La primera menció de Sant'Oreste la va fer Benet de Soracte en el seu Chronicon el 747 dC, en el qual esmenta "Curtis Sancii Heristi". [2] Una font afirma que el topònim deriva de la família dels Aristi o Edisti. Un membre d'aquesta família, Sant Orestes (Edistus, Sant'Edisto, Sant'Oreste) va ser martiritzat per la seva fe al voltant del 68 dC. Les corrupcions lingüístiques van transformar el nom de "Sanctus Edistus" a "Sanctus Heristus, Santo Resto, San Tresto, Sant'Oreste". [2]