Sogdiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSogdiana
Επαρχίες της Μακεδονικής αυτοκρατορίας.svg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 40° 24′ N, 69° 24′ E / 40.4°N,69.4°E / 40.4; 69.4Coord.: 40° 24′ N, 69° 24′ E / 40.4°N,69.4°E / 40.4; 69.4
Dades històriques
Esdeveniment clau
Sogdiana, cap al 300 aC.

La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran. Sogdiana estava limitada pels rius Oxus i Iaxartes al sud-oest i sud-est, formant una V, de la qual la part occidental marcava el límit amb la Margiana i l'oriental amb la Bactriana; cap al nord, hi vivien els escites, i al nord-est vivien els seres.

Les principals muntanyes n'eren les Oxii (Pamir), les Comedarum (Ak Tagh o muntanyes Blanques) i les muntanyes Sogdianes (Kara Tagh o muntanyes Negres). Els dos grans rius n'eren l'Oxus i el Iaxartes (Amudarià i Sirdarià). Els seus habitants s'anomenaven sogdians, i estaven dividits en diverses branques; al nord, hi vivien els iatis, segons Plini el Vell i Claudi Ptolemeu.

Les ciutats dels país són conegudes pels relats dels historiadors grecs que van narrar les expedicions d'Alexandre el Gran: Cyreschata o Ciròpolis, al Iaxartes, Gazni o Ghaz o Ghazna, Alexandria Ultima, Alexandria de l'Oxus o Alexandria Oxiana, Nautaca, Branchidae, on es creu que es va establir una colònia grega, Antioquia Margiana (Marghinan). Modernament, es considera que la capital del territori era Maracanda. Alexandre va derrotar Bessos de Bactriana, que controlava el que quedava de l'imperi Aquemènida al setge de la Roca Sogdiana, a prop de Samarcanda.

Es parla, de vegades, dins de Sogdiana, del territori dels dribactes com un lloc diferent del país dels dirbes, que vivien a Dírbia. Els dribactes podrien viure al Badakhxan, però la situació d'aquests dribactes no s'ha identificat.

La Sogdiana tenia el rang de satrapia, i era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana. Al seu torn, estava formada per dues satrapies menors: Sogdiana (o Sògdia) i Dírbia o país dels dirbes. La satrapia menor de Sogdiana limitava al sud amb l'Oxus, i a l'oest probablement amb el riu Polytimetus (Zeravshan), que separava el territori del dels nòmades massagetes; el seu territori, el va creuar el general macedoni Pharnuches, que després es va enfrontar a una força de saces (sacae); al nord-est, tenia els amirgians i una part de la frontera la delimitava el Iaxartes (Sirdarià); a l'est, tocava amb la satrapia dels dirbes o Dírbia.

La Sogdiana, i els seus habitants, els sogdians, tenien un paper important com a intermediaris en l'anomenada Ruta de la seda, ja que viatjaven entre la Xina i l'Imperi Romà d'Orient.[1][2]

Referències[modifica]

  1. «Sogdiana». Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 22 octubre 2021].
  2. De la Vaissière, Étienne. Sogdian traders: a history. Leiden: Brill, 2005, p. 203, 215. ISBN 9789004142527. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sogdiana