Ardea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Ardea (gènere)».
Infotaula de geografia políticaArdea
ItaliaLazioArdea ChiesaPanorama.jpg
Església de Sant Pere Apòstol

Localització
Map of comune of Ardea (province of Rome, region Lazio, Italy).svg
41° 37′ 00″ N, 12° 33′ 00″ E / 41.616666666667°N,12.55°E / 41.616666666667; 12.55
Estat Itàlia
Regió Laci
Província Província de Roma
Població
Total 37010 hab. (2007)
• Densitat 740,2 hab/km²
Geografia
Superfície 50 km²
Altitud 37 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 00040
Fus horari
Prefix telefònic 06
Codi ISTAT 058117
Codi cadastral M213
Altres dades
Agermanament Argos
Rielasingen-Worblingen

Web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Ardea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci.

Història[modifica | modifica el codi]

Ardea fou una de les trenta ciutats del Latium.

Fou assetjada per Tarquini el Superb sense ser conquerida per l'expulsió del rei de Roma, però uns anys després ja apareix com a ciutat sotmesa a Roma en un tractat amb Cartago.

Apareix més tard en una disputa amb la ciutat d'Aricia per la possessió del territori de Corioli, que es va sotmetre a la mediació de Roma que va decidir atribuir-se a ella mateixa el territori en disputa. Tot i així la ciutat va seguir en aliança amb Roma, i poc després, a l'enfrontament entre nobles i plebeus els primers van cridar a Roma que va enderrocar al partit popular (aliat dels volscs) i en va expulsar als seus seguidors, el que va reduir la importància de la ciutat. Roma va enviar una colònia per protegir a la ciutat contra els volscs.

La ciutat desapareix llavors de les mencions històriques i no apareix fins a la lluita final entre la Lliga Llatina i Roma (340 aC) en què era part de la Lliga Llatina. Després apareix ja com a colònia de dret llatí i fou una de les dotze que el 209 aC no va poder participar en la segona guerra púnica. El 186 aC hi va ser tancat Minius Cerrinius, un dels líders de les bacanals. La ciutat no va parar de decaure des de la conquesta romana.

Al començament de l'imperi el seu territori, en gran part no cultivat, fins i tot va servir de terra de pastura pels elefants de l'emperador. Adrià va procedir a un repartiment de terres però va tenir poc èxit. La ciutat va gairebé desaparèixer tot i que durant l'edat mitjana encara s'esmenta un Castellum Ardeae.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Murray, John. A Dictionary of Greek and Roman Geography by Various Writers (en anglès). vol.1 Abacaenum-Hytanis, 1872, p. 195.