenta ciutats del Latium.

Fou assetjada per Tarquini el Superb sense ser conquerida per l'expulsió del rei de Roma, però uns anys després ja apareix com a ciutat sotmesa a Roma en un tractat amb Cartago.

Apareix més tard en una disputa amb la ciutat d'Arícia per la possessió del territori de Corioli, que es va sotmetre a la mediació de Roma que va decidir atribuir-se a ella mateixa el territori en disputa. Així i tot, la ciutat va seguir en aliança amb Roma, i poc després, a l'enfrontament entre nobles i plebeus els primers van cridar a Roma que va enderrocar al partit popular (aliat dels volscs) i en va expulsar els seguidors, el que va reduir la importància de la ciutat. Roma va enviar una colònia per protegir a la ciutat contra els volscs.

La ciutat desapareix llavors de les mencions històriques i no apareix fins a la lluita final entre la Lliga Llatina i Roma (340 aC) en què era part de la Lliga Llatina. Després apareix ja com a colònia de dret llatí i fou una de les dotze que el 209 aC no va poder participar en la segona guerra púnica. El 186 aC hi va ser tancat Minius Cerrinius, un dels líders de les bacanals. La ciutat no va parar de decaure des de la conquesta romana.

Al començament de l'imperi el seu territori, en gran part no cultivat, fins i tot va servir de terra de pastura pels elefants de l'emperador. Adrià va procedir a un repartiment de terres però va tenir poc èxit. La ciutat va gairebé desaparèixer tot i que durant l'edat mitjana encara s'esmenta un Castellum Ardeae.[1]

Referències[modifica]

  1. Murray, John. A Dictionary of Greek and Roman Geography by Various Writers (en anglès). vol.1 Abacaenum-Hytanis, 1872, p. 195.