Lacònia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Lacònia.

Lacònia (grec Λακωνική), anomenada inicialment Lacedemònia (Λακεδαίμων) -nom que va seguir sent usat-, era la part sud-est del Peloponès.

Població[modifica | modifica el codi]

Els seus habitants es deien laconis (de vegades lacon') o lacedemonis. El nom s'atribueix a l'heroi mític Lacó o bé a Lacedèmon, però els erudits pensen que derivava del grec λάκος o λάκκο (llac o llacuna), perquè la regió era com un llac entre muntanyes.

Configuració del territori[modifica | modifica el codi]

Al nord, tenia les muntanyes d'Arcàdia, i des d'aquestes corrien al sud les de Taígetos (Taygetus) i Parnon, les darreres formant el límit entre Lacònia i Messènia, i acabant al promontori de Taenarion (Taenarum), al cap Matapan que és l'extrem sud de Grècia i de l'Europa continental; a l'est, la costa acabava amb el promontori Malea. El riu Eurotas (amb el seu tributari l'Oenos o Oenus, probablement el mateix riu que el Cnacion, Κνακίων) regava el país. Altres rius del país eren el Tiasa (Τίασα, modern Pandeleímona), el Phellia (Φέλλια), el Smenus (Smenos), i el Scyras. El riu Eurotas és creuat per un antic pont anomenat el Xerókampo.

Ciutats principals de Lacònia[modifica | modifica el codi]

Les principals ciutats n'eren Esparta, Amicles i Faris, totes properes l'una de l'altra i properes al riu Eurotas. Amicles (Amyclae) fou la principal ciutat abans de la invasió dòrica i era a uns 4 km d'Esparta; al sud, a pocs km, era Faris (Pharis), que també fou una ciutat dels aqueus que ja existia abans dels doris. Una altra ciutat n'era Theraphne, que depenia d'Esparta.

Altres ciutats[modifica | modifica el codi]

  • A la vall de l'Oenos:

Història[modifica | modifica el codi]

Temps llegendaris[modifica | modifica el codi]

La llegenda fa els lelegis o leleges els primitius habitants del Peloponès. El seu rei Lelex fou succeït pel seu fill Myles, i aquest pel seu fill Eurotas, que va donar nom al riu. No va deixar descendència masculina i el va succeir Lacedèmon o Lacon, fill de Zeus i de Taígete, que es va casar amb Esparta, filla del darrer rei, que va donar el seu nom al poble i el de la seva dona a la ciutat que va fundar. El seu fill Amicles va fundar la ciutat d'Amyclae. Després d'això, Lacedemònia fou regida per prínceps aqueus; Esparta fou la residència de Menelau, germà d'Agamemnó. A Menelau, el va succeir Orestes, que es va casar amb la filla de Menelau, Hermíone; a Orestes, el va succeir el seu fill Tisamenos, que regnava quan van arribar els doris sota la direcció dels heracleiades (descendents d'Hèracles o Hèrcules). Lacedemònia va ser adjudicada en el repartiment a Eurístenes i Procles, fills bessons d'Aristodem.

La llegenda fa els doris amos immediats de tot el Peloponès, però en realitat primer van ocupar la Lacònia i finalment la plana d'Esparta. El doris van dividir els territoris en sis districtes: Esparta, reservada per a ells; Amyclae, a uns 4 km d'Esparta, que va quedar per als aqueus (i per ells fou anomenada Filonomos o Philonomus) i Las, Pharis, Aegys i una sisena ciutat el nom de la qual no s'ha conservat, que serien governades per virreis i podrien rebre nous ciutadans.

Amyclae fou conquerida poc abans de la primera Guerra messènia pel rei espartà Teleclos, que també va conquerir Pharis i Geronthrae, també ciutats dels aqueus; el seu fill Alcàmenes va conquerir la ciutat d'Helos, a la costa, prop de la desembocadura de l'Eurotas. Encara hi havia altres ciutats aquees que foren sotmeses per aquesta època, però de les quals no s'ha conservat notícia.

A la meitat del segle VIII, els doris d'Esparta ja dominaven tota la Lacònia central; la part oriental era domini d'Argos, que posseïen fins al Cap Malea i l'illa Citera; aquesta part fou conquerida pels espartans en una època no coneguda, però segurament entre la meitat del segle VIII i la Primera Guerra messènia (743 aC a 724 aC).

Guerres messènies, Cinúria, Arcàdia[modifica | modifica el codi]

L'expansió subsegüent fou cap a la part oriental, cap a Messènia, on els doris que hi governaven posseïen terres fèrtils. A la primera guerra, va seguir la segona (685 aC a 668 aC), amb la qual tota Messènia fou conquerida i els habitants foren convertits en ilotes o helotes. El nom de Messènia va desaparèixer i la denominació de Lacònia o Lacedemònia es va estendre a tot al sud del Peloponès, de costa a costa.

Les parts altes de les valls de l'Eurotas i Oenus, i els districtes de Sciritis, Beleminatis, Maleatis, i Cariatis, que pertanyien als arcadis, foren conquerits pels espartans i annexionats abans del 600 aC. Quan van intentar passar les muntanyes del nord i sotmetre Tegea, es van trobar amb una forta resistència i, tot i que els tegeans es van declarar tributaris d'Esparta, l'expansió ja s'havia gairebé acabat i els espartans es van retirar amb només aquesta declaració que era força nominal.

El 547 aC, els espartans es van apoderar del districte oriental de Cinúria. En aquest districte hi havia la ciutat d'Anthana. A la frontera de Messènia amb Elis els espartans apareixen dominant Aulon.

Els espartans es van dividir en classes: els espartans propis, els periecs (perioeci) i els ilotes o helots. Els primers eren la classe dirigent; el segons, tot i que persones lliures, no participaven en el govern; i els tercers eren esclaus sense drets, sobretot per als espartans però també per a alguns perioeci. Licurg va dividir el territori de Lacònia entre 9.000 espartans i 30.000 periecs (perioeci).

Hegemonia tebana i decadència espartana[modifica | modifica el codi]

Les fronteres de Lacedemònia van romandre inalterades durant segles, fins que el 371 aC, derrotats per Epaminondes de Tebes, es va restablir la independència de Messènia i es va fundar la ciutat de Megalòpolis a Arcàdia com una falca en territori espartà (a la vall de l'Eurotas).

Uns anys després, el rei Filip II de Macedònia va transferir alguns districtes a Argos, Arcàdia i Messènia, i en concret a aquesta darrera els districtes al nord del riu Pephnos, que no se sap si els messenis van poder conservar per gaire temps.

Quan s'hi va establir la Lliga Aquea, la influència d'Esparta quasi va desaparèixer; el rei Cleòmenes III va derrotar els aqueus en diverses batalles, però els aqueus van cridar en ajut Antígon Doson, que va derrotar els espartans en la Batalla de Sel·làsia (221 aC) i Esparta no va tardar a caure en mans de tirans; el darrer d'aquests, Nabis, fou obligat per T. Quinctius Flamininus a lliurar Gythium i altres ciutats de la costa que havien ajudat els romans i que foren separades de Lacònia i posades sota protecció de la Lliga Aquea (195 aC), amb la qual cosa els espartans van quedar confinats a la vall on els seus avantpassats s'havien establert, i rodejats d'enemics.

Dominació romana i separació d'Eleutero-Lacònia[modifica | modifica el codi]

El 188 aC, Esparta fou ocupada per l'estrateg de la Lliga Aquea, Philopoemen (Filopemen), i incorporada a aquesta Lliga; Roma, irritada per l'increment de poder de la lliga, va donar suport al partit nacionalista espartà, però poc després Grècia fou conquerida pels romans i Esparta incorporada com la resta d'estats grecs.

No es coneix si les ciutats aliades de Roma a la costa oriental de Lacònia foren retornades a l'administració d'Esparta, però el més probable és que formessin una entitat nova: Eleuthero-Laconia (Eleutero-Lacònia), el país dels eleutero-laconis (eleuthero-laconis), és a dir, els laconis o lacedemonis lliures.

August va afavorir els espartans i va donar a Esparta la ciutat messènia de Cardamyle i després la de Pharae i l'illa de Citera. Durant l'imperi, fou només el nom d'una comarca sense entitat política.

A finals del segle IV, el país fou devastat pels gots sota la direcció d'Alaric I (395), que va ocupar Esparta, però el 396 en fou expulsat per Estilicó.

A partir del segle VI, es van establir a la regió grups d'eslaus que, en el segle VII, dominaven pràcticament Lacònia, que jurídicament romania en mans de l'Imperi bizantí. No fou fins al segle VIII que l'emperadriu Irene (797-802) va aconseguir recuperar, de fet, les planes i els que no s'hi van voler sotmetre es van haver de refugiar a les muntanyes.

Els francs van esdevenir senyors del Peloponès al segle XIII i al lloc de l'antiga Esparta encara van trobar una ciutat anomenada Lacedaimonia, que va desaparèixer després del 1248, en què Guillem de Villehardouin va construir una fortalesa a les puntes rocoses de les muntanyes Taygetus, a uns 5 km de l'antiga ciutat, on va establir la seva residència, que es va dir Mistra o Misithra, la qual podria haver estat construïda al lloc d'una antiga ciutat identificada amb l'homèrica Messe. Fin a la meitat del segle XIX, l'antiga Esparta, centre de Lacònia, no fou reconstruïda al lloc on era antigament, per ordre del govern. Una comarca del Peloponès encara es diu Tzakonia (corrupció de Lacònia).

Coord.: 37° 00′ N, 22° 35′ E / 37.000°N,22.583°E / 37.000; 22.583

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lacònia Modifica l'enllaç a Wikidata