Delos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Delos
Localització de Delos
Vista general de Delos
Arxipèlag Cíclades
Superfície 40 km²
Altitud màxima 112 m
Coordenades 37° 23′ 36″ N, 25° 16′ 16″ E / 37.39333,25.27111
Població 14 persones (2001)

Delos (grec: Δήλος) és una de les illes més petites de les Cíclades a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Anticleides va escriure una història sobre Delos.

Era un dels llocs més sagrats de Grècia. La mitologia diu que va emergir agafada pel trident de Posidó però fou una illa flotant fins que Zeus la va lligar amb cadenes al fons del mar, per convertir-la en un lloc segur per Leto, pel naixement d'Apol·lo i Àrtemis. Com a lloc de naixement d'Apol·lo fou un dels llocs on s'adorava aquest déu, i l'illa fou possessió del déu que la canviar amb Posidó: aquest li va cedir l'illa i Delfos, a canvi de l'illa de Calaureia.

Delos és una illa petita d'uns 8 km de costa. L'única ciutat de l'illa fou Delos, avui dia un conjunt de ruïnes al nord-oest de l'illa. Un antic rierol anomenat Inopos es dirigia del Mont Cintos al port de Furni. Tenia un petit estany prop de les ruïnes anomenat per Heròdot Limne Trochoeides i Theognis per Cal·límac. Prop del llac o del riu la llegenda situa a Leto al néixer a Apol·lo i Àrtemis. Les antigues cases privades foren construïdes als dos costats del Cintos i a la punta de Trokessa (avui Cap Morou) al nord-oest.

Un estret separa Delos de Rheneia (Rinía) on hi ha les roques anomenades Rematiari, una de les quals és segurament l'illa de Hecate que protegia l'antic port. El cementiri de Delos fou a la part sud de la veïna Rinía, una illa més gran dividida en dues parts per un istme. En conjunt Rinía i Delos, i els illots menors són anomenats illes Dhiles.

L'illa de Delos va rebre altres noms: Astèria, Ortígia, Làgia, Clamídia, Cintos, Pirpile i Pelàsgia. La tradició diu que només va patir un o dos terratrèmols, que foren un advertiment a Grècia: un primer abans de la invasió persa (esmentat per Heròdot), i un segon abans de la guerra del Peloponès (esmentat per Tucídides). Sembla que el segon terratrèmol fou el mateix que el primer, ja que Tucídides no en coneixia cap altre.

L'illa fou poblada per jònics i aquestos celebraven a tots els territoris un festival anyal dedicat a Apol·lo; aquest fou segurament l'origen del culte d'Apol·lo a Delos. El festival de Delos tenia gran importància i comportava musica, jocs i altres celebracions.

Delos fou el centre d'una amfictionia a la que pertanyien les illes Cíclades. Els atenencs van instituir un festival a Delos per commemorar el retorn sa i estalvi de Teseu des Creta. Pisístrat d'Atenes i Polícrates de Samos van tenir molt d'interès amb Delos: el primer va purificar l'illa i va treure totes les tombes a la vista del temple; i Polícrates va dedicar la veïna illa de Rheneia a l'Apol·lo dèlic, i la va subjectar amb una cadena amb Delos. Després de la conquesta de les ciutats jòniques de l'Àsia el festival va caure en decadència al segle V aC deixant de fer-se durant la guerra del Peloponès. El 426 aC, sisè any de guerra, els atenencs van purificar Delos i van treure totes les tombes de l'illa i va prohibir néixer o morir a l'illa i les dones prenyades haurien de ser traslladades a l'illa de Rheneia; van restablir el festival al que van anomenar Dèlia.

El caràcter sagrat de l'illa fou respectat per Datis i Artafernes, que van passar de llarg i van ancorar a Rheneia. Un missatger va pregonar que els illencs (que havien fugit a Tenos) podien tornar, i els perses van cremar a l'altar del déu 300 talents d'encens.

El 477 aC Atenes va formar la Confederació de Delos o Lliga de Delos (també Lliga Hel·lènica) amb el propòsit de combatre a Pèrsia. L'illa fou elegida com a seu del tresor confederat, si bé aviat es va portar a Atenes (454 aC).

El 426 aC els atenencs van purificar l'illa (com s'ha dit abans) i el 422 aC van planejar treure tots els seus habitants que foren traslladats a Adramitium, que havia cedit el sàtrapa Farnaces de Dascilios. Una gran part d'ells van morir a aquesta ciutat a mans del general Arsaces, un enviat del sàtrapa Tisafernes de Sardes o Lídia el 411 aC.

Va romandre en mans d'Atenes (excepte per una curta dominació espartana) fins al 314 aC quan fou declarada lliure i independent. El 166 aC va passar a mans de Roma, que la van transferir a Atenes que va expulsar a la població cap a Acaia.

Després de la caiguda de Corint el 146 aC a mans de Roma, l'illa fou declarada per Roma un port internacional sense taxes i es va convertir en el centre del comerç de la Mediterrània oriental, lloc adient pel seu caràcter sagrat que oferia seguretat, l'excel·lència del seu port, la seva situació central, i el festival anyal que va esdevenir una mena de fira. Estrabó diu que en un sol dia es van arribar a vendre deu mil esclaus. El bronze de l'illa (aes deliacum) era molt apreciat i va ser utilitzat per a molts vaixells fins que el bronze de Corint, inventat més tard, el va substituir.

Durant les guerres mitridàtiques l'illa fou devastada, i ja no es va recuperar del tot. Roma va confirmar a Atenes la possessió de l'illa però va acabar deserta.

Fou excavada el 1873 per l'escola francesa d'arqueologia a Atenes. Altre cop entre 1904 i 1914 sota la direcció de M. Holleaux mercès a una donació del duc de Loubat, que va portar al descobriment d'algunes parts però altres van romandre amagades fins a les excavacions de 1958-1975. Una feina de restauració dirigida per l'escola francesa d'arqueologia a Atenes i més tard pel 21è Eforat de Antiguitats prehistòriques i clàssiques. El 1990 Delos fou inclosa en el catàleg de llocs culturals protegits per la UNESCO.

Les principals edificacions són:

  • L'àgora dels Competialiastes, un mercat a la vora del port sagrat, construït al segle II aC
  • El temple de Delos o gran temple, un dels tres dedicats a Apol·lo, construït a partir del 478 aC però del que es van aturar les obres a meitat del segle, i no foren reiniciades fins al segle III aC si bé mai es van acabar.
  • La font de Minos, una font publica amb edificacions construïdes a la meitat del segle VI aC
  • La terrassa dels lleons, un conjunt escultòric de lleons de marbre dedicat a Apol·lo per l'illa de Naxos al segle VII aC. Eren inicialment 16 però només en resten 5 sencers i 3 mes en part. A l'oest en direcció al port de la badia de Skardana, dos temples guardaven els lleons.
  • Establiment del amics de Posidó de Beirut, fou la casa d'un club de mercaders, banquers, navegant i altres, d'origen fenici; construïda al segle II aC.
  • El Stoivadeion, una plataforma rectangular amb l'estàtua de Dionís flanquejada per dos actors (Paposileonoi), construïda al principi del segle III aC.
  • El teatre del segle III aC, inicialment de marbre i després de fusta.
  • El temple d'Isis, temple dòric amb un santuari dedicat a Isis, Serapis i Anubis, construït al turó de Cintos (Cynthus) al començament del segle II aC i restaurat pels atenencs al 135 aC.
  • El temple d'Hera, temple dòric construït a finals del segle VI aC o a començaments del segle V aC sobre un temple anterior del segle VII aC.
  • La casa de Dionís és un mosaic representant al déu Dionís que era el terra d'una casa privada del segle II aC.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delos Modifica l'enllaç a Wikidata