Arícia
 Arícia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Itàlia | ||||
| Regió | Laci | ||||
| Antiga província | província de Roma | ||||
| Capital | Ariccia | ||||
| Població | |||||
| Total | 18.851 (2018) | ||||
| • Densitat | 1.014,04 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 18,59 km² | ||||
| Altitud | 412 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 00040 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 06 | ||||
| Identificador ISTAT | 058009 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | A401 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | comune.ariccia.rm.it | ||||
 | |||||
.svg)
Arícia[1] és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci. Antigament fou una ciutat del Latium a la via Appia, al peu del mont Albà, a uns 25 km de Roma.
Història[modifica]
La llegenda diu que fou fundada per un cap sícul de nom Arquilocus. Res se'n pot dir del cert, fins que apareix com a una poderosa ciutat dins la Lliga Llatina durant el regnat de Tarquini el Superb a Roma, que va trobar l'oposició del cap de la ciutat d'Arícia, Turnus Herdonius. La ciutat fou atacada per Porsenna, cap dels etruscs, però amb ajut d'altres ciutats del Latium i de Cumes, el va rebutjar, i el fill de Porsenna, Arrunt, va morir a la batalla. Més tard, Arícia va continuar en guerra amb Roma fins que foren derrotats el 498 aC a la batalla del Llac Regillus. El 495 aC va lliurar una batalla prop de la ciutat contra els romans i els aricins foren derrotats. Va signar un tractat amb Sp. Cassius el 493 aC.
El 446 aC va estar en guerra amb els seus veïns d'Ardea, per la possessió de Corioli, i la disputa es va sotmetre a l'arbitratge de Roma, que va decidir atribuir-se la possessió del districte a ella mateixa.
Arícia no torna a aparèixer documentada fins a la gran guerra llatina el 340 aC, en què va participar al costat de la Lliga, que fou derrotada juntament amb Antium, Lanuvium i Velitrae a la vora del riu Astura. A les disposicions que van seguir a la guerra els aricins foren afortunats i van obtenir plens drets de ciutadans romans (Festus diu que només van obtenir la consideració de civitas sine suffragio). Fou un municipi romà però pròsper.
El 87 aC fou ocupada per Caius Marius que la va incendiar, però fou restaurada poc després per Sul·la i va tornar a prosperar. Allà hi van néixer Àcia, mare d'August, i Atius Balbus, pare de l'emperador; tota la família Vocònia era originària de la ciutat.
Durant l'imperi, per la seva situació a la Via Appia, va continuar la seva prosperitat, fins que les incursions dels bàrbars la van afectar greument.
Cultura i monuments[modifica]
El seu monument més important fou el temple de Diana, a uns 5 km de la ciutat, al llogaret de Nemus (avui Nemi), temple conegut com a Nemus Dianae. El llac proper al temple es va dir Lacus Nemorensis (avui Llac de Nemi). La ciutat va rebre el títol de Nemoralis. El seu sacerdot màxim anomenat rex nemorensis, era sempre un esclau fugitiu que obtenia el lloc matant el seu predecessor que estava armat. No es conserven restes del temple.
A la ciutat s'hi adorava la deessa Diana que era anomenada Aricina. També tenia una font sagrada anomenada Egèria.
Referències[modifica]
- ↑ Titus Livi, 2011, p. 38.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arícia |
- Titus Livi. Història de Roma. Volum II. Fundació Bernat Metge, 2011. ISBN 9788498591989.
