Eleutero-Lacònia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Eleutherolakones.png

Eleutero-Lacònia (o Eleuthero-Lacònia, llatí Eleuthero-Laconia), que vol dir Lacònia lliure, fou un districte del Peloponès creat pels romans amb les ciutats de Lacònia aliades.

El darrer tirà d'Esparta, Nabis, fou obligat per T. Quinctius Flamininus a entregar Gythium i altres ciutats de la costa que havien ajudat als romans i que foren separades de Lacònia i posades sota protecció de la Lliga Aquea (195 aC). Pocs anys després Grècia fou conquerida pels romans i Esparta incorporada a la sobirania romana com la resta d'estats grecs. No es coneix si les ciutats aliades de Roma a la costa oriental de Lacònia foren retornades a l'administració d'Esparta, però el més probables és que formessin una entitat separada: Eleuthero-Laconia que fou una confederació de ciutats eleutero-lacònies.

Els eleutero-laconis (eleuthero-laconis) és a dir els laconis o lacedemonis lliures governaven individualment les ciutats com aliats de Roma, i les ciutats estaven confederats entre elles pels afers comuns.

Pausànies diu que les ciutats foren inicialment 24 i que al seu temps eren 18 els noms de les quals eren Gythium, Teuthrone, Las, Pyrrhicus, Caenepolis, Oetylus, Leuctra, Thalamae, Alagònia, Gerènia, Asopus, Acriae, Boeae, Zarax, Epidaurus Limera, Brasiae, Geronthrae i Marios.

Els districtes al nord del riu Pephnos formaven part del territori. La ciutat més al nord era Gerènia.