493 aC
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 493 aC () |
| Islàmic | 133 BH – 132 BH |
| Xinès | 3189 – 3190 |
| Hebreu | 4253 – 4254 |
| Calendaris hindús | 548 – 549 (Vikram Samvat) 415 – 416 (Shaka Samvat) 3594 – 3595 (Kali Yuga) |
| Persa | 129 BP – 128 BP |
| Armeni | N/A |
| Rúnic | 743 |
| Ab urbe condita | 1246 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
| Esdeveniments | |
| Anys | |
| 496 aC 495 aC 494 aC - 493 aC - 492 aC 491 aC 490 aC | |
| Dècades | |
| 520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
L'any 493 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Aurunc i Viscel·lí (o també any 261 ab urbe condita). La denominació 493 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va esdevenir el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.
Contingut
Esdeveniments[modifica]
Llocs[modifica]
Grècia[modifica]
- El poble d'Atenes escull Temístocles com a arcont, com a cap judicial civil i oficial executiu d'Atenes. L'orador a favor de la resistència contra els perses.
- Temístocles inicia la construcció d'una fortificació en la base naval al Pireu, port de la ciutat d'Atenes.
- Entre els refugiats que arriben de Jònia després del col·lapse de la revolta jònica hi ha un cap anomenat Milcíades, que té una bona reputació com a soldat. Temístocles el converteix en un general de l'exèrcit atenès.
Imperi Persa[modifica]
- Els perses recuperen Xipre.
República Romana[modifica]
- Pòstum Comini Aurunc i Espuri Cassi Viscel·lí són cònsols.
- Coriolà captura Volscs la ciutat de Corioli a Roma.
- Durant el segon consolat, el cònsol romà Spurius Cassius arriba a la conclusió d'un tractar de defensa mútua amb els pobles i viles properes. El tractat reconeix els contractes comercials vinculats al llarg de les seves ciutats. Roma abandona la seva pretensió d'hegemonia sobre la Lliga llatina. Al mateix temps Roma és reconeguda com a la ciutat dominant de la lliga.
Temàtiques[modifica]
Literatura[modifica]
- El poeta atenensa Frínic escriu La caiguda de Milet.
