Grottaferrata

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaGrottaferrata
Escut de Grottaferrata
Grottaferrata-abbazia01.jpg
Abadia de Grottaferrata

Localització
Map of comune of Grottaferrata (province of Rome, region Lazio, Italy).svg
41° 48′ 00″ N, 12° 40′ 00″ E / 41.8°N,12.666666666667°E / 41.8; 12.666666666667
EstatItàlia
RegióLaci
Provínciaprovíncia de Roma

Capital Grottaferrata
Població
Total 20.450 (2017)
• Densitat 1.111,41 hab/km²
Geografia
Superfície 18,4 km²
Altitud 320 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 00046
Zona horària
Prefix telefònic 06
Identificador ISTAT 058046
Codi del cadastre d'Itàlia E204
Altres
Agermanament amb

Lloc web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica les dades a Wikidata

Grottaferrata és una ciutat de 20.492 habitants en la ciutat metropolitana de Roma Capital, en la zona dels turons Albaneses, que forma part dels Castelli Romani. La localitat és coneguda sobretot per seva abadia.

Abadia de monjos basilians, que probablement ocupa el mateix lloc de la quinta de Tusculum de Ciceró. Fundada el 1004 per l'abat san Nil, o Nil el jove, monjo italo-grec. Fins al 1131 l'abadia florí notablement, però en aquesta any el rei Roger de Sicília, aliat amb els gibel·lins, devastà el monestir i els seus voltants i en anys posteriors els monjos hagueren de refugiar-se a Montecassino. A mitjan segle XIII Frederic II féu de Grottaferrata el seu quarter general de durant el setge de Roma.

El 1462 començaren a governar a Grottaferrata els abats comendataris, que tots foren cardenals. fins al 1608 la comunitat fou governada per priors, però en aquest any Grottaferrata fou unida per Gregori XIII a la Congregació de monjos basilians. El 1901 es posaren en vigor les noves constitucions i l'abat Arseni Peregrini vingué a continuar la sèrie dels abats perpetus interrompuda des de 1462. El ritu grec introduït per sant Nil fou a poc a poc llatinitzant-se, però el 1881 Lleó XIII el tornà al seu primitiu estat.

L'abadia ha estat sempre una escola on s'ha cultivat la literatura grega. Entre els personatges més erudits mereixen especial memòria en els últims temps l'abat Cozza Luzi (mort el 1905), continuador de la Nova biblioteca Patrum, del cardenal Mai. El monestir restà exempt de la jurisdicció episcopal des de Calixte II, Benet XIV confirmà aquesta exempció elevant-lo a la dignitat d'Abadia Nullius.

El monestir és monument nacional des de 1874 i basilical la seva església des de 1903. Els monjos d'aquesta abadia publiquen des de fa anys una revista de gran vàlua: Roma e l'Oriente. A més, van publicant una col·lecció d'estudis d'Orient.

Evolució demogràfica de Grottaferrata[modifica]

1871 1901 1921 1951 1971 1991 2001 2007
1.241 2.233 3.514 6.701 11.361 16.234 17.663 20.492

Font: ISTAT

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grottaferrata Modifica l'enllaç a Wikidata