494 aC
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 494 aC (cdxciv aC) |
| Islàmic | 1150 aH – 1149 aH |
| Xinès | 2203 – 2204 |
| Hebreu | 3267 – 3268 |
| Calendaris hindús | -438 – -437 (Vikram Samvat) 2608 – 2609 (Kali Yuga) |
| Persa | 1115 BP – 1114 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -243 |
| Ab urbe condita | 260 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC | |
| Anys | |
| 497 aC 496 aC 495 aC - 494 aC - 493 aC 492 aC 491 aC | |
El 494 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Tricost i Gemí (o també any 260 ab urbe condita). La denominació 494 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va esdevenir el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.
Esdeveniments[modifica]
Grècia[modifica]
- Fenícia, aliats dels perses prenen represàlies contra els grecs, els quals els consideren pirates.
- El rei d'Esparta, Cleòmenes I infligeix una severa derrota a la ciutat d'Argos en la batalla de Sepeia a prop de Tirint.
- Milet derrota a Histieos en la batalla de Malene.
Imperi Persa[modifica]
- Els dirigents perses Artafernes i Mardoni concedeixen un grau d'autonomia a les ciutats jòniques.
- Els perses cremen el temple d'Apol·lo a Dídima.
República Romana[modifica]
- Aule Virgini Tricost Celiomontà I i Tit Veturi Gemí Cicurí I són cònsols.
- Al final d'una campanya militar, l'exèrcit romà es retira a la muntanya sagrada fora de Roma. Sota l'anomenada "successió dels Plebeus" on amenacen de fundar una nova ciutat. Per posar fi a la successió, els plebeus aconsegueixen l'acceptació dels patricis que poden elegir dos dirigents els quals els donen el títol de tribuns de la plebs.
- L'edil romà, magistrats de l'antiga roma que estan a càrrec del temple i el culte a Ceres, s'estableix per primera vegada. Es tracta de dos funcionaris de la plebs, creats al mateix temps que els tribuns, amb qui compateixen la sanitat.