Tisamen (fill d'Orestes)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeTisamen
Tipus personatge de la mitologia grega
ésser humà que podria ser fictici
Dades
Sexe home
Família
Mare Hermione
Pare Orestes
Fills Cometes, Tellis, Leontomenes i Sparton
Altres
Càrrec mythological king of Sparta, king of Mycenae, rei d'Argos i king of Achaea
Modifica dades a Wikidata

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Orestes va rebre el regne d'Esparta de Menelau, i Tisamen el va succeir i hi va regnar fins a la invasió dels Heraclides. Tisamen va morir lluitant contra ells.

Una altra tradició deia que havia estat expulsat d'Argos i d'Esparta pels Heràclides, però aquests l'havien permès marxar amb els seus súbdits. Tots plegats s'havien dirigit a terres dels jonis, que estaven establerts a la costa nord del Peloponès, i els hi van demanar asil. Els jonis, que coneixien el valor i la prudència de Tisamen, van témer que algun dia els sotmetés al seu poder, es van negar a donar-li hospitalitat i el van atacar. Tisamen va morir en el combat, però els seus soldats van aconseguir una victòria i van fer retirar els jonis que es feren forts a la ciutat d'Hèlice. Finalment, els jonis van aconseguir salconduits per retirar-se a l'Àtica, on els van acollir els atenesos. Els companys de Tisamen, conquerit el país, van celebrar uns magnífics funerals en honor del seu rei. Els fills de Tisamen van establir-se per la regió, a la que van donar el nom d'Acaia. El seu fill gran, Cometes, el va succeir, i més endavant va marxar a fundar una colònia a l'Àsia. Els altres fills de Tisamen eren Daímenes, Espartó, Tel·lis i Leontòmenes.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 529. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62,1997, p. 211. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1