Tirint

Tirint
Τίρυνθα (el)
Epònim	Tiryns (en)
Localització
37° 35′ 58″ N, 22° 47′ 59″ E
Estat	Grècia
Regió	Regió del Peloponès
Unitat perifèrica	unitat perifèrica d'Argòlida
Municipi	Nafplio Municipality (en)
Geografia
Part de	Archaeological Sites of Mycenae and Tiryns (en)
Altres
Lloc web	odysseus.culture.gr…

Vista general del jaciment arqueològic de Tirint

Mapa de Tirint

Tirint (en grec antic Τίρυνς) era una de les més antigues ciutats gregues, situada a la plana d'Argòlida, a la via que portava cap a Epidaure, segons Pausànias. Habitada des del tercer mil·lenni, en l'època micènica estava fortificada. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, i parla de les seves muralles (Τίρυνς τειχιόεσσα, l'amurallada Tirint). Es deia que havien estat construïdes pels ciclops. Pausànias (segle II) arribà a dir que causaven la mateixa admiració que les piràmides d'Egipte.

El seu nom s'atribueix per la mitologia a Tirins, fill d'Argos, i la seva fundació a Pretos, segons Estrabó i Pausànias. Segons la tradició més acceptada, Megapentes, fill de Pretos, la va cedir a Perseu, que la va transmetre al seu descendent, Electrió. La filla d'aquest, Alcmena, es va casar amb Amfitrió, que hauria estat coronat rei de Tirint, però el va expulsar Estènel, rei d'Argos; però el seu fill Hèracles va recuperar la ciutat.

Encara que la tradició la feia connectada amb els heràclides, va ser una ciutat dels aqueus, que la van conservar després de la conquesta del Peloponès pels doris. Tirint suposava un perill per a la veïna Argos, dominada pels doris. Cleòmenes I d'Esparta va derrotar els argius, però els esclaus de Cleòmenes van prendre possessió de Tirint i la van dominar durant molts anys, segons Heròdot. A la guerra contra Pèrsia, Tirint, va enviar un contingent que va lluitar a la Batalla de Platea. Després, Argos va conquerir la ciutat, probablement al mateix temps que Micenes, cap a l'any 469 aC. Van destruir completament la ciutat baixa, la ciutadella va quedar desmantellada (la ciutadella tenia el nom de Licimna en honor de Licimni, fill d'Electrió, que va morir allà a mans de Tlepòlem) i els habitants van ser expulsats cap a Epidaure i Halieis, a la vora d'Hermíone i els que no van poder fugir van ser enviats a Argos, segons Estrabó. A partir d'aquell moment la ciutat va quedar deshabitada, i quan Pausànias la va veure al segle II no quedava més que les restes de les muralles de la ciutadella i en direcció al mar, les anomenades "cambres" de les filles de Pretos.

Teofrast diu que els habitants de Tirint eren coneguts per la seva propensió a riure sempre, cosa que no els feia aptes pels negocis seriosos, segons recull també Ateneu de Nàucratis.

Es conserven les seves ruïnes al lloc anomenat Paleo Anapli. L'acròpoli va ser excavada des del 1884 per Heinrich Schliemann. Les muralles, de les quals es conserva una part, són de tècnica ciclòpia i estan datades vers el 1400 aC, amb una reconstrucció potser cap al 1200 aC i formaven un oval d'uns 300 metres de llarg per 60 i 100 d'ample. Queden restes del propileu, el mègaron o palau reial i alguna altra construcció.