Ardea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Ardea (gènere)».
Infotaula de geografia políticaArdea
ItaliaLazioArdea ChiesaPanorama.jpg
Església de Sant Pere Apòstol

Localització
Map of comune of Ardea (province of Rome, region Lazio, Italy).svg
41° 37′ 00″ N, 12° 33′ 00″ E / 41.616666666667°N,12.55°E / 41.616666666667; 12.55
EstatItàlia
RegióLaci
Provínciaprovíncia de Roma

Capital Q49281016 Tradueix
Població
Total 49.418 (2017)
• Densitat 685,5 hab/km²
Geografia
Superfície 72,09 km²
Altitud 37 m
Limíta amb
Identificador descriptiu
Codi postal 00040
Zona horària
Prefix telefònic 06
Identificador ISTAT 058117
Codi del cadastre d'Itàlia M213
Altres
Agermanament amb

Lloc web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica les dades a Wikidata

Ardea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci.

Història[modifica]

Ardea fou una de les trenta ciutats del Latium.

Fou assetjada per Tarquini el Superb sense ser conquerida per l'expulsió del rei de Roma, però uns anys després ja apareix com a ciutat sotmesa a Roma en un tractat amb Cartago.

Apareix més tard en una disputa amb la ciutat d'Aricia per la possessió del territori de Corioli, que es va sotmetre a la mediació de Roma que va decidir atribuir-se a ella mateixa el territori en disputa. Tot i així la ciutat va seguir en aliança amb Roma, i poc després, a l'enfrontament entre nobles i plebeus els primers van cridar a Roma que va enderrocar al partit popular (aliat dels volscs) i en va expulsar als seus seguidors, el que va reduir la importància de la ciutat. Roma va enviar una colònia per protegir a la ciutat contra els volscs.

La ciutat desapareix llavors de les mencions històriques i no apareix fins a la lluita final entre la Lliga Llatina i Roma (340 aC) en què era part de la Lliga Llatina. Després apareix ja com a colònia de dret llatí i fou una de les dotze que el 209 aC no va poder participar en la segona guerra púnica. El 186 aC hi va ser tancat Minius Cerrinius, un dels líders de les bacanals. La ciutat no va parar de decaure des de la conquesta romana.

Al començament de l'imperi el seu territori, en gran part no cultivat, fins i tot va servir de terra de pastura pels elefants de l'emperador. Adrià va procedir a un repartiment de terres però va tenir poc èxit. La ciutat va gairebé desaparèixer tot i que durant l'edat mitjana encara s'esmenta un Castellum Ardeae.[1]

Referències[modifica]

  1. Murray, John. A Dictionary of Greek and Roman Geography by Various Writers (en anglès). vol.1 Abacaenum-Hytanis, 1872, p. 195.