Cleòmenes I

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeCleòmenes I
Cleomenes I.jpg
Tipus ésser humà
Dades
Sexe home
Ocupació governant
Naixement Esparta, segle VI aC
Mort Esparta, 489 aC
Causa de la mort exsanguination Tradueix
Família
Pare Anaxàndrides II
Fills Gorgo Tradueix
Germans Cleombrot d'Esparta, Leònides I i Doreu d'Esparta
Altres
Càrrec rei d'Esparta
Modifica dades a Wikidata

Cleòmenes I (Cleomenes, Kleoménes, Κλεομένης), fou el setzè rei de la línia agida d'Esparta. Era fill d'Anaxàndrides II i la seva segona dona, abans del naixement de cap fill amb la primera dona (suposadament estèril) amb qui després va tenir Dorieu, Leònides i Cleombrot. Leònides , el futur heroi de les Termòpiles, es va casar després amb l'única filla de Cleòmenes, Gorgo.

Va succeir el seu pare Anaxàndrides II a la seva mort el 519 aC i va regnar 29 anys.

El 519 aC Platees va demanar ajut al rei quan Esparta no li va donar assistència contra Atenes. Després va rebre a Meandri, que fou tirà de Samos per mort de Polícrates i havia estat expulsat pels perses; li va oferir regals esplèndids al rei que aquest va refusar i el va enviar als èfors que en van ordenar la sortida del país.

El 510 aC Cleòmenes I va ajudar als atenencs a expulsar a Hípies, el tirà fill de Pisístrat. Va prendre part en la lluita entre Clístenes i el partit oligàrquic dirigit per Isàgores, al que havia establert al poder i havia ordenar l'expulsió del país de Clístenes i de 700 famílies, establint un consell de 300 addictes, però la revolta popular a Atenes el va obligar a sortir cap Esparta el 507 aC.

Cleòmenes va planejar la venjança i va reunir aliats del Peloponès però quan les forces peloponèsies eren a la vora d'Eleusis els aliats corintis es van fer enrere i els va seguir el co-rei espartà Demarat i després altres aliats, i l'expedició es va frustrar.

El 500 aC va anar a Esparta Aristàgores de Milet, per demanar ajut per la revolta jònia, que inicialment va rebutjar però després va acceptar per 50 talents.

El 491 aC els ambaixadors de Darios I el gran van demanar aliments i agua. Atenes va denunciar a Esparta la submissió dels eginetes i Cleòmenes va anar a Egina per agafar ostatges. Mentre Demarat, amb el que segurament Cleòmenes no es portava bé, encoratjava als eginetes a resistir. Cleòmenes es va aliar a Leotíquides i junts van deposar a Demarat al·legant una decisió de l'oracle de Delfos, la pítia Periala; llavors Leotíquides i Cleòmenes van anar a Egina, van agafar ostatges i els van entregar als atenencs. Però en tornar a Esparta es va descobrir que l'oracle pel qual Demarat havia estat deposat estava manipulat, i va marxar a Tessàlia per evitar les conseqüències; després va passar a Arcàdia per excitar als arcadis contra Esparta, fins que aquest país li va permetre el retorn amb immunitat.

No va sobreviure molt de temps. Acusat de bogeria fou reclòs a la seva residència, on va subornar a un ilota per obtenir un ganivet i es va tirar al damunt de l'objecte i va morir (490 aC). Heròdot diu que la seva bogeria li va venir de beure massa alcohol, i esmenta que altres pensaven que era un càstig per la seva falsificació de l'oracle, i uns altres per la guerra que havia fet contra Argos on va matar a sis mil ciutadans (la data d'aquesta guerra no està establerta però Pausànias diu que fou al començament del seu regnat: Vegeu Argos)

Apotegmes[modifica]

Plutarc, a ""Apophthegmata Laconica", un recull d'apotegmes protagonitzats per ciutadans espartans, refereix el següent episodi: L'ambaixador de l'illa de Samos va presentar-se davant del rei Cleòmenes, per tal de convèncer-lo d'iniciar una guerra contra el tirà Polícrates amb un discurs llarg i ensopit. Quan va acabar, Cleòmenes va rebutjar la proposta amb les següents paraules. "El vostre discurs ha estat tant llarg, que del començament no me'n recordo; tan complicat, que la part del mig no l'he entès, i tan soporífer, que el final no l'he escoltat perquè m'he adormit".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cleòmenes I Modifica l'enllaç a Wikidata